La Superilla de Consell de Cent, la transformació la Via Laietana, la ZBE, la taxa de residus, les multiconsultes, subvencions a entitats, trencament de les relacions amb Tel-Aviv… La llista de litigis judicials administratius i penals contra l’Ajuntament de Barcelona i contra qui ha estat alcaldessa de la ciutat durant vuit anys i alguns dels seus regidors és llarga. En concret, 15 accions judicials penals des del 2018, de les quals, 5 resten obertes. Des del 2015 el consistori ha afrontat 1.800 contenciosos administratius de mitjana cada any, segons dades facilitades al TOT Barcelona per l’equip de govern anterior a Jaume Collboni. Una xifra de litigiositat judicial que, literalment, dobla la que es va registrar entre el 2011 i el 2015 sota el mandat de Xavier Trias, quan la mitjana de litigis es va situar en 900 per any.
Marc Serra, ara regidor a l’oposició per Barcelona en Comú, i exregidor de Drets de Ciutadania i Participació, explica al TOT Barcelona que considera que aquest augment notable de la litigiositat amagava raons de batalla ideològica. “En els darrers anys, qualsevol acció per part del govern en àmbits com la salut pública, la salut bucodental, els establiments turístics o la participació ciutadana, entre altres, topem amb allò que, al nostre entendre, és mala fe processal als jutjats. Es presenten contenciosos de forma sistemàtica i en diversos jutjats, per acabar dilatant en el temps projectes que BComú portava al programa electoral”.
Sobre els impulsors dels processos judicials, Barcelona en Comú alerta que hi ha un canvi notable entre el mandat de Xavier Trias i els dos d’Ada Colau, malgrat que “la resistència als canvis sempre hi és”. Marc Serra argumenta que “amb Trias la resistència als jutjats la feien les entitats veïnals i els moviments ecologistes, contra processos especulatius que afectaven diversos col·lectius, però ara es tracta d’una resposta coral dels grans lobbies econòmics com Barcelona Oberta o Foment del Treball, que al nostre entendre no defensen interessos col·lectius sinó particulars i partidistes, amb l’objectiu de generar oposició al govern per fer-lo caure”. El regidor dels Comuns també detalla que els serveis jurídics de l’Ajuntament “ens confirma que les xifres, 1.800 litigis anuals, són inèdites”.
Accions penals contra Colau i el seu equip
Pel que fa a les accions penals que han afrontat i encara han d’afrontar membres de l’executiu d’Ada Colau, Marc Serra remarca que hi veu “un salt d’escala” respecte al mandat de Xavier Trias. “Fins ara no s’havia acusat mai un alcalde de Barcelona per un tema penal. Amb Ada Colau s’han saltat totes les convencions, i tot sense proves i de forma reiterada, amb una finalitat clarament d’oposició partidista”. A parer del regidor de Barcelona en Comú, al darrere de les 14 accions penals contra el govern dels Comuns -hi ha 5 causes obertes encara- hi ha una “voluntat de generar una sospita perquè s’equipari Ada Colau i Barcelona en Comú a altres polítics que sí que han hagut de passar pels tribunals per corrupció”. I posa un exemple amb la Superilla de l’Eixample: “S’investiga Colau per prevaricació i frau, i això fa que un ciutadà que no està ben informat pensi que s’ha enriquit, quan en realitat és només una suposada irregularitat administrativa que cal demostrar”, argumenta Serra en conversa amb el TOT.
Sigui com sigui, encara hi ha aquestes 5 causes penals en marxa contra l’exalcaldessa o algun dels membres del seu antic equip.
Querella de London Private Company i els Paes Paúls contra Janet Sanz, en fase d’instrucció: per evitar la construcció d’un hotel de luxe a la Casa Buenos Aires. Se l’acusa de prevaricació, obstrucció a la justícia i omissió del deure de perseguir delictes.
Querella de Vauras Investment S.L. contra Ada Colau, Lucía Martín, Marc Serra i la responsable del departament de Disciplina d’Habitatge i Inspecció, arxivada el 2020 i reoberta per l’Audiència Provincial l’abril de 2022: actuació del consistori en relació amb l’edifici del carrer Lleida. El fons va acusar de fins a vuit delictes, però la jutge va considerar que s’havien atribuït “sense rigor ni precisió” i la va arxivar el 2020. El 2022 va ser readmesa per l’Audiència Provincial per presumptes coaccions i prevaricació.
Denúncia de l’Asociación por la Transparencia y la Calidad Democrática contra Ada Colau, arxivada el juliol 2022, però reoberta el novembre de 2022: acusació de subvencionar entitats com l’Observatori DESC, la PAH o l’Aliança contra la Pobresa Energètica per prevaricació, frau en la contractació, malversació de fons públics, tràfic d’influències i organització criminal.
Querella d’Acebillo contra Superilla (eixos verds) per un delicte urbanístic.
Suspensió de les relacions amb Tel-Aviv: La mateixa querella per suspendre relacions amb Tel-Aviv que l’Audiència Nacional va arxivar, els impulsors la van presentar al Jutjat d’Instrucció, que l’ha admès a tràmit.
TriasXBarcelona: “La raó és l’al·lèrgia a la negociació”
Però des del partit de Xavier Trias hi ha una visió totalment oposada a la que tenen a les files d’Ada Colau sobre el perquè d’aquest increment notable dels litigis judicials contra l’executiu municipal en aquests darrers vuit anys. En conversa amb el TOT Barcelona, el portaveu de TriasXBarcelona, Jordi Martí Galbis, ho atribueix a una diferència en el tarannà polític de tots dos alcaldes: “Trias va ser l’alcalde de tothom i va tenir com a norma bàsica el diàleg, l’acord i la negociació. No és que el moviment veïnal ens fes guerra i els poders econòmics ens adulessin, és que les coses es feien diferent. Els Comuns i Colau han actuat durant vuit anys de manera sectària en majúscules, són gent que no té el diàleg com a divisa política, són al·lèrgics a la negociació i l’acord”, sentencia el portaveu.
A més, Martí Galbis remarca que els contenciosos judicials i penals d’aquests darrers anys “no són només de lobbies econòmics, sinó de la societat en general”, i recorda que si recorren a la justícia no és “per plaer, sinó perquè es poden estar vulnerant els seus drets”. “Els litigis judicials són cars i arriscats, a ningú li agrada perdre contenciosos contra algú tan potent i amb tants recursos com l’Ajuntament de Barcelona”, rebla el portaveu dels junters a la capital.
