Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Collboni gastarà uns 200.000 euros anuals a detectar ‘fake news’ sobre l’Ajuntament i Barcelona
  • CA
  • Badalona–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Santa Coloma de Gramenet–
  • Cornellà de Llobregat–
  • Sant Boi de Llobregat–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Esplugues de Llobregat–

El govern de Jaume Collboni es gastarà uns 200.000 euros anuals a detectar fake news sobre l’Ajuntament i Barcelona. El consistori ha licitat un contracte per localitzar “narratives de desinformació” que afectin els òrgans municipals i la ciutat. El pressupost base net és de màxim 402.284,24, IVA inclòs, per a dos anys, el 2027 i el 2028, tot i que les clàusules administratives de l’oferta pública preveuen una possible pròrroga de dos anys, amb la qual cosa la despesa es podriaa enfilar fins als 800.000 euros.

El pressupost previst al contracte per detectar ‘fake news’ / Ajuntament de Barcelona

La intenció de l’Ajuntament és rastrejar continguts a xarxes socials -Instagram, Facebook, TikTok, X, Bluesky i Threads- i mitjans de comunicació digitals. Segons recull el plec tècnic de la licitació, la desinformació troba en els entorns digitals “un terreny especialment fèrtil”. L’exposició, prossegueix el text, “no es produeix només a través de continguts obertament falsos, sinó també mitjançant rumors, teories conspiratives, continguts descontextualitzats, manipulacions audiovisuals i missatges que adopten formes aparentment fiables o properes”.

El logotip de Meta amb algunes de les seves aplicacions en un telèfon mòbil / Christoph Dernbach (Europa Press)
El logotip de Meta amb algunes de les seves aplicacions en un telèfon mòbil / Christoph Dernbach (Europa Press)

Tempesta política a l’Ajuntament

La licitació d’aquest contracte ha generat una tempesta política a l’Ajuntament. El PP el titlla “d’un atemptat contra la llibertat d’expressió”. ERC sosté que “la discrepància amb el govern no és desinformació”. I Junts de Barcelona opina que “no és una mesura de transparència. És un mecanisme de censura”. I Barcelona en Comú demana coherència a l’alcalde. “Si vol lluitar contra les fake news, que deixi de subvencionar els mitjans que les publiquen“.

“Efectes directes” en la reputació de la ciutat

L’Ajuntament opina que per als ciutadans és important que es disposin de mecanismes que permetin identificar, analitzar i comprendre els fenòmens de la desinformació, atès que poden tenir “efectes directes” en la convivència, “la confiança en la res pública” i la reputació de la ciutat. “La desinformació no és només un problema comunicatiu, sinó també econòmic, social i democràtic”, s’explica en el plec tècnic.

Fonts del servei de premsa de l’Ajuntament consultades pel TOT Barcelona subratllen que la intenció és crear un observatori contra la desinformació, un espai que ha de servir per “verificar els continguts falsos o enganyosos relacionats amb la ciutat i la institució (en referència a l’Ajuntament) publicats a les xarxes socials, i on fomentar el pensament crític de la ciutadania”. El citat observatori, que s’està impulsant i es presentarà pròximament, es concep “com una eina especialitzada de monitoratge, anàlisi i verificació” per tal de detectar i gestionar narratives de desinformació.

L’Ajuntament de Barcelona anuncia que deixa X / Ajuntament de Barcelona

Contrastar les ‘fake news’ amb informació pública

La licitació pretén donar suport a la línia d’actuació de l’observatori, amb serveis de detecció, classificació, verificació i assessorament sobre continguts digitals que circulen a xarxes socials i mitjans digitals. “El servei inclou personal especialitzat, llicències de programari, infraestructura tecnològica, manteniment, assessorament estratègic, monitoratge permanent i totes les garanties de seguretat exigides a una administració pública”. Més enllà de detectar continguts falsos i enganyosos, l’objectiu és contrastar aquestes fake news “amb informació pública oficial i oferir assessorament perquè l’Ajuntament pugui respondre amb rigor, proporcionalitat i transparència quan es detectin campanyes o continguts que afectin l’interès públic”.

Durant el primer semestre del 2025, l’Ajuntament ja va fer un estudi inicial per detectar continguts falsos i enganyosos. En sis mesos, es van localitzar 44.000 mencions en xarxes socials i mitjans digitals. El 20% de les mencions (8.800) tenien un “sentiment negatiu”. De narratives, se’n van localitzar 111, i d’aquestes 31 eren “susceptibles” d’engegar un pla d’acció, inclou el plec tècnic de la licitació. El consistori estima que quan el contracte estigui vigent es podran superar les 100.000 mencions anuals.

L’Ajuntament i Collboni van deixar la xarxa X

Amb anterioritat, el govern de Collboni ja ha pres alguna altra decisió en la seva croada contra les fake news. A finals de gener del 2025, l’alcalde va signar un decret en el qual ordenava la sortida del consistori de la xarxa X, l’antic Twitter. A parer de l’executiu socialista, la ciutadania i les persones que visiten Barcelona tenen dret a rebre una informació “veraç” i “honesta” i la xarxa X no ho garanteix, deia el consistori fa prop de dos anys. La sortida s’ha concretat deixant inactius tots els comptes municipals menys un, en el qual es publiquen només informacions de servei. Prèviament, el setembre del 2024 havia estat Collboni qui havia deixat la xarxa social per ser “un lloc ple d’odi, intolerància i mentides”. I l’abril del 2021 era Ada Colau qui deixava en repòs el seu compte, en el qual ara ha reprès l’activitat per a la campanya electoral del 29-N.

