La vaga general d’aquest divendres culmina una setmana d’alt voltatge. La sentència de l’1-O, amb penes de 9 a 13 anys per a nou líders sobiranistes pacífics, ha generat una onada d’indignació que s’ha expressat de formes múltiples per tota la geografia catalana. Barcelona ha estat més capital que mai, com a escenari polític i també com a camp de batalla. Hi ha hagut aldarulls arreu del país però la ciutat, per la seva densitat de població i l’atenció mediàtica que rep, ha estat la caixa de ressonància de l’esclat popular.
[r:1]
Inicialment la vaga estava prevista per a l’11 d’octubre, però veient que la sentència s’endarreria es va ajornar una setmana. L’han convocat els sindicats IAC i Intersindical-CSC i oficialment no s’hi han sumat els sindicats majoritaris, com CCOO i UGT, que tampoc la rebutgen i deixen a criteri de cada treballador l’adhesió o no a l’aturada. Pel que fa les patronals, la Cambra de Comerç liderada per l’equip independentista de Joan Canadell és l’única entitat empresarial que ha defensat l’acció. Al sector de l’ensenyament, l’IAC té un pes molt elevat a través de la seva federació USTEC i pel que fa a l’alumnat, els sindicats SE i SEPC mantenen les seves vagues de 28 hores i 72 hores.
Adhesions i serveis mínims
Aquests formalismes, però, determinen cada cop menys el seguiment d’una convocatòria. La reacció ciutadana els darrers quatre dies, la cancel·lació de nombrosos actes públics i els previsibles piquets fan pensar que realment la ciutat s’aturarà de forma visible i determinant. SEAT tancarà la planta –a diferència de Nissan–, el sector educatiu preveu aules buides i s‘han suspès activitats a equipaments clau com el Liceu, el Palau de la Música, el Palau Sant Jordi, el CCCB o una vintena de teatres.
El metro i els ferrocarrils oferiran serveis mínims del 50% en hora punta i del 25% la resta del dia, mentre que Renfe va per lliure amb una tarifa plana del 33% tota la jornada. La principal aerolínia d’El Prat, Vueling, ha cancel·lat vols per la vaga. I l’adhesió dels estibadors a l’aturada –parcial: de 8h a 20h– té capacitat de bloquejar també el Port.
Les vies d’accés a Barcelona –cal recordar que una part substancial de la mobilitat laboral és interurbana– estaran poc operatives. Per un costat, Unió de Pagesos secunda la cita i ha convocat tractorades. D’altra banda les 5 Marxes per la llibertat fa dos dies que avancen a peu cap a la capital col·lapsant les principals carreteres del país. Conflueixen al cor de Barcelona per alimentar una gran manifestació al passeig de Gràcia a partir de les cinc de la tarda. Una marxa amb ADN pacífic i vocació transversal, que recupera l’esperit de les grans mobilitzacions que ha impulsat l’independentisme des de 2012.
Les xifres de la repressió
La convocatòria, però, arriba també amb una important motxilla: la tensió acumulada després de tres nits de disturbis que divideixen el país i han fet aflorar tota mena d’inseguretats polítiques. Les càrregues policials amb pilotes de goma (de la Policia Nacional) i projectils de foam (dels Mossos d’Esquadra) i el vandalisme d’una part dels manifestants han deixat unes xifres molt preocupants.
El SEM ha atès 132 ferits en només dos dies a Barcelona ciutat, més de la meitat dels 221 assistits en total a Catalunya en les mateixes dates. Cal sumar-hi també els 123 ferits dilluns, 8 a la ciutat i 115 a l’aeroport. Que sapiguem, dos dels afectats tenen ferides greus a un ull, que els han fet perdre la visió del tot o parcialment. A més un jove de 20 anys ha perdut el 40% de la massa testicular presumptament per una bala de goma. I hi ha hagut una desena de detencions. En definitiva, evitar nous episodis violents serà el gran repte de la jornada.
