Khadidja ho repeteix com una lletania. “El meu marit está en perill de mort! De mort! De mort!”, exclama fins a la desesperació a l’altra banda del telèfon. És l’esposa de Mohamed Abdellah, reclós durant una setmana al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca, a Barcelona, des d’on va ser conduït amb una trentena més de repatriats entre divendres i dissabte cap a Algèria, el seu país, on temia córrer perill si tornava. El CIE va notificar la deportació el divendres a la nit a la família, que va insistir per saber-ne més. El centre els va tornar a contactar l’endemà al matí, per comunicar-los que Abdellah ja havia sigut traslladat en un vol fins a Almeria, on al migdia anava a salpar en vaixell cap a Algèria.
Mitjans algerians van emetre ahir imatges d’Abdellah emmanillat arribant a un tribunal, que va decretar l’ingrés a presó provisional. El cercle més pròxim no ha aconseguit parlar amb ell des que les autoritats espanyoles els van confirmar l’ordre d’expulsió per 10 anys. “El meu marit ho pot passar molt malament a Algèria. El poden tornar boig, el poden matar… Allà les coses estan molt malament. Tenim molta por”, admet Khadidja, consternada.
Abdellah és un exsargent que, segons fonts pròximes a ell, va desertar quan va voler denunciar casos de presumpta corrupció a l’Exèrcit del seu país. La seva família i grups opositors algerians el defineixen d’activista polític amenaçat pel règim algerià, d’aparença democràtica, però controlat per la cúpula militar des de la indepèndencia de 1962 i repressiu contra la dissidència. En canvi, les autoritats del país nord-africà titllen l’exmilitar de terrorista.
Enguany, un tribunal d’Alger va dictar una ordre internacional de cerca i captura contra Abdellah i altres tres exiliats (un exdiplomàtic, un bloguer i un periodista), a qui la fiscalia algeriana acusa de pertànyer a una organització islamista radical que assenyala per aspirar presumptament a fer-se amb el control de l’onada de protestes pacífiques que sacsegen el país perquè derivin en actes violents. Els dos últims anys han sigut convulsos a Algèria, on s’han succeït manifestacions multitudinàries per exigir reformes democràtiques i la fi de la corrupció. Gran part de l’oposició va boicotejar les eleccions de juny, que creien manipulades per l’oficialisme, i només un terç dels electors hi va votar.
Asil denegat
Sentint-se amenaçat, l’exsoldat va fugir del Magrib i residia amb la seva dona i dos fills des de feia fa gairebé tres anys a Espanya, on havia demanat asil. Segons relata el seu entorn al TOT Barcelona, Abdellah seguia a l’espera que Espanya li atorgués empara quan va acudir el 12 d’agost a renovar la sol·licitud a Vitòria, on s’havia instal·lat després de voltar per diferents ciutats, esquivant agents algerians que l’havien intimidat, assegura la família. El que Abdellah no esperava era topar-se amb una resolució denegatòria a concedir-li l’asil i una detenció immediata per ser internat al CIE de Barcelona, un dels més grans a l’Estat per concentrar migrants sense estança regularitzada i pendents de repatriació.
Fonts de la defensa d’Abdellah informen que el Departament de Seguretat Nacional espanyol va desestimar que se’l protegís, adduint que existeix una investigació oberta contra ell per atentar presumptament contra la seguretat nacional de l’Estat per pertànyer suposadament a un grup islamista opositor al govern d’Alger i amb suposades pretensions terroristes. Les mateixes fonts recalquen que Abdellah no té antecedents delictius a Espanya ni a Algèria i que no hi ha proves que el vinculin amb accions violentes. Afegeixen que el decret del govern espanyol no menciona que els raonaments que han desencadenat un procediment preferent de deportació són calcats a l’ordre de detenció emesa a Algèria, però dedueixen que tot respon a interessos d’Espanya i d’Algèria de no veure alterades les seves relacions diplomàtiques.
El procés d’expulsió ha culminat en menys de 10 dies, en què Abdellah i altres interns van arribar a declarar-se en vaga de fam després de ser sotmesos a proves PCR, cosa que els va fer entendre que la repatriació era qüestió d’hores. La defensa de l’activista va arribar a instar que s’acordessin mesures cautelars per frenar la deportació al Tribunal Europeu de Drets Humans, que va considerar que no hi havia prou indicis que el retorn a Algèria fos imminent. També les va presentar a un jutjat de guàrdia de Madrid, que les va rebutjar.
Presó provisional
Fonts pròximes a Abdellah afirmen que el CIE es va demorar unes 13 hores en notificar l’ordre d’expulsió des que es va signar. Fan notar, a més, que el fet que tot s’hagi tramitat en agost -inhàbil als jutjats- i just a les portes d’un cap de setmana no ha facilitat gens a la família maniobrar per mirar de paralitzar l’expulsió.
“El meu marit no és perillós. Som refugiats polítics i no hem tingut cap problema a Espanya. Algèria buscava el meu marit només perquè és activista polític”, recalca la Khadidja. Altres fonts pròximes a Abdellah pensen que Espanya ha comès un “error”: “Encara que existissin proves de pertenència a un grup que cometi atemptats contra Algèria, el Conveni Europeu de Drets Humans estableix com a dret fonamental que ningú no pot ser expulsat si hi ha indicis clars que pot rebre tractes inhumans o que, fins i tot, perilla la seva vida”. Citen al respecte informes de l’alt comissionat de l’ONU i d’ONG sobre la persecució d’opositors al país.
TOT Barcelona ha contactat amb el Ministeri de l’Interior per recollir la seva versió, però no ha contestat de moment. La defensa de l’ex militar creu que la denegació de l’asil i el retorn a un país on podria estar compromesa la seva integritat obre l’opció de requerir que l’Estat indemnitzi la família, desolada. “No hi ha dret. Vull que se sapigui la veritat”, prega l’esposa d’Abdellah.