“Un atemptat contra la llibertat d’expressió”, segons el PP

El primer partit de l’oposició que ha posat el crit al cel amb aquest contracte ha estat el PP, que a l’Ajuntament presideix Daniel Sirera. En opinió de l’alcaldable popular, la iniciativa suposa “un atemptat contra la llibertat d’expressió” perquès es volen “fiscalitzar” les opinions de la gent. “Una informació pot ser veritable o falsa, però una opinió no pot considerar-se desinformació simplement perquè no agradi a l’alcalde”, ha valorat Sirera.

Daniel Sirera, davant la catedral de Barcelona / Jordi Play

El PP sol·licitarà l’expedient complet de contractació i portarà el cas a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i, si s’escau, els òrgans competents en matèria de contractació pública perquè examinin la legalitat del servei i que no es vulnera cap dret fonamental. “No permetrem que s’utilitzi els diners de tots per vigilar a qui critica el govern municipal”.

Elisenda Alamany, cap de llista d'ERC a Barcelona a les eleccions de 2027. 22.07.2026 | Mireia Comas
Elisenda Alamany, cap de llista d’ERC a Barcelona a les eleccions municipals del 2027, a la plaça de Sant Felip Neri / Mireia Comas

La licitació genera molts interrogants a ERC

Després de consultar la licitació, el grup municipal d’ERC considera que combatre la desinformació és necessari, però opina que l’oferta pública genera molts interrogants. Es tracta d’un contracte de fins a 800.000 euros que no només preveu detectar informacions falses, sinó també monitorar les xarxes socials, analitzar el sentiment de les publicacions, identificar-ne els autors i plantejar la retirada de continguts. Els republicans esmenten que el 60% de la puntuació a l’hora d’adjudicar el contracte depèn de criteris subjectes a judici de valor, i recorden que la llei exigeix un comitè d’almenys tres experts independents per valorar les ofertes. ERC vol saber qui en formarà part, quina qualificació tenen i com se’n garantirà la independència.

Per a Elisenda Alamany, presidenta del grup municipal d’ERC al consistori, “800.000 euros són equivalents als que el govern es gasta en el pla de suport a les llibreries, o més del que es destina al pla de relleu generacional del comerç o a extraescolars gratuïtes. Des d’ERC, volem garanties en la protecció de dades i que aquesta eina no serveixi per vigilar la crítica política. La discrepància amb el govern no és desinformació. El PSC no es pot gastar 800.000 euros de tots amb aquesta lleugeresa. S’ha de justificar i treballar molt més”.

Jordi Martí i Galbis, candidat de Junts a l’alcaldia de Barcelona / Jordi Play

“És un mecanisme de censura”, valora Junts

El president de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, el contracte que licita l’Ajuntament Això no té precedents a Barcelona. “El govern de Collboni vol gastar fins a 800.000 euros dels impostos dels barcelonins per monitorar, filtrar i perseguir la crítica política a les xarxes socials. No és una mesura de transparència. És un mecanisme de censura. I exigim la seva retirada immediata”. A parer de Martí Galbis, que un ajuntament s’erigeixi en policia de la veritat digital “és una ingerència inacceptable en l’ecosistema informatiu i una duplicació de funcions que no correspon a cap administració local”.

A més, Junts considera que qualsevol opinió crítica, protesta veïnal i discrepància sobre la gestió municipal pot ser ràpidament etiquetada de falsa o enganyosa per protegir la reputació del govern. “Estem parlant d’un mecanisme per purgar la crítica política legítima de la ciutadania. Això no és lluitar contra les fake news Això és silenciar la dissidència. El concepte de “reputació de la ciutat” que utilitza el plec és jurídicament indefinit i, en la pràctica, prioritza la imatge del govern per damunt del dret dels ciutadans a exercir un control democràtic efectiu sobre els seus representants”, valora l’alcaldable de Junts.

Gerardo Pisarello i Carol Recio, durant l’acte de presentació d’ella com a número dos, Carol Recio / Jordi Play

Barcelona en Comú demana coherència a Collboni

Per a Carol Recio, portaveu de Barcelona en Comú i número dos de la llista a l’alcaldia per a les municipals del 2027, sosté que en un moment en què “uns pocs oligarques controlen la majoria de les xarxes socials, és molt important fer valdre el periodisme i els mitjans de comunicació en la defensa de la democràcia i del dret a la informació”. A Recio la sorprèn que el govern de Collboni “es posi la medalla com un govern que lluita contra les informacions falses quan, precisament, fomenten, mitjançant subvencions públiques, pseudomitjans o mitjans que publiquen deliberadament fake news. Alguns han estat condemnats judicialment per aquesta nefasta praxi periodística. Demanem a Collboni coherència; si vol lluitar contra les fake news, que deixi de subvencionar els mitjans que les publiquen”.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa