Quan falta tot just un mes per a les eleccions municipals del 28M, i a mesura que les enquestes assenyalen amb més claredat que caldrà esperar a la foto finish per determinar el guanyador o guanyadora de les eleccions. I sobretot, les possibles aliances postelectorals per formar el nou govern municipal, els candidats afinen les propostes que els situaran, sobre el paper, en un dels dos blocs: o continuïtat o alternativa a la Barcelona del 2023. Però també hi haurà escales de grisos que en alguns moments faran trontollar l’encaix inicial dels partits en un d’aquests dos blocs, i fins i tot, els desplaçaran de l’etiqueta esquerra-dreta. És el cas de l’anomenat urbanisme tàctic de les superilles, l’ampliació, o no, de la tercera pista de l’aeroport de Barcelona, els carrils bici o el transport públic. La primera mostra ha estat en el primer debat electoral del 28M, que ha organitzat la patronal Pimec amb cinc candidats: Maragall, Colau, Collboni, Trias i Sirera.
L’aeroport: un conflicte polític de primer ordre
Semblava que l’ampliació de l’aeroport de Barcelona havia quedat al calaix durant una bona temporada, després que a mitjans del 2021 AENA acabés retirant una proposta que pretenia imposar un pla d’inversions de 1.700 milions d’euros per ampliar la tercera pista de l’aeroport fins a 500 metres, envaint la llacuna protegida de la Ricarda d’El Prat. El pla d’AENA prometia 19 milions de passatgers extra i prop de 80.000 llocs de treball directes i indirectes, però la condició era imposar el pla sense que ni Ajuntament ni Generalitat poguessin modificar-ne ni una coma. Al capdavant de la pluja de milions d’AENA hi havia Maurici Lucena (PSOE), que posava la pilota en el punt de penal a l’aleshores primer tinent d’alcalde de Barcelona i ja rival de l’alcaldessa, Jaume Collboni. O creixement econòmic o caos i decreixement. I de fet, el candidat del PSC, ara des de fora del govern municipal, però amb el seu partit encara governant amb Ada Colau, ha fet bandera d’aquesta hipotètica ampliació gairebé l’única recepta possible per garantir l’enlairament econòmic, empresarial i científic de Barcelona al món.
De fet, l’aeroport ha estat el tema central del capítol de mobilitat del debat de Pimec. “Cal l’ampliació i la connectivitat transcontinental, ens juguem el futur de la nostra economia. Necessitem vols directes amb l’Àsia i els Estats Units, per a les nostres universitats, empreses i científics, com va fer Boston. Jo vull ser Boston, no Venècia”, ha dit Collboni, sense fer esment al fet que és el gestor aeroportuari AENA qui històricament ha impedit que el Prat desenvolupés el seu potencial com a hub del sud d’Europa i ha centralitzat la seva estratègia intercontinental en Barajas.
En aquest capítol, Ada Colau, ha estat contundent amb el cap de llista del partit encara soci del seu govern: “Vostè practica un negacionisme climàtic psicodèlic i també un negacionisme econòmic”. I és que l’alcaldessa, sempre molt bel·ligerant amb l’ampliació de l’aeroport, s’ha mostrat davant dels representants de la petita i mitjana empresa més conciliadora: “El sector públic ha de marcar la col·laboració publicoprivada, hem de tenir un model o saber on anem, buscant complicitats, però no mentint a la població. I AENA va mentir i va amenaçar els governants que si no fèiem el que volia perdríem aquests diners”. Colau ha reconegut que Barcelona necessita una “millor connectivitat”, però per la via d’eliminar “vols més curts i tenir una millor eficiència”.
I aquí ha coincidit amb qui és el seu principal rival en la polarització, Xavier Trias. El candidat junter ha ratificat la tesi política de Colau i també ha reclamat el poder de decisió per a Barcelona: “Lucena ens va fer una trampa extraordinària, sabia que posant-nos l’allargament de la pista ens creava un problema a tots. Però aquí la clau és que deixin de decidir per nosaltres, l’alcalde de Barcelona ha de tenir clar que ningú vol una agressió a la Ricarda, sinó un acord per a vols intercontinentals que sigui el més compatible possible amb un aeroport respectuós amb el medi ambient”. En aquest sentit, Trias ha denunciat que Maurici Lucena hagi utilitzat la seva posició a AENA per “fer política amb 1.700 milions que no són seus”.
També el candidat republicà, Ernest Maragall, s’ha situat en aquest bloc improvisat de Colau i Trias. “Necessitem un aeroport coherent amb el talent, l’economia i la innovació, però des de Madrid ens han condicionat i ens han convertit en un aeroport low cost i ara ho paguem”. En aquest sentit, com Colau ha apostat per la col·laboració publicoprivada “amb un rol de lideratge de l’Ajuntament i amb la mentalitat que és una infraestructura essencial per a l’Àrea Metropolitana i per a tot el país”.
