Fa molts anys les fàbriques i grans centres administratius van marxar. I com escarabats quan canvien de muda, els seus gegantins esquelets buits van quedar escampats per tota Barcelona. Les successives revolucions tecnològiques i socials van plantejar a tot arreu aquest mateix problema. Els francesos als anys 70 ho van saber solucionar de manera, és clar, pomposa i elegant. George Pompidou, president de la República francesa, va agafar uns antics mercats a la Quai d’Orsay i li va donar un ús net, socialment inofensiu i políticament molt lluït: “La Cultura”. A Barcelona, Tusquets i Cirici amb el seu pla Del Liceu al seminari van ser els primers en aplicar aquesta tècnica a la ciutat. Del CCCB al MACBA, un èxit rotund.
Però això de “La Cultura”, com tot, s’esgota. I ja ni un Hermitage com cal és capaç de fer trempar la ciutadania. Llàstima. Perquè encara queden immensos espais buits per “dignificar”: Correus, l’antiga duana, l’exdelegació de Govern, el Portal de la Pau, Can Ricart… Però no pateixin que ja tenim substitut per “La Cultura”. Es tracta de… “La innovació”!
Els milers de metres cúbics que fa vint anys omplíem alegrement de creació ara els volem curulls d’innovació i talent. Però, on neix el talent? A les universitats? Als bars? No! Als hubs! Així, si vostè es troba posem pel cas amb 30.000 m2 al final de Via Laietana, què ha de fer? És clar: un hub! I el Port Olímpic? Un hub d’economia blava. El 22@ què serà, un barri o un desert? Un hub! El Canòdrom? Hub, també! Que la Fabra i Coats no hi ha com omplir-la? Hub al canto! I què fem amb l’Anella Olímpica de Montjuïc? Un altre hub de ciència i tecnologia. I per què parar al límit municipal? A l’Hospitalet, un de dedicat a l’audiovisual. I a Sant Adrià, com que les Tres Xemeneies són immenses, tindrem lloc per encabir-hi un dedicat a la pau i el desenvolupament sostenible.
I per què serveix un hub, em preguntaran? No ho tinc gaire clar. Per atraure talent, diuen. A Barcelona expulsem cada any una gran quantitat de talent. Per manca de recerca, per no poder pagar sous decents, ni garantir lloguers a preus raonables. I com que la ciutat expulsa el seu talent natiu pagat amb diner públic, cal importar talent de fora. Més car, això sí. Però de món. I es fa a partir de grans operacions immobiliàries: els hubs. Així paguem el talent a doble preu: el que fem fora d’aquí i el que portem de fora. Circulació de diners. Negoci rodó. El que encara no m’han explicat és si el talent humà amb aproximadament 1.300 centímetres cúbics de cervell ja funciona, per què li calen 30.000 metres quadrats per pensar?
4 
