Els anuncis que van fer ahir Barcelona en Comú i el PSC, sumats al silenci de Manuel Valls des que va deixar anar l’oferta per investir Ada Colau de franc, comencen a dibuixar un escenari que seria el pitjor dels mons possible.
Si Colau acabés fent un pacte ocult i en diferit amb Jaume Collboni per fer-lo soci de govern un cop passada la investidura, un acord que necessàriament passaria també pels vots de Manuel Valls per ser alcaldessa, s’haurien fumat tots els mecanismes de la democràcia i la transparència. Si trien aquesta via, serà un pacte de despatxos i reservats de restaurants per subvertir un resultat electoral. I ho hauran fet sense explicar-lo, sense tenir el valor de dir obertament que es fa una operació que al capdavall és legal –inèdita a l’Ajuntament de Barcelona– per impedir que el cap de llista més votada, Ernest Maragall, arribi a l’alcaldia.
Ahir, a la mateixa hora que Collboni anunciava que no investiria Colau si no hi ha un pacte de govern previ, l’alcaldessa comunicava a la coordinadora de Barcelona en Comú que es presentarà a la investidura… encara que no hi hagi un pacte de govern previ. I Valls continuava callat. L’únic escenari que fa viable que els bases dels comuns no saltin pels aires aquest divendres.
Després, si Collboni acaba votant Colau, només haurà de dir que ho ha fet “per responsabilitat”: la “responsabilitat” d’impedir al preu que sigui que un independentista arribi a l’alcaldia de la capital del país. Ningú li retraurà que hagi incomplert el que ha dit aquest dijous al Consell de Federació Extraordinari del PSC de Barcelona: al capdavall, obtindrà a canvi mig govern municipal.
I una vegada vegada més, l’independentisme haurà demostrat que no té ni idea del que és un estat. Especialment l’estat espanyol.
1 
