L’estació del TAV de la Sagrera, la finalització de la L-9, els accessos viaris i ferroviaris al Port o l’ampliació dels FGC per connectar la línia del Vallès amb la del Llobregat …, obres clau per a la mobilitat de la ciutat i la seva connectivitat que a hores d’ara no tenen una data de finalització concreta. Per contra, aquest 2022 és l’any d’arrencada de grans transformacions urbanístiques en punts tan emblemàtics de la ciutat com la Rambla, la Via Laietana o la Meridiana, la connexió dels tramvies per la Diagonal, la finalització del túnel de Glòries o les superilles. Tot plegat, intervencions que canviaran no només la fesomia de la ciutat sinó la quotidianitat dels barcelonins. Algunes d’ellles, no exemptes de polèmica.
Convertir La Rambla en un veritable passeig
Han passat sis anys des que l’Ajuntament va donar llum verda en un plenari a una nova reforma del carrer més icònic de la ciutat. El projecte estava guardat al calaix però ara, inclòs als pressupostos del 2022, es començarà a materialitzar amb l’inici de les obres pel tram més proper al mar, Colom-Santa Madrona, amb una inversió de 44,56 milions d’euros. La Rambla tindrà un sol carril de circulació per sentit de 3,5 metres d’amplada, en comptes dels dos que hi ha actualment, de manera que les voreres laterals, d’un mínim de 3 metres d’amplada. Desapareixerà l’asfalt i tot quedarà cobert per paviment.
Els quioscs i les paradetes de flors es reubicaran i es crearan tres grans espais-plaça amb plataforma única a tres de les cruïlles més singulars de la Rambla: l’espai Moja-Betlem, el Pla de la Boqueria i el Pla del Teatre. I es crearà una nova zona urbana amb arbres amb paviments verds a tocar del monument a Colom. Segons el consistori, la prioritat de la reforma és “promoure la diversificació comercial, potenciar l’habitatge, impulsar activitats culturals i remodelar l’espai per afavorir els passeigs i les trobades al carrer”.
El túnel de les Glòries, a ple rendiment
Una altra obra que acumula grans retards però que aquest 2022 sí que veurà la llum a banda i banda. Després de tancar el 2021 amb l’obertura del túnel en sentit Besòs, després de set anys d’obres, aquest primer trimestre del 2022 s’obrirà el túnel de les Glòries en sentit Llobregat, segons la previsió de l’Ajuntament. Amb la infraestructura a ple rendiment, s’absorbiran 78.000 vehicles de motor que cada dia circulen per la Gran Via a l’altura de Glòries- tret dels autobusos de TMB, que circularan en superfície per recollir passatgers.
La nova Via Laietana: una convivència més pacífica
Un altre carrer històric de la ciutat és a punt d’iniciar una transformació radical. La Via Laietana passarà de ser un cau de vehicles a un espai més dissenyat per als vianants i les bicicletes, que conviuran amb els vehicles amb una fórmula de pacificació. Tot plegat, després d’una dècada de crits de socors de veïns i comerciants. L’esperada reurbanització començarà l’1 de març amb la renovació de les xarxes de serveis al subsòl del carrer. Tres mesos més tard, al juny, començarà la remodelació del primer tram, entre les places Urquinaona i Antoni Maura, que s’allargarà fins al maig del 2023.
Tot seguit començarà la intervenció a la resta del carrer, amb un cost total de 33 milions d’euros, que donaran a la Via Laietana un ample de voreres de 4,05 metres -ara és d’entre 2,6 i 3,5 metres-, amb dos carrils de baixada, un al costat de la vorera compartida entre bicis, busos i taxis i un altre per a vehicles privats, que hauran de circular a un màxim de 30 quilòmetres per hora. De pujada, hi haurà un carril exclusiu per a bicicletes enganxat al passadís de vianants i un altre per a busos i taxis, que també podran utilitzar veïns o usuaris dels pàrquings, com ja succeeix amb La Rambla. També s’incrementaran les parades de taxi i les zones de càrrega i descàrrega. Fet i fet, les obres s’allargaran fins, com a mínim, el 2024.
La unió dels tramvies per la Diagonal
Debat etern i controvertit tant al carrer com al consistori, i amb consulta ciutadana inclosa. Però finalment, el 2021 es tancava amb el primer petit pas per connectar la plaça de Francesc Macià i les Glòries amb el tramvia. El servei del TRAM a la banda Llobregat i a la banda Besòs s’inaugurava el 2004 amb el forat a la Diagonal, de manera que han passat disset anys fins que s’han adjudicat els primers lots de la primera fase d’obres, el tram Verdaguer-Glòries i han començat les obres del col·lector d’aigües pluvials i residuals que hi ha en aquesta via. Es preveu que les obres d’abast comencin la tardor del 2022, de manera que els barcelonins haurien d’acomiadar el 2023 amb tramvies en marxa circulant en aquest tram. Després faltaria el tram barceloní de Verdaguer a Francesc Macià, que les previsions més optimistes situen a finals del 2027.
