Rita Barberá ja ho va dir. “Els valencians farem la millor Copa Amèrica de la seva història”, va proclamar l’alcaldessa de València, eufòrica just després que la ciutat fos designada seu de la competició degana dels esports nàutics de 2007. Ara que l’escollida és Barcelona, Ada Colau ha calcat la consigna i les esquerres valencianes no se’n saben avenir. Aquesta és la segona entrega del cicle d’articles dedicats al precedent valencià d’aquest certamen que desembarca a la capital catalana el 2024 després d’haver estat instrumentalitzat pel PP en la seva política grandiloqüent al País Valencià.
“Farem la millor edició de la Copa Amèrica de la seva etapa moderna”, ha promès l’alcaldessa barcelonina, fent seva una consigna que també va fer servir el president de la Generalitat, Pere Aragonès. És un eslògan de manual, però que dues líders tan antagòniques com Barberá i Colau coincideixin amb gairebé 20 anys de diferència a expressar-se cofoies per acollir un campionat elitista ha sobtat l’esquerra i el moviment veïnal de València, reticents a reprendre unes regates que han quedat identificades amb una etapa de despesa sumptuària i corrupció.
“És el mateix discurs que aquí el 2007”, constata Manolo Mata al fer repàs de la satisfacció amb què les autoritats catalanes van anunciar l’acord amb els promotors del torneig de vela. Mata és el síndic (portaveu) socialista a les Corts valencianes i vicesecretari general del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE); és a dir, el número dos de la formació, només per darrere del president Ximo Puig. “Que si em sembla estar escoltant Rita quan escolto Colau? Xe! -riu el socialista, mentre pensa la resposta-… Sí. Per les frases, sí. ‘Fer la millor Copa Amèrica de la història’ sí que es va dir aquí. ‘Posar la ciutat en el mapa’, també”.
Abans de recalar a Barcelona, els organitzadors del guardó nàutic van adreçar-se a València per negociar que el trofeu hi tornés. Entre el cànon per allotjar les regates i l’obra pública exigida pels promotors, les administracions valencianes van estimar un cost d’almenys 150 milions d’euros. La reticència a afrontar una nova despesa quan encara cuegen deutes de les edicions de 2007 i 2010 ha facilitat l’elecció de Barcelona, que compromet 70 milions entre aportacions públiques i privades.
“És una opció, no la nostra”, distingeix Mata, que assegura que el detall de la factura reclamada pels organitzadors era “un misteri”. A més, rebat que els guanys de les regates per a l’economia local fossin tan evidents com l’empresariat i la dreta valenciana sostenen. Malgrat els precedents controvertits, Barcelona ha augurat que traurà un rèdit de més de 900 milions d’euros de la Copa Amèrica 2024.
“L’únic benefici evident es va produir l’any passat, quan es va condonar el deute de la marina [370 milions que l’Estat perdona per un crèdit ICO per a les obres a València associades a la Copa Amèrica]. Més que economia especulativa, és irreal. Que algú es gasti centenars de milions en un barco i pagui salaris desorbitats a la tripulació per guanyar algú altre… Això s’ha pervertit, era una cosa de rics aristocràtics i s’ha convertit en un negoci, perquè el que guanya té un retorn importantíssim si hi ha una ciutat que està disposada a pagar un cànon elevat”, deixa caure el dirigent del PSPV-PSOE.
“Autobombo narcisista”
“Em sorprèn que els comuns i la gent d’Ada Colau l’acceptin amb aquesta tranquil·litat. Si hi ha un acord entre totes les forces i la Generalitat, es podria mantenir una certa fredor, però treure pit d’això? No s’acaba d’entendre”, opina Antonio Montiel, professor de Ciència Política de la Universitat de València i ex secretari general de Podem al País Valencià. Ara involucrat en la coordinadora Comissió Ciutat-Port contra l’ampliació portuària de València, Montiel va posar amb Puig i la vicepresidenta de la Generalitat, Mònica Oltra, en una fotografia rellevant en la Història recent valenciana, la de la signatura del pacte del Botànic, que va deposar el PP el 2015 després de 20 anys comandant la comunitat.