Finalment, el candidat del PP, Daniel Sirera, s’ha situat al bloc del PSC, amb l’afegit que ha deixat clar que les qüestions mediambientals són totalment secundàries: “Personalment, crec que s’ha de moure la Ricarda per tenir l’aeroport que necessitem i connectar amb l’Àsia i els Estats Units”. Ha dit que si Barcelona no accepta els plans d’AENA, “la tercera pista estarà a Madrid”.
Les Superilles: tots contra Colau?
El debat de Pimec també ha preguntat per la mobilitat urbana, i com era previsible, les superilles, el projecte estrella de l’alcaldessa -amb el PSC al govern- ha estat al centre de les intervencions. De fet, Xavier Trias ha felicitat l’alcaldessa per l’èxit de la superilla literària de Sant Jordi, si bé, fent broma, ha dit que millor dir-li illa literària perquè no se li tiressin al damunt els seus possibles votants. Però l’exbatlle ja va deixar clar que si és alcalde no aturarà les superilles. “Estan mal plantejades”, ha dit. Sense rebutjar-les totalment, ha remarcat que cal “tenir un park and ride que faci que la gent vingui en transport públic, però és un error estar en contra del cotxe i la moto”. Aquí Colau ha matisat que ella no està en contra dels cotxes i les motos, sinó que “no poden ser els protagonistes”.
“Barcelona ha de ser una ciutat de persones, que de vegades van caminant, en transport públic o en vehicle privat”, ha dit Colau. Aleshores Trias ha assentit que cal “pacificar el trànsit”, però creu que el govern de Colau “ha fet malbé una idea -les superilles- que, ben gestionada, té sentit”. A més, Trias ha insistit que si bé hi ha menys cotxes a l’Eixample, “triguen més a fer el recorregut i contaminen més”. Conceptualment, Colau i Trias no han estat tan allunyats com semblaria sobre el paper. I si bé no s’ha parlat de la unió del tramvia, també el candidat junter va explicar fa uns dies que arribat el cas estaria disposat a fer una consulta sobre la unió si així li ho demanessin, i deixava clar que no aturaria l’enllaç de forma abrupta com havia suggerit inicialment.
Tampoc Ernest Maragall, que ha recordat que les superilles no són un invent de l’alcaldessa, i que a Barcelona ja funcionaven, i amb èxit, a Gràcia i al mateix Portal de l’Àngel. ERC ha demanat que la pacificació del trànsit a la ciutat sigui un “objectiu compartit a tota la ciutat”, i ha lamentat que Colau hagi convertit l’Eixample “en víctima, en trinxera, com si la mobilitat fos una qüestió interna, quan té un abast metropolità perquè 500.000 persones venen a treballar cada dia a la ciutat i no els ho podem posar tan difícil. De fet, la superilla, tal com vostès l’han plantejat, ha generat gentrificació”. Ara bé, Maragall, que ha admès que la ciutat necessita donar més espai al vianant i menys al cotxe (el 60% és calçada i el 40% espai per a vianants), ha alertat que hi ha greus problemes que encara condemnen més al fracàs les superilles, com el mal funcionament de Rodalies. I ha retret a Jaume Collboni que no hagi mogut un dit perquè el PSOE, al govern espanyol, arregli el drama de Renfe a Barcelona.
I també en mobilitat urbana, el PSC i el PP s’han mostrat més a prop entre ells i més allunyats del model actual. El fins fa poc primer tinent d’alcalde de Barcelona ha estat clar amb la bandera de les superilles: “No estem a favor de 21 Consells de Cent, no és viable ni econòmicament ni en termes de mobilitat. Som partidaris de guanyar verd urbà, però recuperant interiors d’illa. No volem lluitar contra el cotxe o la moto, sinó per la descarbonització. Tenim fàbriques de cotxes que donen feina a 100.000 persones i la gent necessita de vegades moure’s en vehicle privat. Cal més transport públic i més Metro”, ha sentenciat Collboni, que justament té a Laia Bonet com a presidenta de TMB. I molt més dur ha estat Daniel Sirera, que ha denunciat que Colau vol “imposar el seu model ideològic quan diu que vol enllaçar el tramvia per treure cotxes de la ciutat”. El candidat del PP ha denunciat que a Barcelona hi ha massa autobusos, i que molts d’ells són massa antics i contaminen en excés. Ha assegurat que si és alcalde, recuperarà el pla Cerdà i retirarà el carril bici de Via Augusta. Una proposta que ha generat un dels pocs aplaudiments sonats entre els empresaris de Pimec.
