L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, vol tancar l’assumpte de la querella que una associació pràcticament anònima ha interposat contra ella per, suposadament, finançar de forma il·legal entitats socials, algunes d’elles amb estreta vinculació personal, ja que Colau en va formar part abans de fer el salt a la política institucional. I ho vol fer abans del 4 de març, quan hagi de declarar “en qualitat d’investigada” al jutjat d’instrucció número 21 de Barcelona.
Àlex Solà y Olga Tubau, que porten la defensa de l’alcaldessa, al·leguen “falta de rigor” en la denúncia, segons ha avançat el diari El País, que ha tingut accés a l’escrit de defensa. En la mateixa línia, per defensar la figura de Colau, asseguren que no va fer “ni una sola intervenció en la tramitació de les subvencions”. És per això que demanen deixar “sense efecte” la querella, que titllen de “precipitada”, i consideren que la investigació no hauria d’haver començat.
Aquestes ajudes suposadament il·legals s’aproven juntament amb els comptes municipals que, al seu torn, validen o rebutgen tots i cada un dels 41 regidors electes. Són una “subvenció nominativa que aproven tots els membres del consell plenari que aprovin els pressupostos”, declaren fonts de la gerència de Drets Socials de l’Ajuntament. En els comptes de 2022, aprovats per BComú, PSC i Barcelona pel Canvi –ara Valents–, hi ha una partida d’aquestes característiques destinada a l’Observatori DESC per un valor de 216.335 euros.
És per això que des dels comuns, figures com Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania i Participació, asseguren que la responsabilitat en qualsevol presumpte subvenció il·lícita és col·lectiva, de tots els regidors i regidores que aproven els pressupostos, i no individual, de l’alcaldessa de Barcelona.
Segons les dades publicades al portal de transparència de l’Ajuntament, les ajudes per les quals s’investiga Colau -malgrat que dues d’elles es van atorgar durant el mandat de l’exalcalde Xavier Trias- van de l’any 2014 al 2020 i són per un valor d’1.225.459 euros. No obstant això, l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica (ATQD), que és qui ha denunciat, infla aquest import als 80 milions d’euros. És per això que acusen Colau de cometre cinc presumptes delictes: prevaricació, frau en la contractació, malversació, tràfic d’influències i negociacions prohibides a funcionari públic.
La Fiscalia Anticorrupció també investiga aquests fets. En concret, s’estudien ajudes rebudes per part l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres (ESF), la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) i l’Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE). El 2013, fora del que s’investiga, Trias va subvencionar amb 100.000 euros l’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH). Més tard, el 2021, Colau ha seguit amb aquestes ajudes, en aquest cas amb una de 216.335 euros cap a l’Observatori DESC.
La justícia ja va arxivar una denúncia pels mateixos fets i que va concloure que les entitats socials en qüestió “no es van beneficiar específicament d’un tracte de favor”. No obstant això, sí que va apuntar “irregularitats administratives”, ja que alguns dels regidors que van aprovar les subvencions -de l’espai dels comuns- anteriorment havien treballat per aquestes organitzacions. El que va determinar la justícia en aquell moment és que l’idoni hagués estat que s’abstinguessin. Es tracta de l’onzena causa judicial per irregularitats que afronta el govern d’Ada Colau, deu de les quals han estat arxivades i una continua en curs.
