No hi ha res més violent que tenir empresonat el president d’un grup municipal escollit democràticament. I tenir-lo empresonat no per corrupció –que seria just–, sinó per haver contribuït a posar unes urnes. Aquesta és la situació de Quim Forn. I la de la resta de líders independentistes condemnats.
La violència d’aquests dies a Barcelona és inacceptable. I és estèril, perquè es basa en un esquema en què l’Estat es mou bé: el de la força policial i militar. En aquest terreny, sempre acabarà guanyant. Ho saben bé al País Basc. Per tant, per moltes raons, ètiques i estratègiques, és una via que s’ha d’abandonar immediatament. Però això no impedeix recordar que el comportament de l’Estat amb Catalunya també és violent. Sistèmicament. No només el dia de les porres de fa dos anys, no només amb els 9 presos polítics d’ara, sinó sempre i en tot el que fa.
En canvi, una vaga general política –o aturada de país– és tota una altra cosa. És posar-se d’acord civilitzadament per desobeir –oficialment les vagues han de ser laborals– encara que ens faci perdre part del sou –per a molta gent, no és poca cosa– o generi altres inconvenients. Si Catalunya, un dels motors econòmics del Mediterrani, fa l’esforç de parar un dia, és que està disposada a aconseguir el que reclama. Que no és res més que la idea subversiva de posar unes urnes amb el compromís d’obeir –en aquest cas sí– el que dictin.
Per això, el TOT Barcelona dona suport a la vaga i dedicarà tot el dia exclusivament a informar-ne.
