La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha instat Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) a exigir específicament el coneixement de la llengua catalana en les seves convocatòries laborals. Amb aquesta decisió, la Sindicatura dona la raó a Plataforma per la Llengua, que havia presentat una queixa formal en detectar que diversos processos de selecció de l’empresa de transports ometien qualsevol requisit lingüístic. “Aquesta Sindicatura recomana a TMB que, en les convocatòries dels seus processos de selecció, estableixi l’exigència d’un nivell de coneixement de la llengua catalana proporcional a les funcions del lloc de treball, amb la finalitat de garantir l’ús del català en les actuacions internes de l’entitat i en les relacions amb altres empreses o administracions públiques”, diu la resolució a la qual ha tingut accés el TOT.
Plataforma per la Llengua ha celebrat la resolució, destacant que es reconeix que, tot i que TMB opera com una empresa i no com una administració pública en sentit estricte, la seva naturalesa no l’eximeix de les seves obligacions constitutives, ja que gestiona un servei públic essencial per a la ciutadania. Així, l’entitat en defensa de la llengua considera en un comunicat que TMB, malgrat no ser una administració pública en sentit estricte, “presta un servei públic essencial i, per tant, està obligada a garantir els drets lingüístics de la ciutadania”.
L’origen del conflicte es remunta a una denúncia interposada per l’ONG del català en relació amb tres processos de selecció concrets convocats entre l’octubre de 2025 i el març de 2026. Aquestes convocatòries sumaven un total de 24 llocs de treball estructurals: tres places de direcció, dues de comandaments de material mòbil i 19 de tècnics de línies automàtiques. Plataforma per la Llengua va denunciar que cap de les bases d’aquests concursos imposava cap mena de requisit ni barem sobre el coneixement de llengua catalana, “malgrat que la legislació lingüística vigent estableix que les empreses i serveis públics han de garantir l’ús i l’atenció en aquesta llengua per tal de garantir els drets lingüístics dels usuaris”.
El transport com a servei essencial
En el redactat de la resolució, la Sindicatura de Greuges es deixa clar que les empreses que formen el conglomerat de TMB “exerceixen funcions de gestió d’un servei públic essencial”, com és el transport públic col·lectiu, i, en conseqüència, “han de garantir els drets lingüístics de la ciutadania en la prestació del servei”. Així, l’òrgan de control conclou que TMB “pot millorar en la garantia dels drets lingüístics, especialment pel que fa a la incorporació de requisits adequats de coneixement de la llengua catalana en els seus processos de selecció”.
A més, Plataforma per la Llengua considera que aquesta resolució de la Sindicatura de Greuges de Barcelona fixa un precedent clau per al conjunt del sector públic català, ja que consolida el principi que cap corporació o empresa pública que gestioni un servei essencial pot esquivar les seves obligacions de caràcter lingüístic. En aquest sentit, l’entitat presidida per Òscar Escuder veu “rellevant” que la Sindicatura reconegui que la garantia dels drets lingüístics també s’ha de tenir en compte en els processos de selecció de personal i ha anunciat que farà un “seguiment exhaustiu” del compliment d’aquesta nova resolució de la Sindicatura.
A més, l’entitat considera que la resolució representa un pas endavant per aconseguir que TMB rectifiqui, atès que, tot i que no és obligació complir-les, les resolucions de la Sindicatura tenen un efecte directe en les polítiques de les institucions, que les acaben complint en més del 70% dels casos. Alhora, ha anunciat que estendrà aquesta vigilància a la resta d’administracions públiques, organismes dependents i empreses privades concessionàries amb l’objectiu de garantir el ple respecte als drets lingüístics a tot el territori.
Antecedents de conflicte en la contractació
Aquesta és la segona vegada en els darrers anys que Plataforma per la Llengua aconsegueix forçar TMB a millorar en matèria lingüística. L’any 2022, una acció jurídica similar per part de l’ONG del català ja va obligar TMB a modificar d’urgència les bases reguladores d’una convocatòria massiva per a la contractació de 250 conductors d’autobús, en la qual s’havia omès inicialment el requisit lingüístic i que finalment va haver d’incloure l’obligació d’acreditar les competències en català.