L’ex responsable morat vincula la Copa Amèrica a l’obstinació dels governs populars de Barberá a l’Ajuntament i de Francisco Camps a la Generalitat d’arrossegar grans cites d’abast mundial a València per regalar-se un “autobombo narcisista” i publicitar “una imatge de prosperitat totalment artificial”. “Les edicions de 2007 i 2010 es van fer en un context en què el PP estava totalment fora de control, en què apostava per la política de màrqueting i d’espectacularització de la gestió, buscant grans esdeveniments i obres faraòniques. Comprava tot el que hi hagués al mercat que pugués donar una falsa imatge de món daurat. Es jugava a ser Silicon Valley i Las Vegas, tot junt”, equipara.
A més, recorda la “desconfiança” amb què els moviments socials i l’esquerra van rebre la competició. “Era totalment elitista. No és un esport de majories ni era una activitat de la que pugués gaudir el públic en general. Era aliena a la nostra tradició, amb ús exclusiu del front litoral i generant espais per a la jet set, restaurants i actuacions que tenien molt poc de populars”, avalua Montiel, que no troba que Barcelona necessiti el trampolí de la Copa Amèrica: “La coartada simbòlica de València era situar-se en el mapa, però Barcelona ja és un referent turístic i cultural arreu del món. No li calia una actuació així”.
Un viratge imprevist
Amadeu Sanchis es va presentar com a alcaldable d’Esquerra Unida a València el 2007 amb una proposta que sonava extemporània en una ciutat abocada a l’ostentació: que la Copa Amèrica no es repetís. Adduïa que l’espectacle esportiu havia comportat precarietat en la contractació durant els preparatius i l’organització, que els hipotètics rendiments per a l’economia local estaven inflats i que, mentre es destinaven diners per condicionar la ciutat per a les regates, barris populars com el Cabanyal es degradaven.
“Ens vam trobar molt sols, inclús agredits. Ens deien que érem antivalencians i que volíem que la competició marxés a Barcelona”, afirma l’ex regidor i ex coordinador general d’EU al País Valencià. Sanchis se’n fa creus que Colau sigui ara partidària d’un espectacle esportiu que el PP encara ara abandera a València. “L’oposició interna que teníem al partit posava Colau com a contraposició a la meva persona, perquè era l’alternativa anticapitalista. Veig amb expectació com els seus defensors rebran ara que l’anticapitalista de la PAH agafi la Copa Amèrica”, ironitza.
El membre d’EU intueix que l’empremta del trofeu de vela a Barcelona serà menys marcada que a la capital llevantina: “Allà ja teniu la façana marítima construïda. El problema serà com el govern local i la Generalitat de Catalunya justifiquen que diners que podrien ser per a polítiques socials es destina a això, que no és com les Olimpíades. Allà venen equips de tot el món, fan vida a la ciutat, queden instal·lacions que la ciutadania en gaudeix després… Però, aquí, què queda en els barris?”.
Cautela governamental
“La despesa a la marina ha estat molt profitosa per a la ciutat, però la gent no recorda els dies de competició. No hi anava massivament a veure-la”, comenta Mata. Indica que els ingressos per la celebració del torneig a València es van concentrar en serveis adreçats a un públic d’alt poder adquisitiu: “Gent que muntava càterings, taxistes, restaurants de luxe, empreses de lloguer de vehicles VIP… No venien molts turistes, sinó un turisme de súperelit que gasta molts diners. Hi ha gent molt concreta que va treure molt profit, però la ciutat no en va treure massivament. No és un Mobile World Congress on venen milers de persones”.
Els governants valencians es mostren poc disposats a pronunciar-se amb claredat sobre la decisió de Barcelona de lligar-se al torneig nàutic. Cap regidor de Compromís a València ha volgut respondre les preguntes del TOT Barcelona, després d’oferir veu a l’alcalde, Joan Ribó; el vicealcalde Sergi Campillo, i el portaveu de la coalició valencianista, Carlos Galiana. El regidor socialista d’Hisenda, Borja Sanjuan, i el grup municipal del PP també han declinat fer declaracions a aquest mitjà.
Mata es refereix amb cautela al cas de Barcelona, que ha servit de munició al PP i Cs per acusar l’esquerra de deixar escapar una oportunitat per a València. En tot cas, el vicesecretari general del PSPV-PSOE assenyala els empresaris per no haver avalat amb patrimoni propi una eventual tercera candidatura valenciana. “Si aquí haguessin aparegut 25 empresaris amb un milió d’euros cadascun, les administracions haguessin completat el que faltés. Catalunya és diferent. Si allà hi ha un compromís dels empresaris, el cas ja té una altra dimensió. El que no pot ser és que l’administració pagui tota la festa. A més, Barcelona duu uns anys de certa paralització”, reflexiona el socialista.
