Junts i el PDeCAT ja han obert la porta públicament a un possible pacte per configurar la llista de les municipals del 2023 a Barcelona, que ja és segur que encapçalarà l’exalcalde Xavier Trias. El portaveu de Junts, Josep Rius, assenyalava aquest dilluns que l’exbatlle “té les mans lliures per configurar la seva llista electoral”. Mentrestant, el secretari d’organització del PDeCAT, Genís Boadella, reconeixia converses “de partit a partit i amb discreció” per explorar un possible acord. Boadella volia deixar clar que “la coalició electoral seria la fórmula més garantista” per als dos implicats.
Junts ha deixat a Trias llibertat per poder configurar la seva llista. Considera que “no tindria sentit” que Junts per Catalunya i el PDeCAT anessin per separat a les properes eleccions a la capital de Catalunya, ja que “representen el mateix espai”. L’acord, però, no és tan simple. El secretari general adjunt del PDeCAT, Marc Solsona, ja reconeixia en una entrevista a EL MÓN el passat novembre que el pacte “és difícil”. Tot i això, no tancava la porta a un eventual pacte amb Trias, malgrat que l’exalcalde encara no havia anunciat si es presentava. “Nosaltres mai hem dit que no vulguem pactar amb Junts. Ha estat Junts qui ha dit públicament que no volia pactar i ni saber res de nosaltres”, deia aleshores el secretari general adjunt del PDeCAT.
Pacte “difícil”
Tant Junts com el PDeCAT reconeixen que el pacte “és difícil”. Tot i això, el temps va passant i, aquest dimecres, Xavier Trias, superava els avals mínims i es convertia oficialment en l’alcaldable de Junts a Barcelona. Amb això, hi ha diversos factors que podrien alterar la voluntat de l’exalcalde de pactar amb el que havia estat el seu espai durant més de trenta anys.
Opa a alcaldes del PDeCAT
Un dels punts clau de la divergència és la relació entre els dos partits. Des de la ruptura de l’espai que havia estat Convergència i Unió, les relacions personals entre els dirigents de Junts i el PDeCAT no havien estat bones, tot i que fonts de Junts assenyalen que “el temps ho cura tot”. Al PDeCAT no va agradar l’estripada de carnet de Xavier Trias per fer el pas cap a Junts, mentre que el partit de Borràs i Turull fitxa i intenta fitxar alcaldables del PDeCAT arreu del territori. Un exemple és l’exalcalde de Figueres Jordi Masquef, que va passa del PDeCAT a Junts. Qui també va estripar el carnet i va passar a Junts va ser l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, tot i que en aquest cas no es presentarà a les properes eleccions i qui ho farà serà Teresa Pallarès, membre de la direcció nacional del partit de Puigdemont.
Una de les incògnites que fa mesos que dura en aquest sentit és la de l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, que és una de les figures amb més pes dins del PDeCAT en els últims anys. No és cap secret que Junts vol que es presenti sota les seves sigles i que abandoni el partit de Solsona i Bonvehí, que, de cara a les properes municipals, ha configurat una coalició electoral amb Ara Catalunya arreu de Catalunya, sota el nom d’Ara Pacte Local. Un altre dels intents de fitxatge del PDeCAT a Junts ha estat l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé.
Aquest clima arreu del territori d’intent de xuclar alcaldables del PDeCAT per part de Junts és el que més cou a les files del PDeCAT. A més, Junts no vol una coalició electoral, sinó una plataforma que aglomeri tot aquest espai que vol representar Trias.
Drets electorals i conflictes judicials
I una altra peça clau: els drets electorals, que ara pertanyen al PDeCAT i, per tant, li donarien tota la visibilitat en campanya electoral, mentre que Junts no disposaria d’aquesta visibilitat tant pel que fa als espais electorals gratuïts per als partits com a la participació en debats, entrevistes i altres continguts informatius en determinats mitjans, que estan regulats pels anomenats blocs electorals. De fet, fonts del PDeCAT confirmen a aquest diari que sospiten que Junts apressa al pacte justaent per la qüestió dels drets electorals.
A més, durant els últims anys també hi ha hagut batalles legals entre els dos partits. El passat juliol, el Jutjat de Primera instància número 3 de Barcelona sentenciava que les sigles de Junts per Catalunya són de Junts per Catalunya i considerava que el PDeCAT no té legitimació activa “ad causam” per demandar la nul·litat dels actes acordats a l’Assemblea General Ordinària de JxCAT que establien un pacte electoral.
Un altre element important són els noms a la llista electoral. El PDeCAT voldrà tenir els seus noms si arriben a un acord, tot i que sonin candidats de Junts moderats i que són exmembres del PDeCAT per configurar-la, com són els regidors Neus Munté, Jordi Martí i els exconsellers Victòria Alsina, Ramon Tremosa i Damià Calvet.
3 
