Els comuns han tancat files i han sortit en tromba a defensar la seva líder, Ada Colau, després que un jutge l’hagi cridat a declarar com a investigada per un suposat tracte de favor en el repartiment de subvencions de l’Ajuntament de Barcelona. No només l’alcaldessa rebat que estigui obligada a dimitir d’acord al codi ètic de Barcelona en Comú, sinó que el seu partit s’ha apressat a manifestar aquesta setmana que Colau no ha de deixar d’encapçalar el govern de la ciutat “en cap cas”. Segons han confirmat al TOT Barcelona portaveus del partit, la formació tampoc preveu engegar el procediment previst per rellevar un militant que ostenti càrrecs públics i a qui s’imputin presumptes delictes de corrupció.
El reglament que desenvolupa el codi ètic de Barcelona en Comú desgrana els passos a seguir per fer efectiva la renúncia d’un membre citat a un jutjat per la suposada comissió d’il·lícits greus. Qui resulti investigat ha de posar les seves responsabilitats a disposició de la coordinadora general de la formació, que haurà de resoldre abans de dos dies si el suspèn de funcions i de vinculació amb els comuns. En cas que l’implicat es resisteixi a cedir els càrrecs, el comitè de garanties de Barcelona en Comú “proposarà el seu cessament” a la direcció “en un termini màxim de 48 hores”, estipula el document.
Els comuns responen al TOT Barcelona que el comitè de garanties no ha actuat arran de la interlocutòria que obliga Colau a comparèixer a la Ciutat de la Justícia el 4 de març. “No s’han donat els supòsits per activar-lo”, responen. Barcelona en Comú recalca el mateix argument que l’alcaldessa ha reiterat els últims dies: segons el partit, el codi ètic dels comuns només seria d’aplicació en cas que les diligències obertes al jutjat d’instrucció número 21 de Barcelona s’haguessin atribuït un hipotètic ànim de lucre personal de la dirigent, cosa que no passa perquè l’objecte d’investigació són una sèrie d’ajudes a entitats com DESC i la PAH.
En realitat, però, el protocol de bones pràctiques dels comuns no preveu només penalitzar els afiliats que siguin investigats per si han pretès embutxacar-se diners o desviar-los a favor del partit. El codi ètic de Barcelona en Comú estipula que els càrrecs electes i els de lliure designació es comprometen a cedir les responsabilitats públiques “de forma immediata” en cas d’“imputació judicial de delictes relacionats amb corrupció, prevaricació amb ànim de lucre, tràfic d’influències, enriquiment injust amb recursos públics o privats, suborn, malversació i apropiació de fons públics, ja sigui en interès propi o per afavorir terceres persones”.
La interlocutòria que obre les indagacions contra Colau esmenta dos dels presumptes il·lícits que, d’acord a l’articulat intern dels comuns, són constitutius de cessament: tràfic d’influències i malversació de fons públics. El cos reglamentari de la formació no condiciona en cap dels dos casos que la suposada comissió del delicte hagi anat acompanyada d’un cobrament no justificat.
A més, el text intern dels comuns parla en genèric de “delictes relacionats amb corrupció”, un calaix de sastre obert a interpretacions i on hi cap un ventall ampli de males praxis en la política. En tot cas, no es circumscriuen només a l’apropiació indeguda, al suborn o al finançament il·legal de partits polítics. Serien uns tipus delictius que sí que s’enquadrarien amb una intenció d’enriquiment il·lícit que el partit esgrimeix ara que no ha existit, a fi de negar que l’alcaldessa hagi de desprendre’s de la vara de l’alcaldia.
Un codi “autoimposat”
El codi ètic dels comuns és vigent des de 2014, un any abans que els seus dirigents saltessin de l’activisme a la política institucional, quan Colau va vèncer a les municipals de 2015. El document transpira que és fruit d’uns anys marcats per les grans trames de corrupció i de l’exemplaritat que les forces sorgides del caliu del moviment 15-M van voler abanderar. El precepte que, a priori, força la dimissió d’un membre dels comuns des del moment que se li imputin certs presumptes delictes resulta més estricte que les normes internes dels seus socis del PSC, que posposa “la suspensió temporal de militància” fins que es dicti “l’obertura de judici oral” i limitat a “delictes dolosos greus i que puguin suposar penes privatives de llibertat”. Hi ha delictes que s’associen a la corrupció, com la prevaricació, que el Codi Penal no castiga amb presó, sinó amb pena d’inhabilitació.
Barcelona en Comú confirma que ni el codi ètic ni el seu reglament s’han modificat mai. Per tant, és d’“obligat compliment per part de les persones que ocupin càrrecs electes i de lliure designació”, com assenyala la introducció del document. Aquesta mateixa setmana, Colau va dir que “és un codi voluntari” en una entrevista a Cuatro. Els comuns sostenen que l’alcaldessa no es referia a que el compliment del protocol sigui opcional pels afiliats, sinó que la formació s’ha “autoimposat voluntàriament” un codi intern malgrat que la llei no ho exigeix als partits. Un cop aprovada l’eina, això sí, tots els membres de l’organització es regeixen per les disposicions que allà hi consten. És a dir, que no poden escollir si adherir-s’hi o no.
