L’Ajuntament de Barcelona va fer un ús ampli del mecanisme excepcional que el Govern espanyol va autoritzar per efectuar compres per la via exprés i sense seguir el procediment reglat arran de l’esclat de la pandèmia. Amb la irrupció de la Covid, el govern municipal de l’alcaldessa Ada Colau va multiplicar la contractació d’emergència per 110 en comparació amb 2019, segons càlculs que el Tribunal de Comptes inclou a l’informe en què fiscalitza les adquisicions dels consistoris de les 12 ciutats més poblades de l’Estat per fer front a la irrupció de la crisi sanitària.
El consistori va rubricar 1.004 contractes per la via ràpida el 2020, un 11.056% més que l’any anterior, quan va subscriure nou acords pel tràmit d’urgència, segons concreta el dictamen de l’òrgan fiscalitzador estatal. Entre les grans ciutats de l’Estat, Barcelona va ser la que més compres va formalitzar per la via ràpida. Lidera el rànquing amb força marge de diferència: per darrera van quedar l’Ajuntament de Madrid, amb 470 adquisicions cursades d’emergència; el de Màlaga, amb 267, i el de Sevilla, amb 200.
Igual que va pujar el nombre de contractacions vehiculades per la drecera especial habilitada, també va agumentar la despesa compromesa per urgència: el cost de les compres que l’Ajuntament de Barcelona va acordar pel procediment exprés va créixer de 612.931,95 euros el 2019 a 67.891.630,34 euros l’any següent, una diferència del 10.977%.
La mateixa anàlisi del Tribunal de Comptes constata que el Govern Colau va proveir-se de mascaretes quirúrgiques i de tests d’antígens a un cost força econòmic en comparació amb altres consistoris. En canvi, va ser la ciutat de més de 300.000 habitants de l’Estat que va pagar més car el gel hidroalcohòlic durant la primera envestida de la pandèmia: va arribar a pagar 88 i 98 euros per ampolles de cinc litres en dues operacions l’abril de 2020, força lluny del tercer preu més alt que el dictamen esmenta, els 57,30 euros que l’Ajuntament de València va abonar per unitat el maig de 2020.
973 adjudicacions d’urgència per la pandèmia
El gruix de l’augment de la contractació exprés a Barcelona va justificar-se per fer front a l’amenaça sanitària desencadenada per la Covid 19. De les 1.004 adjudicacions cursades d’emergència, l’Ajuntament va atribuir 973 contractes a raons obligades per respondre a necessitats imprevistes provocades per l’expansió dels contagis de Covid.
La xifra representa el 97% del total de contractes signats pel procediment extraordinari. Del paquet de 973 adjucacions d’urgència, el Tribunal de Comptes desgrana que 27 van formalitzar-se per a obres -entre els altres 11 ajuntaments examinats, sumen només nou contractes exprés per a construccions vinculades a la Covid-, 474 per a serveis, 462 per a subministraments i 10 per a altres compres que l’estudi no precisa.
21 contractes fora de termini
Per altra banda, el Tribunal de Comptes enumera 21 contractes que Barcelona va gestionar al·legant raons d’emergència i que es van començar a executar fora del termini previst pel decret de l’estat d’alarma, és a dir, amb més d’un mes de retard des que l’Ajuntament va emetre l’acord que emparava la compra urgent. Algunes adquisicions -com una comanda de 2.000 guants de nitril- van excedir-se del marge per tan sols dos dies, però altres van retardar-se mesos, com una partida de 741 ordinadors portàtils que va demorar-se quatre mesos i mig o una altra de 130 portàtils, que van arribar set mesos després d’encarregar-se.
A banda, també van sobrepassar el mes de termini tres subministrament de tests ràpids de detecció d’anticossos, destinats a personal essencial de l’Ajuntament. Entre els tres encàrrecs, sumaven 15.472 tests. Va passar igual amb un encàrrec de 9.000 test Covid, que va retardar-se dos mesos i mig. La manca de material sanitari va ser una de les dificultats que les administracions públiques van haver de sortejar en els primers compassos de la pandèmia. Una compra de 45.000 mascaretes FFP2 també va demorar-se dos mesos i mig.
L’Ajuntament també va adjudicar una campanya publicitària per reactivar el centre de Barcelona recorrent al mecanisme d’urgència habilitat a causa de la pandèmia. El govern municipal va iniciar el procediment de contractació el 3 de novembre de 2020 i el servei es va començar a prestar l’1 de gener de 2021, gairebé dos mesos més tard que s’engegués el procediment exprés.
