La Zona de Baixes Emissions (ZBE) de l’àrea metropolitana encara un any 2023 clau per saber quines són les seves aspiracions. Tanca un 2022 convuls, amb molts partidaris i detractors, i un recurs judicial pendent, que de ser acceptat o no dependrà que la mesura impulsada pels comuns sigui un èxit o no. L’alè constant de la justícia i d’una oposició molt combativa ha frenat, de fet, que l’àrea restrictiva i els cotxes afectats hagin augmentat en els darreres mesos. Una situació que pot canviar, o no, l’any vinent.
Què farà la justícia?
Tot anava sobre rodes pel consistori fins a mitjan de març. En aquest moment, deu associacions i gremis —relacionats la majoria amb el motor— presenten recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la ZBE. Dies més tard, aquest tribunal anul·la la normativa al·legant que és “excessiva”. Un revés important pels comuns, que han fet bandera d’aquesta i altres mesures que busquen una millora de la qualitat de l’aire. La ZBE és una de les més grans d’Europa amb prop de 100 quilòmetres quadrats afectats. I és aquí on se centra el TSJC. En cap moment posa en dubte que calguin mesures per frenar la contaminació, però sí demana “proporcionalitat”.
Totes les administracions catalanes han reaccionat davant la justícia. Tant l’Ajuntament, com la Generalitat, com l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han presentat enguany recurs al Suprem, que ara estudia si posa fre a la ZBE o la manté tal com la coneixem avui dia. L’Ajuntament, però, ja ha rebaixat algunes mesures per tal d”esquivar’ la justícia i “salvar” la normativa. En aquest sentit, el consistori ha optat per deixar fora de la regulació les persones que tenen les rendes més baixes i per ampliar les excepcions que permeten entrar a la ciutat.
La resposta del Suprem pot trigar mesos a arribar o inclús sobrepassar l’any. Amb tot, el tribunal ja té sobre la taula els documents i durant el 2023 podria haver-hi un pronunciament que encaminés la ZBE cap a un camí o un altre.
Es limitarà l’accés dels cotxes amb etiqueta groga?
L’altre gran debat que s’ha generat implica els vehicles que poden circular per la zona restringida. Avui dia, els que tenen l’etiqueta groga —la majoria vehicles de gasolina matriculats a partir del gener del 2000 i dels dièsel a partir del gener del 2006— poden entrar a Barcelona. Ara bé, no és cap secret que els comuns voldrien començar a posar-los data de caducitat. Durant aquest mandat han flirtejat amb aquesta opció en diverses ocasions, però sempre han topat amb la negativa del seu soci de govern.
L’últim xoc, el passat mes març de 2022. El regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, va deixar anar que el consistori ja estudiava amb la resta d’administracions un pla per prohibir la circulació d’aquests vehicles. Una declaració que no va agradar gens al PSC. Primer va ser Collboni, qui en una piulada a Twitter va demanar “tranquil·litat” davant les alarmes que l’afirmació de Badia va generar en els detractors. Dies més tard, la tinenta Laia Bonet (PSC) va dir, al costat de Sanz i Badia, dels comuns, el següent: “Compartim que la transició ecològica ha de ser justa, per això vam establir moratòries i excepcions des del principi; i per això defensem que ara no és el moment d’incorporar els vehicles d’etiqueta groga“.
Amb el permís del TSJC, durant el proper mandat s’acabarà d’establir si aquests cotxes continuen circulant o no dins de la ZBE. I en aquest sentit, el color polític que predomini al plenari de l’Ajuntament serà també clau.
A on s’instal·laran més punts de control?
Un dels pocs dubtes que queda en l’aire és que, mentre la ZBE continuï vigent, la duresa contra els infractors serà màxima. L’Ajuntament té previst triplicar els punts de control arreu de la ciutat. Segons les previsions municipals, de cara al segon semestre de 2023, la ciutat podria passar dels 20 punts que hi ha actualment als 62 que hi ha previstos tenir.
A més, el consistori té previst instal·lar 110 càmeres de control. Algunes d’aquestes es col·locaran al passeig de Santa Coloma, el carrer de Potosí, les avingudes de Vallvidrera, Diagonal, Madrid i la Meridiana, el passeig Maragall, el carrer de Balmes, el carrer d’Aragó, la ronda del General Mitre i via Augusta. També continuen vigents —i no hi ha cap indici que l’Ajuntament ho canviï— les multes a aquells que se saltin les restriccions, malgrat l’intent d’algunes entitats del gremi del motor perquè els responsables de la norma fessin marxa enrere.
Què passarà amb les eleccions?
Hi haurà factors externs al consistori, com el de la Justícia, que poden desviar el camí de la ZBE. Però hi ha un altre que també serà determinant: un canvi de cadires a la plaça de Sant Jaume podria canviar certs aspectes. Si bé és cert que Europa apressa i que hi ha una llei estatal que podria avalar la ZBE, també ho és que no tots els grups municipals són tant partidaris. Dins del mateix govern ja hi hagut discrepàncies que van més enllà de la necessitat d’una norma així. També hi ha hagut diferències sobre l’abast que ha de tenir la mateixa. I amb els grups que aspiren a governar la ciutat després de les eleccions del maig, també. Qui ocupi la cadira central del plenari també pot ser clau per ser més o menys restrictiu en aquest sentit.
