L’Ajuntament de Barcelona va percebre només un 1,8% de la inversió addicional que va pronosticar que ingressaria de l’Estat el 2021. Va aconseguir tan sols 2,3 milions d’euros dels 124,3 milions d’aportacions extra que esperava del govern espanyol, tal com va revelar el TOT Barcelona. El gruix de la quantia corresponia als 107,6 milions que el govern de l’alcaldessa Ada Colau confiava a principis de l’any passat que rebria d’un fons Covid que el Ministeri d’Hisenda va anticipar que crearia per apuntalar les finances locals. No obstant, la línia extraordinària d’ajuts als municipis no ha arribat a existir mai.
L’executiu de comuns i PSC va incorporar la contribució inèdita de l’Estat a les previsions quan el mecanisme per cobrar-la ja havia estat avortat al Congrés per l’oposició, contrària a les condicions que el decret imposava a les alcaldies. Poc després de la derrota que la coalició de PSOE i Unides Podem va encaixar, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero (PSOE), va expressar que seguia resultant necessari proveir d’auxilis als ajuntaments, al marge dels 16.000 euros que es van traspassar a les comunitats autònomes.
Enlloc no constava cap certesa que el finançament extraordinari s’anés a desencallar per a l’exercici 2021. De fet, no figurava als pressupostos generals de l’Estat. Encara més, el ministeri va acabar donant llargues a les peticions d’alcaldes de diferents partits perquè habilités la via promesa amb què socórrer els municipis, afectats per l’enfonsament de la recaptació durant la crisi sanitària.
Tot i així, l’Ajuntament va elaborar els comptes per a 2021 donant per descomptat que Madrid seria generós i no es desdiria. El Consistori reconeix ara al TOT Barcelona que el govern de Pedro Sánchez no va arribar a garantir la quantitat milionària que a Barcelona es va plasmar com una previsió d’ingrés.
“Cap import compromès”
“No es tracta de cap import compromès per l’Estat”, admet la Gerència de Pressupostos i d’Hisenda de l’Ajuntament en una resposta a aquest mitjà. L’organisme apunta que els 107,6 milions amb què s’engreixava el capítol de transferències de capital provenia d’una “previsió d’ingressos” que atribueix a “informació rebuda de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), que apuntava que l’Estat crearia un fons local extraordinari de 3.000 milions d’euros”. El consistori, però, admet que la injecció de diners de l’executiu de Sánchez “no es va produir finalment”.
La gerència assenyala que va calcular pel seu compte quina suma de la hipotètica partida corresponia a Barcelona, sense precisar a què es dedicarien els diners. “Es tractava d’un import retingut que s’hagués activat amb nous projectes en el cas d’haver-se confirmat”, comenta la gerència. Així, l’absència d’aquests diners no comporta de forma directa retallades, però va ajudar a l’executiu a negociar amb l’oposició per aprovar el pressupost.
Per la seva banda, la FEMP nega que estimés quina quantia obtindria cada ajuntament. Tampoc no va pressuposar cap mètode de càlcul –població, capitalitat, vulnerabilitat…– amb el que les localitats poguessin ponderar quants euros li tocarien dels auxilis que l’Estat va desistir d’articular. “Al no haver-hi fons, tota la resta no s’ha pogut concretar”, resolen a l’organització municipalista.
Negociacions amb Hisenda
L’Ajuntament de Barcelona va negociar el 2020 amb el Ministeri d’Hisenda que els anhelats 3.000 milions a fons perdut per als municipis es distribuissin en funció del nombre d’habitants. El primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, i el regidor de Pressupostos, Jordi Martí, van assegurar que la ciutat tenia dret a 100 milions amb la fórmula acordada.
El paquet d’auxilis havia d’integrar-se en un reial decret que, enmig de les estretors econòmiques agreujades per la pandèmia, instava els consistoris a cedir els seus remanents al Govern de Sánchez. La norma establia que els ens locals s’havien de desprendre durant un màxim de 15 anys dels estalvis que han acumulat sense poder tocar-los per la llei Montoro. A canvi, Hisenda desbloquejaria el 35% de l’import que els municipis tenien en reserva perquè en poguessin fer ús.
Alcaldes d’arreu del territori espanyol van rebutjar les condicions i van jutjar-les un xantatge. Recollint el greuge expressat pels primers edils, l’oposició a la coalició de PSOE i Unides Podem va vetar la convalidació del decret el setembre de 2020. El mes següent, Hisenda va anunciar que estudiaria una alternativa per donar suport als ajuntaments ofegats per la pandèmia. La FEMP –presidida per l’alcalde socialista de Vigo, Abel Caballero– continua reclamant encara a Sánchez que proporcioni 3.000 milions per rescabalar les arques dels municipis de la factura de la crisi sanitària.
“El pressupost més alt” de la història
Malgrat les incerteses al voltant del fons, el govern municipal va engrossir els pressupostos augurant una aportació rècord. Els 107,6 milions de transferència extraordinària corrien a banda dels més de 1.000 milions que l’Estat insufla per via directa a l’Ajuntament de Barcelona cada any.
Així, el consistori va incloure un ingrés als pressupostos similar al que havia manifestat que li pertocaria per població quan el decret va decaure al Congrés. La FEMP apunta que, sense cap acord tancat, no es podia deduir que el nombre d’habitants hagués estat la regla per assignar els ajuts, encara que finalment s’haguessin creat. L’entitat indica que es podrien haver introduït clàusules per despoblament o per alguna altra raó que compensés les poblacions amb menys habitants.
En tot cas, l’Ajuntament de comuns i socialistes va aferrar-se a la presumpció d’una contribució inaudita de la coalició bessona a Madrid per projectar un increment de la inversió del 7,3% pel 2021. En va fer esment i va presentar-la com a clau per gestar el pressupost més alt fins aleshores a la capital, superior als 3.200 milions d’euros. La suspensió de les regles de limitació de la despesa també contribuïa a atresorar-los.
Barcelona en Comú, PSC, ERC i Valents hi van votar a favor. Vist que la liquidació del pressupost prova que la milionada és més esquifida del que s’havia predit, els republicans han reclamat ara que Colau aclareixi en base a què confiava que l’executiu de Sánchez dotaria els ens locals d’una reserva excepcional. ERC també l’ha interpel·lada per què respongui si exigirà a l’Estat la quantia pressupostada.
L’Ajuntament eleva les percepcions provinents del Govern espanyol a 2.475,3 milions d’euros l’any passat, sumant cessions d’impostos i pagaments a òrgans municipals. De transferències de capital –que havien de créixer amb el fons Covid– es van liquidar 15,75 milions d’euros, segons el saldo que el consistori detalla a preguntes del TOT Barcelona. En gran part van anar a organismes autònoms de l’Ajuntament: l’Institut Municipal de l’Habitatge va percebre 11,7 milions, amb què ha promogut la construcció de 651 habitatges de titularitat pública, i 4,05 milions van ser per a l’anomenada capitalitat cultural, destinats al MNAC, el Macba, el Museu de Ciències Naturals i diferents espais artístics.
