“Ens voldran despistar amb pactes, però en Jaume Collboni ja n’ha trencat un”. Aquesta declaració de l’exalcalde Jordi Hereu, diumenge passat en un acte a la Marina de Port, resumeix a la perfecció la campanya electoral del PSC. Un mes enrere, amb l’aparició a escena de Xavier Trias, els dos últims líders de l’Ajuntament van pactar una fotografia que reduïa la cursa electoral a només dues opcions: Ada Colau o Xavier Trias. Poques hores abans de la votació, la realitat és que les enquestes situen el candidat socialista també en la lluita, malgrat la fotografia i la polarització de la campanya. A aquest pacte es refereix Hereu quan diu que Collboni ja n’ha trencat un, segurament el més difícil.
L’altra clau recau en la primera part de la frase. “Ens voldran despistar amb pactes”, exclamava Hereu. El PSC no ha entrat al fang, no ha volgut mullar-se i, amb l’únic argument que guanyaran les eleccions, ha evitat pronunciar-se sobre possibles pactes postelectorals. Collboni es defineix com l'”alternativa progressista” a Colau, però les seves propostes i missatges l’apropen a una possible sociovergència. Sense cometre gaires errors –aspecte important en qualsevol campanya–, el PSC no s’ha desviat ni una coma del seu discurs, basat en tres idees fixes des d’un inici que no li tanquen cap porta després del 28M.
La força de les sigles
Els socialistes són conscients que Collboni no reuneix el carisma que destil·len Colau o Trias. La líder dels Comuns és referent del seu espai polític des que va aparèixer. És més, BComú lluirà a la papereta la cara d’Ada Colau, fet que no deixa de ser un exemple banal però molt clarificador del poder de l’exactivista entre el seu electorat. A l’altre extrem, Trias ha basat la seva campanya en el seu lideratge, el qual ha tret a la llum per erigir-se en el principal candidat capaç de revertir les polítiques de Colau. En canvi, el PSC no compta amb un cap de llista tan potent, però sí amb unes sigles amb història que han governat Barcelona durant dues dècades.
Collboni ha recordat “els alcaldes socialistes” un cop i un altre, a tots els mítings, exhibint la feina que van fer durant els seus mandats. Així, s’ha aprofitat d’aquest llegat per criticar a Colau que s’erigeixi en la pionera de les pacificacions i ha fet memòria per recordar els Jocs Olímpics, els quals centren l’anunci electoral. L’eslògan ‘De nou Barcelona’, també ens remet la idea de tornar a fer les mateixes polítiques que van fer altres alcaldes del PSC. A més, Collboni ha reivindicat les polítiques progressistes impulsades pel PSOE, sobretot en matèria d’habitatge.
A la caça del vot moderat
No és que sigui gaire original Collboni quan demana el vot moderat. Salvador Illa ja ho va fer, de forma més discreta, durant les anteriors eleccions al Parlament. El PSC és conscient que molts dels seus vots que van anar a petar a Ciutadans durant els anys més potents del Procés. Tant conscient com que l’escenari actual és diferent i que ara estan a disposició de recuperar-los. A Barcelona, a més, les dues últimes derrotes amb Colau han animat a canviar l’estratègia. Collboni no se n’ha amagat. En l’entrevista al TOT Barcelona, s’adreçava directament “als votants moderats que volen que la ciutat funcioni, que hi hagi polítiques amb sentit comú i amb seny”, en referència també als votants de l’antiga Convergència que no se senten representats per Junts.
El PSC ha mostrat sintonia amb Trias pel que fa a les mesures econòmiques. Tots dos, per exemple, situen Colau com l’enemiga de l’economia i s’erigeixen en els garants dels grans projectes. Collboni, fins i tot, ha acusat l’actual alcaldessa d’estar en contra del Mobile World Congrés en un inici, declaracions que els Comuns han desmentit constantment. Tots dos també volen ampliar l’aeroport del Prat i estan en contra de reduir les terminals creuerístiques. El PSC, a més, ha proposat crear una Oficina de Prevenció de les Ocupacions i s’ha mostrat contrari a la reserva del 30% que han de destinar a habitatge protegit les noves grans construccions, una mesura a la qual els socialistes sempre hi han donat suport, però que ara Collboni se’n desdiu.
La desfilada de ministres
El candidat d’ERC Ernest Maragall ha acusat Jaume Collboni de ser “el delegat de l’Estat” a Barcelona, un fet que sembla no incomodar al cap de files del PSC. Collboni s’ha desfet en elogis a Pedro Sánchez, present juntament amb Zapatero en l’acte de cloenda, situant-lo com el gran artífex de les polítiques progressistes del govern de coalició espanyol i presentant l’obra de govern del PSOE com el gran aval per governar Barcelona.
Prova d’això és l’allau de ministres que han aterrat a la capital catalana per fer costat Collboni. Maria Jesús Montero, Miquel Iceta, José Manuel Albares, Margarita Robles, la vicepresidenta primera Nadia Calviño, la presidenta del Congrés Meritxell Batet… Tots ells han aprofitat per parlar dels seus assumptes, amb crítiques gairebé sempre dirigides al PP de Núñez Feijóo i, en clau catalana, convertint-se en els portaveus socialistes de la crítica a Trias, Junts i l’independentisme. Collboni, que ha aprofitat la tirada d’aquests polítics, no ha comptat sorprenentment amb el suport actiu de Raquel Sánchez, exalcaldessa de Gavà i ministra que gestiona el servei de Rodalies.
