És mallorquí, és discret, és popular entre els funcionaris que treballen amb ell –que li diuen Xiscu– i des de l’1 d’octubre del 2017 és el jutge de Barcelona que pilota, des de dins del sistema judicial espanyol, la gran causa contra l’actuació violenta de la Policia Nacional amb els votants del referèndum.
Francesc Miralles, titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona nomenat el juny del 2014, va recollir les 278 denúncies que van presentar els afectats de tota la ciutat i ha teixit una instrucció gegantina que té 27 peces separades –tantes com centres de votació on l’actuació policial va provocar denúncies– i que està creixent i escalant en l’organigrama del ministeri de l’Interior.
[r:5]
De tota manera, Miralles té el mèrit de suportar el pes d’una actuació que no és la que espera l’Estat d’un dels seus jutges, però no ho està fent sol. El paper de la societat civil –l’associació Irídia i l’Associació de Juristes pels Drets Civils–, l’acusació particular de la Generalitat, l’acusació popular de l’Ajuntament i el suport de la secció tercera de l’Audiència de Barcelona es contraposa al que estan fent la fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i els sindicats policials.
Un autèntic foc creuat entre institucions en què ningú no afluixa i que pot acabar amb la imputació d’alts càrrecs de la Policia Nacional i de la secretaria d’estat per a la Seguretat de l’etapa de Juan Ignacio Zoido.
Fins ara, hi ha 41 agents de la Policia Nacional imputats –quatre dels quals són inspectors en cap, màxims comandaments sobre el terreny el dia de la votació– i aquesta setmana ha declarat com a testimoni l’ex secretari d’estat per a la Seguretat, José Antonio Nieto, número 2 de Zoido. També s’ha identificat l’escopeter que va deixar borni Roger Español a l’escola Ramon Llull.
Mentrestant, la secció tercera de l’Audiència va febt reobrir diverses peces separades que el magistrat Miralles havia arxivat perquè considerava que no hi havia prou material probatori. Aquesta setmana s’ha sabut que els últims dies de maig se’n van reobrir quatre més. És a dir, la (poca) empenta que li falta al jutge Miralles la té l’Audiència, que com a instància superior no només no li està parant els peus sinó que el fa anar més enllà.
“La investigació ha de ser global”
Els arguments de l’Audiència per reobrir les peces arxivades es repeteixen una interlocutòria darrere una altre en resposta als recursos que presenten els advocats de l’Ajuntament. Segons el tribunal, el fet d’haver distribuït la causa en una peça principal i 27 de separades “és una fórmula per ordenar la instrucció”, però “no significa que cadascuna de les peces pugui tramitar-se de forma independent”. Segons l’Audiència, “l’instructor ha de fer una completa investigació del que va passar amb l’objectiu d’aclarir si l’actuació policial es va limitar a complir estrictament el que havia ordenat el TSJC, fent servir la força mínima indispensable, o bé hi va haver una utilització desproporcionada de la violència”.
I s’afegeix un altre matís que aplana el camí a l’acusació particular (Irídia) i la popular (l’Ajuntament): “Aquesta investigació no pot ser parcial, limitada a cada centre, sinó global, ja que l’anàlisi de les ordres donades pels responsables de l’operatiu conjunt i de cadascun dels suboperatius i l’execució d’aquestes ordres permetrà posar en evidència si els fets tenen caràcter de delicte o no”.
La recerca de qui donava les ordres
Aquesta última observació dona ales al propòsit expressat per l’Ajuntament. El regidor Marc Serra, que s’estrena com a electe però que ja coordinava l’equip d’advocats del consistori, com a jurista assessor del tinent d’alcaldia Jaume Asens, ho defensa obertament. I també ho fan, des d’Irídia, Andrés García Berrio i Anaïs Franquesa. “Ha arribat de tirar amunt les imputacions”, asseguren. I mantenen que el jutge Miralles ja ho sap i està disposat a jugar-hi, ara ja sí. “Fa uns mesos va denegar la citació de Diego Pérez de los Cobos –el coronel de la Guàrdia Civil que coordinava l’operatiu– perquè no era el moment, però això ha canviat”, afirma Serra.
