L’arquitecte en cap de l’Ajuntament durant l’època en què va governar Pasqual Maragall s’ha querellat contra l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la tinenta d’urbanisme, Janet Sanz, per la superilla o eixos verds de l’Eixample. Segons avança el Periódico, Josep Antoni Acebillo les acusa d’un primer delicte urbanístic i un segon de malversació. Fa un mes, la fiscalia de Barcelona ja va arxivar les denúncies interposades pel mateix Acebillo i la plataforma Salvem Barcelona. En aquest cas, el fiscal va estimar que no hi havia “elements suficients” per dictaminar cap delicte. Una decisió que ara critica Acebillo, assegurant que la investigació s’ha limitat a demanar informació a Janet Sanz “en lloc de rebre-li declaració en condició de denunciada”. La fiscalia també va demanar un informe a la Generalitat.
En tot cas, segons la informació que presenta el diari citat, ara l’exarquitecte en cap de l’Ajuntament torna a demanar que s’aturin les obres de forma cautelar per “prevenir la plena consumació” dels delictes que, sota el seu parer, està cometent l’administració dels Comuns, així com el perjudici econòmic de la obra, que Acebillo xifra en uns 100 milions d’euros.
“Pot tenir efectes devastadors”
La querella detalla que la nova superilla es tracta “d’una infracció normativa manifesta de la llei del sòl que pot tenir efectes devastadors” i que pot generar “problemes d’accessibilitat als mateixos domicilis de serveis bàsics”. Segons el que s’indica en el text, la reforma també afecta l’espai públic “perquè només el concepte d’arrencat de l’asfalt i la seva eventual reposició” suposaria unes despeses milionàries.
Acebillo ha presentat la querella amb dos advocats més que secunden, segons aquestes informacions, que per dur a terme una reforma d’aquest calibre cal prèviament la modificació del Pla General Metropolità (PGM). Però remarquen que aquest projecte s’ha tramitat com si “es tractés de simples obres ordinàries d’urbanització, ignorant les implicacions urbanístiques que aquesta decisió té” i que “obligaven a una prèvia o simultània modificació del planejament urbanístic vigent, concretament del PGM”. Així mateix, asseguren que amb els acords per pacificar aquests carrers “s’estan transformant substancialment, per no dir eliminant, unes vies públiques essencials de la ciutat”.
3 
