La candidata de JxCat i número 2 de Quim Forn, Elsa Artadi, ha compartit escenari aquest dimarts amb l’exalcalde Xavier Trias i l’expresident Artur Mas i han carregat durament contra la líder dels comuns, Ada Colau. Durant més d’una hora han recordat topades amb ella els darrers anys, viscudes per cada un dels tres en primera persona. I han criticat especialment la manca de col·laboració institucional amb retrets cap a la Generalitat: “Ha passat del ‘Sí se puede’ a un ‘no em deixen’ constant”, ha ironitzat Artadi, en referència al lema de la PAH.
Trias ha reconegut que ell també s’havia “barallat” amb la Generalitat quan era alcalde, però mai en públic: “Teníem discussions per molts temes conflictius, però no em dedicava a repartir culpes”. “Si ells no tenen diners, acabes pagant tu però surts a dir que heu col·laborat!”, ha dit Trias, que ha definit la discreció pública com “la manera honesta de col·laborar”. Ha posat com a exemple la manca d’efectius de Mossos d’Esquadra –una reivindicació permanent de Colau la darrera meitat de mandat– i no haver donat “més protagonisme” a la Guàrdia Urbana davant l’anèmia financera del Govern en plena crisi.
En aquest tema, “el que es barallava era en Quim Forn”, ha reconegut. “I la gent no coneix el Quim quan treu el mal geni!“, ha afegit rient. “Caràcter”, l’ha corregit amistosament Mas. “No, no, té fins i tot mal geni!”, ha insistit l’exalcalde, que té una amistat personal molt fonda amb Forn des de fa 20 anys. També s’ha deixat anar parlant de les declaracions d’Ada Colau el passat diumenge, quan va titllar CiU de “dreta corrupta”: “Aquesta gent ens vol destruir, ens troba fastigosos, cada cop que la sento tinc un atac de nervis!”. Aquest “menyspreu” públic, ha advertit, “és intolerable” en democràcia.
Artur Mas ha volgut recordar una anècdota de quan ell era President i Ada Colau liderava la PAH com a exemple pràctic de “la cultura del conflicte i l’agitació” de l’alcaldessa. “Va venir al despatx i em vaig emportar la sensació que no m’escoltava, em vaig adonar que no venia a resoldre un problema d’habitatge sinó a personificar després el conflicte en la meva persona”, ha asseverat. Artadi ha saltat de seguida per reblar el record de Mas amb una experiència seva durant una Comissió bilateral Generalitat-Ajuntament: “La trobada va anar molt bé però després quan va fer la roda de premsa posterior vaig pensar que no havíem estat a la mateixa reunió!”.
També contra Maragall
“Aquest estil també el té Ernest Maragall!”, ha exclamat Trias, que ha reconduït hàbilment el relat cap a la crítica al republicà, l’altre aspirant clar a l’Alcaldia segons les enquestes. “Jo era conseller de la Presidència i ell venia de part de l’Ajuntament per fer la Carta Municipal i buscava l’enfrontament”, ha rememorat, reconeixent que era una anècdota de fa ben bé dues dècades.
Mas també s’ha apuntat al gir de guió recriminant als republicans el pacte del Tinell de 2003, que li va costar la presidència dos cops: “En moments en què podia triar l’eix esquerra-dreta o l’eix nacional, ERC ha triat clarament el primer i ha sacrificat el segon”. “El primer Tripartit podia tenir una raó de ser –ha concedit–, però el segon ja no”. A Artadi no li ha convençut del tot la comparativa: ha defensat que ella també és “progressista” i ha considerat que si de cas és Colau la “conservadora” perquè no aposta per una “disrupció” nacional i “un país nou”. Tot i així, ha convingut que “vés a saber” si ERC pactarà amb els comuns i ha insistit que JxCat és “el vot segur” perquè Colau no sigui alcaldessa. Finalment ha recordat que Maragall no ha volgut debatre amb ella i ho ha atribuït a les expectatives electorals de la seva llista: “L’efecte remuntada de JxCat existeix i hi ha nervis”.