La reforma de la Meridiana accelera
Amb 7,1 quilòmetres, la Meridiana és la tercera via més llarga de la ciutat, després de la Diagonal i la Gran Via. Concebuda el 1859 per Ildefons Cerdà, es troba immersa en una remodelació històrica que comportarà una reordenació del trànsit i la seva pacificació amb zones verdes. Hi circulen diàriament prop de 100.000 vehicles i la creuen transversalment prop de 10.000 vianants cada dia. Transformar-la en un eix cívic és una de les demandes històriques dels barris que hi conviuen.
Aquest estiu comencen obres en un nou tram -l’abril del 2021, després d’un any de pandèmia, es van reprendre les primeres intervencions- des de Navas de Tolosa-Josep Estivill fins a Fabra i Puig. El consistori també vol redactar aquest 2022 l’avantprojecte de les obres entre Fabra i Puig i el Pont de Sarajevo amb un procés participatiu.
La Superilla Barcelona arriba a l’Eixample
Segurament, la transformació urbanística que més polseguera aixeca a la ciutat, les superilles, arribaran a partir del mes de juny a l’Eixample. Arrencaran les obres als carrers del Consell de Cent, Rocafort, Comte Borrell i Girona, que es convertiran en plataformes úniques amb un paviment que serà de panots i granit. Una transformació que inclourà un 10% de superfície verda -ara és només un 1%-, guanyant zones d’estada i de joc infantil. Es crearan quatre grans places, d’uns 2.000 m2 cada una a les confluències entre eixos verds. Aquest primer pas serà una realitat, segons el calendari de l’Ajuntament, el primer trimestre del 2023 i costaran 37,8 milions d’euros.
El consistori pretén recuperar espai per a la ciutadania que ara té guanyat el cotxe privat, una motivació que ha rebut el rebuig d’alguns sectors, el més dur, Foment del Treball, que ha acusat l’Ajuntament de posar en risc el teixit econòmic de l’Eixample. Segons la patronal, es podria perdre al voltant del 20% de la facturació del comerç i de la restauració, circumstància que comportaria la pèrdua d’uns 25.000 llocs de treball.
Adéu als blocs de formigó de les terrasses en calçada
Aquest 2022 desapareixeran els blocs de formigó i els elements provisionals de totes les terrasses en calçada, que van néixer arran de la Covid-19 com una eina per ajudar els negocis amb les distàncies de seguretat, hauran d’estar sobre plataformes de fusta aquest estiu. Els restauradors hauran d’adquirir les plataformes i fer uns tràmits administratius per renovar les llicències extraordinàries concedides durant la pandèmia. Del total de 3.618 noves llicències, 1.483 s’han donat en espais com ara cordons d’aparcament, carrils de circulació i xamfrans, i ha suposat la substitució de 2.652 places d’aparcament.
Un parc, segona vida per a la colònia Castells
La Colònia Castells, al barri de les Corts, tindrà un parc de 9.602 metres quadrats de zona verda i espais de salut i esbarjo. El parc estarà delimitat pels carrers Entença, Taquígraf Serra, Equador i Montnegre, i seràun pas clau en la culminació del procés de transformació urbanística, que va començar fa 18 anys, que també preveu la creació de nous habitatges i equipaments. Les obres d’aquesta gran àrea verda comencen aquest mes de març i s’allargaran un any.
El parc tindrà una plaça central, horts urbans comunitaris, jocs infantils, un circuit de salut i una àrea de gent gran. A l’àrea verda hi haurà uns grans parterres amb un centenar d’arbres nous, com plataners, lledoners, ginkgos, xicrandes i diverses plantes. Però a més, s’aposta per la memòria històrica i es preveu mantenir 11 cases ubicades al passatge de Piera, preservant així el traçat d’un dels vials de la colònia Castells.
Superilla del carrer Gran de Sant Andreu
Aquest gener ha començat una nova fase de la transformació del carrer Gran de Sant Andreu amb l’inici de la reurbanització de la via entre el carrer de Joan Torras i la plaça de Mossèn Clapés. L’actuació permetrà donar continuïtat al tram de carrer renovat el 2019 i completar la transformació prevista per augmentar l’espai de vianants i les zones de descans, afavorir el comerç de proximitat i pacificar la circulació de vehicles. Tot plegat, enmarcat en el desenvolupament del model Superilla Barcelona. La previsió és que l’obra estigui enllestida per la campanya de Nadal del 2022, i serà el resultat de les aportacions en un procés participatiu amb els veïns.
