L’Estat dóna l’esquena als barcelonins en la reivindicació dels antics jutjats socials, un enorme edifici de la ronda Sant Pere 41 que està buit des de fa 7 anys. En mans de la Tresoreria de la Seguretat Social, ha sortit a subhasta tres cops sense èxit però el govern espanyol no dóna el braç a tòrcer i de moment no contempla cedir l’immoble a la ciutat.
Els veïns de la Dreta de l’Eixample tornen a tenir la finca al punt de mira, després de mobilitzar-se intensament el 2018 i 2019 per aturar-ne la venda. El govern d’Ada Colau els va recollir la reivindicació i va intentar negociar la cessió, però no va prosperar. Des d’aquella negativa no hi hagut noves converses formals sobre l’immoble.
L’AVV Dreta de l’Eixample torna a pressionar el consistori perquè reclami l’espai i el proposa com una forma pragmàtica de saldar els deutes en cadena entre administracions: “Si l’Estat li deu diners a la Generalitat i el Govern català també té deutes amb l’Ajuntament, doncs si us plau que les tres administracions es posin d’acord”, assevera el president de l’entitat Jaume Artigues. “La Carta Municipal de Barcelona diu que les administracions que vulguin desprendre’s d’un equipament ho han de comunicar a l’Ajuntament, i això no s’ha fet”, recrimina.
En una recent sessió de treball convocada pel districte de l’Eixample i dedicada als equipaments, les entitats veïnals van reobrir la carpeta de ronda Sant Pere 41. I és que la finca és un autèntic caramel: 5.300 metres quadrats útils repartits entre 9 plantes i 2 soterranis i situat a deu minuts de plaça Catalunya. El preu de sortida van ser 16,75 milions d’euros a les tres subhastes (2017, 2018 i 2029), el que suposa un cost per m2 (3.162 euros) inferior a la mitjana de la zona (uns 5.000 euros).
Fins ara el que l’ha fet poc atractiu pels inversors és que el terreny està qualificat d’equipament. Però la recent modificació aprovada pel consistori, que incrementa els pisos dotacionals que es poden construir en aquest tipus de sòl, fa témer als veïns que l’edifici no quedi eternament sense pretendents. De la mateixa manera, en mans municipals podria ser una oportunitat per fer habitatge per a gent gran o joves precaris.
Estancament de la negociació
“Com a Ajuntament ens hem interessat per aquesta finca en més d’una ocasió però des de la Seguretat Social l’interès ha estat sempre treure-la a subhasta per treure’n el màxim profit en benefici del sistema de pensions”, responen al TOT Barcelona portaveus municipals. “No hi ha hagut gestions formals recents però mantenim obert el diàleg perquè ens informin de futurs passos que puguin fer respecte aquest edifici”, afegeixen.
A la sessió de treball, una consellera de Barcelona en Comú, Carme Méndez, també reconeixia als veïns que l’Estat no col·labora. Segons es pot llegir a l’acta de la sessió, a la que ha tingut accés aquest diari, la consellera els va relatar que durant l’etapa de Jordi Martí Grau com a regidor del districte “es van tenir diferents converses, que van quedar enrocades i encallades perquè la Tresoreria no tenia cap interès en cedir ni vendre aquest edifici a l’Ajuntament, per molt que ho recollís la Carta Municipal”. “L’Ajuntament no pot forçar la Tresoreria i dir-li que li ha de donar sí o sí, gestions se n’han fet i podem continuar-ne fent, però hi ha coses que traspassen del districte i de l’Ajuntament”, els deia.
L’Estat no concreta
Portaveus de la tresoreria de la Seguretat Social, contactats pel TOT Barcelona, esquiven donar qualsevol detall de les negociacions. Preguntats per la posició de l’Estat, els contactes polítics i les subhastes desertes, es limiten a avalar la venda de l’immoble sense concretar calendari: “Es procedirà a intentar alienar [l’edifici] quan es consideri necessari”.
Traslladats a la Ciutat de la Justícia
Els 30 Jutjats del Social que hi havia escampats per Barcelona es van traslladar junts el setembre del 2015 a la Ciutat de la Justícia. No ben bé al complex original d’edificis de color pastel, sinó en un edifici d’oficines situat just al costat, rere la seu l’Institut de Medicina Legal i Forense de Catalunya. Fins aleshores els 302 professionals d’aquesta branca judicial treballaven repartits entre 3 edificis i la unificació permetia a la Generalitat estalviar lloguers i guanyar sinergies. Fins ara el Govern català s’ha mantingut al marge del futur d’aquest espai que havia arrendat.
“Portem molts anys amb més de 5.000 m2 buits a la ronda Sant Pere”, lamentava Artigues a la sessió de treball municipal. L’immoble és una dels 5 prioritats màximes en equipaments que es marca l’associació de veïns de la Dreta de l’Eixample. A la mateixa reunió, la vicepresidenta de l’AVV, Dolors Ylla-Català, insistia que és “un cas evident i flagrant” i que l’immoble ofereix “grans possibilitats per a una residència de gent gran o habitatges tutelats per a gent gran”. “Seria una ocasió magnífica per reivindicar un gran acord institucional!”, urgia.
L’entitat porta ja mitja dècada pressionant per aquest gegant buit. A més de pressionar les administracions el 2019 amb un manifest que va recollir nombroses adhesions, l’any següent van portat el rescat de l’edifici al procés participatiu per al Pla Actuació de Mandat (PAM). El consistori els va tombar la proposta al·legant que la Covid exigia “la priorització d’altres actuacions” i atenent que ja havia “plantejat la possibilitat de cessió sense èxit”. “De totes maneres, cal seguir l’evolució d’aquest edifici, en cas de tenir l’oportunitat d’adquisició per part de l’Ajuntament caldria la suma d’esforços per part de diverses àrees municipals o fins i tot d’altres administracions”, concloïa l’Ajuntament fa dos anys.
