L’Estadi Olímpic Lluís Companys prepara nous usos, tres anys després del tancament del parc temàtic Open Camp. L’equipament de Montjuïc acollirà una incubadora específica per a projectes empresarials relacionats amb l’esport. Estarà a punt per obrir a principis de 2022 i acollirà tant start-ups com autònoms.
És un projecte conjunt de dos de les majors empreses públiques de l’Ajuntament de Barcelona: la que administra l’Anella Olímpica, Barcelona Serveis Municipals (B:SM); i l’agència de promoció econòmica Barcelona Activa. B:SM ha publicat aquest estiu la licitació del primer encàrrec, amb un pressupost de sortida de 193.600 euros (IVA inclòs).
Es tracta de condicionar una sala de gairebé mil metres quadrats, situada rere el gol sud i a una cota de 86,70 metres. L’objectiu, diu B:SM a l’encàrrec, és “convertir l’Estadi Olímpic i així també la ciutat de Barcelona en un gran hub d’empreses esportives”.
L’adjudicació la formen dos lots independents: una empresa farà el projecte i coordinarà les obres i una altra –no podrà ser la mateixa– auditarà la feina feta. El primer lot inclou 17 mesos de feina i un pressupost de 140.000 euros més IVA, mentre que el segon són només dos mesos i 20.000 euros més IVA. Si les beneficiàries s’endarrereixen en el lliurament, el contracte deixa clar que no cobraran més. Falta encarregar l’execució dels treballs, que duraran uns 8 mesos.
Coworking i mòduls fixes
L’espai inclourà un espai diàfan de 75 metres quadrats per a la “pre-incubació d’empreses”, amb zona de coworking i d’administració. També hi haurà 6 mòduls de 25 metres quadrats i 6 més de 50 metres quadrats, tot els interconnectats, que serviran d’espai de treball per a projectes ja madurs. A més tots els usuaris podran fer servir dues sales de reunions d’uns 30 metres quadrats cadascuna, un espai polivalent de 75 metres quadrats, un office per menjar i descansar, un servei de reprografia, una recepció i una terrassa.
“S’oferirà com un nou punt de trobada, acompanyament i visibilitat per a l’ecosistema emprenedor i innovador vinculat al sector de l’esport”, indica l’empresa pública. També promourà que els projectes allotjats organitzin esdeveniments, formació i xerrades, així com la “cooperació” amb altres emprenedors de la ciutat. B:SM i Barcelona Activa sostenen que aquest àmbit empresarial és “emergent” i està “en transformació” per l’aplicació creixent de noves tecnologies a la pràctica esportiva i als espectacles.
Primer nou ús després de l’Open Camp
La incubadora ocuparà només una petita part de l’estadi, però crida l’atenció com a primer nou ús des del fracàs del parc temàtic Open Camp. Una iniciativa privada va intentar convertir el recinte en una atracció lúdica i turística, amb un simulador avançat de futbol i una vintena d’experiències de bàsquet, tir amb arc, boxa, Moto GP… Tot i que era un projecte auspiciat pel govern de Xavier Trias, va obrir i tancar portes durant l’etapa d’Ada Colau i sense cap euro públic d’inversió.
Es va estrenar el 18 de juny de 2016 i va llançar la tovallola el 31 de juliol de 2017, a l’espera d’un rescat municipal que mai es va produir. Havia firmat una cessió per 10 anys però només va estar en funcionament 236 dies. Tampoc va arribar a obrir totes les activitats que preveia a l’exterior de l’estadi. Segons l’empresa gestora, va rebre 1,09 milions de visitants, molt lluny de les expectatives inicials. Dels 1,2 milions de visitants anuals que rep l’estadi –es pot entrar gratuïtament fins al mirador interior–, només el 13% passaven per la taquilla d’Open Camp.
Els ingressos que proporcionava l’afluència no eren suficients per quadrar els comptes. El parc temàtic tenia moltes despeses: els sous de 79 treballadors, el cànon acordat amb l’ajuntament i l’amortització de la inversió inicial. Va deixar rere seu 16 milions de deute, tres dels quals amb el consistori. El lloguer pactat eren 950.000 euros anuals, una injecció llaminera per a les arques municipals que no es va arribar a cobrar. L’única herència positiva és que l’estadi s’ha quedat amb el sistema de megafonia i les càmeres que va instal·lar Open Camp el 2016, una inversió valorada en quasi un milió d’euros.
Multiusos a falta d’un bon ús estable
L’estadi de Montjuïc ha viscut més derrotes que victòries. Va ser construït el 1929 per l’Exposició Internacional de Barcelona, que reconfiguraria per sempre la muntanya. El seu primer gran esdeveniment havia de ser l’Olimpíada Popular de 1936, però la Guerra Civil la va fer cancel·lar. Durant el franquisme va acollir uns discrets Jocs del Mediterrani 1955 i va caure en desús.
El seu gran rellançament van ser els Jocs Olímpics de 1992, motiu per al que va ser remodelat i posat al dia. Va acollir les cèlebres cerimònies d’obertura i clausura, amb les imatges de Barcelona’92 que donarien la volta al món. Des d’aleshores s’ha convertit en un estadi multiusos: competicions esportives puntuals s’alternen amb actes d’empreses que lloguen l’espai per a concerts o festes. De 1997 a 2009 va acollir els partits del RCD Espanyol i de 1991 a 2001 va ser seu dels desapareguts Barcelona Dragons de futbol americà. Des de 2001 porta el nom del president Lluís Companys, afusellat pel franquisme a Montjuïc.
Un any després del tancament d’Open Camp, el govern d’Ada Colau (BComú) va anunciar que volia “passar pàgina” i atraure públic amb activitats esportives gratuïtes, com obrir la pista d’atletisme un diumenge al mes, fer classes de fitness a l’aire lliure o organitzar entrenaments abans de les grans curses de la ciutat. No obstant, la nova etapa amb més accent ciutadà tampoc s’ha traduït en el revulsiu esperat i l’estadi ha seguit sent un escenari comodí i infrautilitzat.
Té un aforament de 60.000 persones i per tant costa trobar-li un ús quotidià que aprofiti cada dia tot el potencial, igual que passa amb la resta de grans equipaments de l’Anella Olímpica. El conjunt d’instal·lacions no fa números vermells, però els costos de manteniment i la inversió continuada que necessita fan difícil que B:SM pugui prescindir dels lloguers a privats. L’aterratge d’activitats econòmiques a l’estadi, conduït per dues macroempreses adscrites a la tinença de Jaume Collboni (PSC), suposa un tímid retorn cap a usos més privats i pragmàtics.