De totes formes, contraposa l’anunci de la instal·lació de la fàbrica de bateries elèctriques de Wolkswagen a Sagunt a la pèrdua de la competició esportiva, “un model que no és clar”, diu. “Estem en una altra dinàmica. A més, psicològicament queda el record del passat. Els dirigents es veien compromesos de ser-hi allà. No crec que Puig ni Ribó veiessin que fos l’escenari més propici, perquè de seguida els vincularien amb aquella foto de nous rics”, interpreta Mata, implacable reprovant l’opulència d’alguna de les festes exclusives que la Copa Amèrica va fer aterrar al centre de València. Era un d’aquelles gales en què la multitud ha de conformar-se amb mirar des de la barrera: “Era com si veiessis com viuen els rics per una finestreta, te n’alegressis i diguessis: ‘Hòstia, sí que mola!’. Però… si ho pagues tu!”.
“Era prou difícil que l’esquerra acceptés alegrement la Copa. És lògic, perquè va fer front comú denunciant un model de desenvolupament de fantasia”, argumenta Montiel, que té la impressió que a Colau li urgeix just ara “una megacelebració i una exhibició de força internacional” que perduri associada al seu pas per l’Ajuntament. “Tothom ha tingut els seus fasts. Amb Maragall van ser els Jocs Olímpics i amb Clos, el Fòrum de les Cultures. No sé si és provincianisme però, com no està Woody Allen per a una altra pel·lícula, sembla que calgui fer alguna cosa per tancar el mandat”, etziba. Per la seva banda, Sanchis sospita que l’alcaldessa de Barcelona s’ha vist “angoixada per la reelecció i la pressió de l’empresariat perquè Barcelona torni a ser una seu de la burgesia”.
Hi coincideix el professor universitari i membre del col·lectiu Terra Crítica Joan Olmos, sever amb el llegat de la competició a València: “No sé fins a quin punt Colau és realment entusiasta de la Copa Amèrica o li semblava que era tocar massa els nassos si deia que no. Si hagués mostrat oposició i ja la tenen fregida, l’haguessin acabat de torrar”.
Escepticisme veïnal
El moviment veïnal de la ciutat també s’ha mostrat escèptic amb la Copa Amèrica. La Federació d’Associacions Veïnals de València es va pronunciar en contra de finançar de nou les regates amb fons públics. “No deixava de ser un negoci per a certes persones –pensa la presidenta de la federació, María José Broseta–. Potser alguns restaurants van tenir alguns beneficis, però no n’hi va haver gaires, sinó que hem hagut de tornar molts diners després per deutes que no havíem generat. Per això, sincerament, estem cremades”.
Broseta no pensava pas que Barcelona se la jugués amb la competició: “Benvinguda sigui si hi ha posat il·lusió perquè tots els beneficis redundin en favor de la ciutadania però, pel que hem vist i hem patit aquí, no és així. En aquests grans esdeveniments cal baixar al carrer, escoltar molt la gent i no parlar només de les quantitats que es faciliten, perquè el paper ho aguanta tot però la realitat és una altra”.
“Hauríem de trucar a Barcelona i que coneguessin la nostra experiència, perquè no ha sigut gens bona: ens han quedat deutes, hipoteques i, a més, es va aprofitar la Copa Amèrica com a amagatall per fer l’ampliació nord [del port]”, enumera Julió Moltó, històric del moviment veïnal valencià i portaveu de l’Associació de Veïns i Veïnes del barri de Natzaret.
En la mateixa línia, el portaveu de la plataforma El Litoral per al Poble, Sento Martínez, esperava més oposició de l’associacionisme barceloní: “Sembla que Barcelona s’avingui sense massa negociació i amb molta alegria a organitzar un esdeveniment que aquí, encara que la ciutadania va respondre a la competició esportiva i va cridar l’atenció, ha tingut al capdavall un retorn negatiu per a la ciutat de València a nivell social, econòmic i urbanístic”. “Esperem a veure com ho dissenyen a Barcelona i que aprenguin de l’experiència”, conclou.
.
La sèrie sobre la Copa Amèrica valenciana continua aquest dimecres a la nit amb un tercer article, dedicat a l’oblit dels barris populars per part de les dues edicions llevantines de l’esdeveniment.
1 
