El Tribunal Suprem considera que l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, va “neutralitzar” la capacitat operativa dels Mossos d’Esquadra l’1-O amb la decisió d’enviar binomis d’agents als centres de votació durant la jornada del referèndum. En la sentència, el tribunal considera que Forn “va aconseguir l’efectiva ordenació de l’actuació dels Mossos” de manera que va ser “funcional” als seus “objectius polítics” i de la resta d’acusats. A més, considera que Forn va “reconduir la interpretació” dels manaments judicials per aconseguir “simular l’aparent compliment” d’aquests i fer-los “inefectius”. El tribunal ha condemnat Forn a 10 anys i mig de presó per un delicte de sedició.
El tribunal considera que Forn va entrar a Govern de la Generalitat “assumint el gir tàctic” de l’executiu que “aspirava a aconseguir que el govern espanyol acceptés un diàleg a partir de la decisió unilateral de portar a terme” la votació de l’1-O.
Segons la sentència, Forn va actuar amb l’objectiu de “reconduir la interpretació” dels manaments del Tribunal Constitucional (TC), del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, de la Fiscalia Superior de Catalunya i de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de manera que permetés “simular el seu aparent compliment” i amb l’objectiu que aquestes acabessin sent “inefectives”.
Els magistrats conclouen que l’exconseller d’Interior va aconseguir “l’efectiva ordenació de l’actuació dels Mossos” de manera que “va resultar funcional” per als seus “objectius polítics” i de la resta d’acusats. En aquest sentit, considera que l’assignació de binomis de mossos a cada centre de votació “sense discriminar aquells que rebrien una gran afluència de persones per votar respecte d’aquells altres que previsiblement eren poc significatius”, va suposar la “neutralització de la capacitat operativa” de la policia catalana. De fet, en aquest punt el tribunal cita el testimoni del coordinador del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos.
“La coartada de la insuficiència de mossos en cadascun i en tots els centres de votació per complir el manament de la magistrada del TSJC es va mostrat amb cínica notorietat”, afegeixen a la sentència.
Per al tribunal, la presència dels Mossos als centres de votació no va comportar “cap activitat dirigida al desallotjament dels centres” i a més, va permetre “informar de l’estratègia policial que se seguia al respecte”. Els magistrats consideren que això va permetre als mobilitzats “formar grups de ciutadans en número i condició personal” que “impossibilitessin” l’actuació policial dirigida a fer efectiu el manament de la magistrada del TSJC.
Forn atorga “facultats mediadores” a Sànchez el 20-S
Pel que fa al 20 de setembre, que el tribunal qualifica de “mobilització tumultuària”, els magistrats constaten que l’exconseller va autoritzar la concentració, de la qual en va tenir una “comunicació tardana als efectes de la regulació del dret de manifestació”. A més, conclou que “va demostrar tenir coneixement de les seves dimensions quan va dirigir una ordre al comandament dels Mossos per conferir” a Jordi Sànchez “facultats mediadores”.
