La regidora d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Elisenda Alamany, ha tornat a fet evident el “distanciament cada vegada més gran” que hi ha entre el seu partit i el govern municipal, a qui ha acusat de “no estar a l’altura” de les circumstàncies des de fa massa temps. “A cada episodi veiem un soci [el PSC] que vol imposar el seu model de ciutat i ERC no vol anar cap allà”, ha advertit Alamany.
Els macrobotellots i els aldarulls durant les festes de la Mercè han provocat un enfrontament entre l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya sobre qui era el responsable de gestionar les aglomeracions. ERC ha denunciat que el dispositiu, dissenyat per la Guàrdia Urbana, era “insuficient” i ha criticat el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, per haver “minimitzat els incidents”.
Recuperar el control
“Cal recuperar el control de la ciutat i acabar amb el vandalisme”, ha declarat Elisenda Alamany. ERC, que amb JxCat ha demanat un ple extraordinari per abordar la situació, va presentar una bateria de propostes a l’última comissió municipal per intentar frenar els botellots –entre altre, la prohibició de la venda d’alcohol a botigues a partir de les 22.00–, però el govern municipal les va desestimar i va anunciar una taula ciutadana per abordar el problema pel mes de novembre.
La regidora d’ERC ha reconegut que els botellots poden tenir diversos motius, com la frustració d’una generació sencera o l’oportunisme dels delinqüents comuns, però ha denunciat que el principal problema és “la manca d’anticipació” de l’Ajuntament, que en un primer moment va intentar minimitzar els aldarulls i ara ja reconeix que la “violència extrema” del cap de setmana els ha agafat per sorpresa.
“No se’n surten perquè no volen o perquè no poden”, ha etzibat Alamany. “Per molt que se’ls ajudi, no se’n surten”. ERC, que ha donat suport als dos primers pressupostos del govern Colau-Collboni i a la majoria de projectes de ciutat, no està disposada a donar un xec en blanc al bipartit ara que s’acosta la negociació per als comptes del 2022, que haurien de portar a l’aprovació de la partida més alta de la història de Barcelona.
