Ni pixapins, ni Can Fanga, ni camacus. Almenys un cop l’any, el dia de Sant Jordi, la ciutat de Barcelona exerceix nítidament de capital de Catalunya. El conjunt de la ciutadania, visqui on visqui, té ganes de fer-se seva la ciutat, de passejar amb un llibre i una rosa a la mà, de fotografiar-se envoltat de roses i de propina regalar-se algun àpat gastronòmic o visita cultural.
Sant Jordi és una festa bonica on sigui que cadascú la celebri, fins i tot a l’estranger, però tothom reconeix sense fàstics que la diada té una gràcia diferent a Barcelona. I si fa sol, encara més. És una simple qüestió de quantitat: més llibreries, més floristeries, més firmes d’escriptors, més ambient al carrer. La superilla literària per qui vulgui estar al rovell de l’ou, les places de barri amb estands professionals per qui prefereixi més tranquil·litat, i artèries especialitzades com el passeig Sant Joan pels còmics i el públic familiar. Moltes institucions i centres culturals fan portes obertes. Multitud de restaurants perquè cada paladar hi trobi el seu menú ideal.
A la resta del país també hi ha activitats úniques i originals, des de maridatges de vi i passejades literàries fins a teatralitzacions de la llegenda del drac o converses de tu a tu amb els autors locals. L’oferta capitalina i la territorial no entren en conflicte. Ho demostra clarament el Sant Jordi en cap de setmana d’enguany: barcelonins el celebraran a la muntanya o a la costa, i catalans d’altres indrets vindran a la capital a gaudir la diada. Tothom content i cadascú al seu aire. Són dues ofertes que, si be no arriben a reforçar-se mútuament, almenys es complementen de forma natural.
La resta de l’any el país no va tan sincronitzat. Ni en les celebracions ni en la quotidianitat. Per exemple les festes de Corpus de Barcelona i Berga, ambdues històriques i singulars, no es parlen ni sumen esforços. Tenim patrimoni modernista i industrial pràcticament bessó, com el Park Güell i els Jardins Artigas d’Antoni Gaudí, però no el promocionem de forma conjunta ni amb entrades combinades. Cadascú al seu aire i ningú content del tot.
En la quotidianitat també grinyolem. Tenim actualment un debat que fa palesa la descapitalització de Barcelona com a capital. Ja no de Catalunya, sinó de l’àrea metropolitana! Els embussos cada matí pel nou túnel de Glòries fan evident que Barcelona es despreocupa dels seus ciutadans a temps parcial, d’aquells i aquelles que sense residir-hi també fan gran Barcelona. No venen en cotxe per fastiguejar als seus conciutadans de la capital, sinó perquè no tenen una opció millor de transport. No se’ls pot convertir en víctimes de la nostra falta d’entesa política ni de la desinversió de l’Estat a Rodalies. Tan de bo Sant Jordi fos tot l’any i el nostre país capgròs trobés tan fàcilment l’equilibri com per la diada.
4 
1 