S’acosta Sant Jordi, es comença a parlar de llibres i roses, de cultura, de sentiments. Es parla de varietats i quantitats de roses, on és un èxit vendre molts milions, sense comptar la qualitat, el valor afegit, la bellesa de la rosa, de les infinites varietats i la cura que ha de tenir cada una per créixer maca, i de les infinites emocions que desperten.

Els carrers s’omplen de particulars i entitats que sense gaire ordre ni necessitat comencen a manipular, o maltractar-les, que dona igual tot, només és un article a vendre i obtenir un tant per cent de benefici. On cada any es llencen milers de roses que es fan mal bé, amb plàstics, tot barrejat, amb camions innecessaris de transport. Vaja, la definició de sostenibilitat. Sense sentiments.

Sense sentiments, alhora que molts ajuntaments des de la ignorància, buscada o adquirida, ofereixen la seva via pública per permetre que tot això passi, a la vista de tothom, perquè és una Diada popular i fa maco. Potser fins fent favors i sense preguntar que li preocupa al florista i si l’afecta. El florista que tanta cura té amb cada rosa per oferir-la maca.

On està el respecte a la professió de florista, al seu dia a dia, molt dur, com tantes altres professions…. On està la possibilitat que gaudeixi d’una Diada també el florista, com un escriptor, a qui valoren les seves creacions l’endemà. Ningú pregunta per ells, o ningú vol saber.

Enviarem la definició de comerç de proximitat, i tots els valors que suposa, enviarem la definició de la col·laboració publico-privada per assolir reptes de futur, enviarem la definició de consens….i em deixo alguna. Tots ho diuen, però els fets no acompanyen.

No és necessari castigar als floristes per errors de l’Administració i així donar oportunitats… deu haver altre mitjà per fer-ho, no? Per sort, no tothom és igual, podem tenir diàleg amb persones dels ajuntaments, ens ajuden i avancem, ens entenem i ens donen suport, però encara estem molt lluny de l’objectiu.

Aquest any Barcelona ha fet un pas endavant, falten més, perquè hi hagi Diada popular, perquè l’ordre sigui present i cada cop sigui millor. I perquè hi hagi respecte. És la part de les roses oblidades, i dels floristes amb la pregunta clau: L’Ajuntament de Barcelona, de veritat, estima els floristes de la seva ciutat?

Joan Guillén Espín, president del Gremi de Floristes de Catalunya

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Barceloní. a març 26, 2022 | 09:59
    Barceloní. març 26, 2022 | 09:59
    L'Ajuntament de Barcelona només s'estima a si mateix. Va a la seva i els altres que es fotin.

Nou comentari

Comparteix