Segons el regidor, aquesta setmana s’ha fet “un salt qualitatiu” amb la declaració de Nieto. “Ha sigut una declaració important perquè ha donat pistes sobre qui i com donava les ordres als comandaments que estaven sobre el terreny. Ha sigut un punt d’inflexió. Fins ara hi havia una zona gris entre els inspectors en cap ja imputats, màxims comandaments al carrer, i Nieto. Ara tenim dades sobre qui van ser els que van dissenyar un pla d’execució que no va ser espontani, i els responsables d’aquest disseny poden tenir responsabilitats penals”, argumenta.
Entre els noms d’aquesta zona gris hi ha el de Pérez de los Cobos i altres alts responsables dels cossos estatals. “En els pròxims dies decidirem quines imputacions demanem”, anuncia Serra, que de moment no avança cap nom. Del que es mostra convençut és del fet que trobaran receptiu el jutge. “La seva actitud amb Nieto va ser inequívoca. L’interrogatori va ser llarg i a fons, i el magistrat va preguntar molt i bé. Nieto estava sorprès i irritat”, concreta.
L’acusació popular, amb el govern del PSOE en contra
Des del principi de la causa, la fiscalia no està fent d’acusació pública en aquest cas, sinó que ha adoptat el paper de defensa dels policies implicats. I encara més ho fa l’Advocacia de l’Estat, que depèn directament del govern espanyol i que no ha canviat d’actitud ni una mica des que hi ha Pedro Sánchez a la Moncloa. Amb el suport de la fiscalia, demana que l’Ajuntament sigui expulsat de la causa com a acusació popular. Argumenta que aquesta figura està reservada només per a persones particulars, “siguin físiques o jurídiques”, el matís que permet a Vox ser acusació popular en el judici del Tribunal Suprem contra els líders independentistes acusats de rebel·lió.
El cas és, però, que el jutge Miralles en aquest aspecte de la causa està sent fins i tot displicent amb l’Advocacia. La primera vegada que van demanar que s’apartés l’Ajuntament va desestimar-ho amb una simple providència –un tipus de resolució judicial de rang baix– de només quatre línies i mitja. Els deia que la Carta Municipal habilitava la corporació local per exercir aquesta acusació popular i esmentava un article erroni.
Els lletrats de l’Estat van posar en crit al cel en forma de recurs i aleshores els va respondre amb una interlocutòria, un text més llarg i aprofundit, però l’essència de la resposta era la mateixa. Aquest cop citava l’article correcte –el 3.4, i no el 3.2 com deia en la providència–, que indica que “correspon a l’Ajuntament de Barcelona protegir, preservar i promoure els valors simbòlics, el prestigi i la bona reputació associats a la denominació Barcelona”.
Segons el magistrat, la violència policial de l’1-O, retransmesa per televisions de tot el món, va provocar una “evident lesió de la imatge de la ciutat”, cosa que legitima l’Ajuntament per fer el paper que està fent. De fet, l’Advocacia va trigar un any a queixar-se que s’hagués concedit al consistori la personació com a acusació popular. Ara, ha portat la pretensió de fer caure el consistori de la causa a l’Audiència, que haurà de respondre al recurs d’apel·leació en les pròximes setmanes.
Què dirà Collboni quan sigui al govern municipal?
El cas és, però, què passarà amb aquesta acusació popular –principal motor, o un dels principals, del progressos de la causa– quan el PSC entri al govern municipal? Marc Serra assegura al TOT Barcelona que “de cap manera això és negociable”. “No exercim aquesta acusació per ideologia nacional, sinó per un compromís ferm amb els drets humans“, argumenta. Però Jaume Collboni ja ha fet soroll aquesta setmana per la simple col·locació del llaç groc de suport als presos a la façana de l’Ajuntament. Caldrà esperar per descobrir si pel que fa a la causa del 7 fa veure que no la veu o s’hi mostra bel·ligerant.
2 
