Mentre el PDeCAT i Xavier Trias negocien una candidatura conjunta per a les eleccions municipals del pròxim 28 de maig, hi ha un altre actor de l’espai convergent que encara ha de dir la seva: Convegents. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, el partit polític liderat per l’exconseller Germà Gordó descarta a hores d’ara formar part de la llista de ‘Trias per Barcelona‘ i estudia concórrer en solitari. Fonts del partit polític asseguren que la decisió es prendrà després de Setmana Santa i tampoc serà cap novetat, ja que ja es van presentar a les passades eleccions municipals, en les quals van obtenir 383 vots.
Acord PDeCAT-Convergents arreu del país
El PDeCAT i Convergents tenen un acord a tot Catalunya per concórrer conjuntament a les eleccions municipals sota la plataforma Ara Pacte Local, fet que influeix en una cinquantena de municipis. En canvi, les localitats en les quals presenten llistes separades són les de Vila-seca, Manlleu i Sant Cugat del Vallès i el quart municipi probablement serà Barcelona. Amb uns 150 militants a la capital catalana, fonts del partit consideren que el gruix és prou musculat per a presentar-se a les municipals del 28 de maig. Sí que hi ha hagut converses entre Convergents i Trias per anar conjuntament, però no es va poder arribar a cap acord. De fet, les últimes converses daten de finals de gener.
Abans de la irrupció de Trias, Convergents, Centrem, el PDeCAT i el PNC estaven treballant en una candidatura conjunta. Tot i això, el pacte entre el PDeCAT, Centrem i el PNC amb la plataforma Més per Barcelona de Lluís Tusell va fer caure de l’equació a Convergents, qui des d’aleshores han marcat distàncies amb el PDeCAT a la capital catalana. Tot i això, la caiguda de la cursa per alcaldia de Sandro Rosell, juntament amb les negociacions de Trias i el PDeCAT, ha fet que la plataforma de Lluís Tusell hagi decidit no presentar-se a les eleccions municipals.
Negocacions entre Trias i el PDeCAT
En aquest context, Trias i el partit de David Bonvehí ultimen un acord per la incorporació de l’exvicepresident del govern Mas, Joana Ortega. De fet, el dilluns passat, en una entrevista a El Món, Bonvehí va assegurar que donava de marge una setmana per arribar a una entesa entre les dues formacions. Amb aquest temps concorregut, el diputat al Congrés dels pedecators Genís Boadella no va esclarir a la roda de premsa setmana d’aquest dilluns quina era l’evolució de les negociacions entre les dues formacions de l’espai convergent. “Quan tinguem novetats, us les direm”, deia el membre de l’executiva del PDeCAT. Des de Junts tampoc obliden els 77.059 vots de les passades eleccions al Parlament del 14 de febrer que van anar destinats al PDeCAT. Molts d’ells interpreten que, si haguessin anat conjuntament, haurien revalidat la presidència de la Generalitat.
Així mateix, el que també s’ha tractat és la fórmula. Inicialment, el PDeCAT volia una coalició electoral, fet que no ha estat possible perquè, per tal que l’Estat pagui les trameses dels partits o coalicions, s’haurien de presentar com a mínim al 50% dels municipis de més de 10.000 habitants de la província amb el mateix NIF, fet que no succeeix. D’altra banda, també hi ha l’element econòmic i la dels drets electorals, que pertanyen al PDeCAT. Tot i que Bonvehí desmentís en una entrevista a El Món que aquest element fos important, El Periódico assegurava que el partit de Bonvehí també reclama a Junts més recursos provinents del Congrés de Diputats, ja que, amb el divorci entre els vuit diputats de JxCat i el PDECat de la cambra espanyola, aquests últims van quedar-se els diners que corresponen al partit com a tenidor dels drets electorals.
