Recuperar la confiança en el transport públic és clau per a la Barcelona postpandèmia. La por a contagiar-se en un metro o un bus plens pot portar a un augment dels desplaçaments en vehicle privat en detriment del transport públic. És per això que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es disposa a prendre mesures que evitin aglomeracions perquè els viatgers se sentin segurs durant els trajectes.
En concret, l’ens metropolità estudia la possibilitat de vetar alguns usuaris en les hores punta per tal de reduir la demanda i descongestionar el servei. L’AMB ho qualifica de “mesures de gestió de la demanda lligades a la tarifació del servei”, segons un document intern al qual ha tingut accés el TOT Barcelona. Es tracta de l’Acord per a una nova mobilitat metropolitana, format per quatre eixos que defineixen les línies d’actuació a seguir durant el procés de desescalada.
El veto a alguns usuaris forma part del segon eix, titulat Acord per a la recuperació del transport públic com a servei essencial. En ell s’especifica que l’AMB està “estudiant” mesures “temporals” que limitin l’ús del transport públic durant les hores punta als viatgers amb títols socials, entre d’altres. Els títols socials són la T-jove, la T-16 –un bitllet per a menors d’entre 4 i 16 anys que permet fer viatges il·limitats–, la T-usual bonificada, la T-Família Monoparental (T-FM) i la T-Família Nombrosa (T-FN). La prohibició d’ús del transport públic en alguns moments del dia per a aquests usuaris respondria a la necessitat de “reduir les aglomeracions i ajudar a mantenir les recomanacions sanitàries”, segons consta al document consultat per aquest diari.
Imatge del fragment del document de l’AMB on planteja la idea
El document, del qual teniu aquí al damunt una captura d’imatge del fragment en què planteja la idea de les limitacions horàries, és una “proposta inicial” que inclou mesures de mobilitat a aplicar després de la crisi de la Covid-19. Datat el 7 de maig, el text encara ha de ser aprovat pels 36 ajuntaments que formen part de l’AMB i inclou propostes com ara la data d’inici de les multes de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que haurien d’haver començat l’1 d’abril però que es van ajornar per l’emergència sanitària. El document quedarà aprovat, previsiblement, al consell metropolità del 30 de juny. Amb tot, fonts consultades per aquesta redacció destaquen el “consens” de les forces polítiques al voltant dels plantejaments del text.
L’AMB informa a nivell oficial que està “estudiant mesures per reduir la demanda del transport públic en hora punta per als desplaçaments no essencials”. “Es proposaran mesures de gestió per tal d’aplanar la corba de demanda i limitar-ne la utilització durant les hores punta per reduir les aglomeracions i ajudar a mantenir les recomanacions sanitàries”, afegeix l’ens metropolità. Fonts de l’AMB indiquen al TOT Barcelona que les “mesures” encara no s’han “desenvolupat” i no entren al detall de quins títols de transport quedarien afectats pel veto durant les hores punta. El document vist per aquest diari, però, mostra que la intenció és incloure els bitllets socials en la prohibició.
Fonts de l’AMB, però, no precisen si s’aplicaria el veto a l’hora punta del matí, de 7 a 9 hores; a la de la tarda, de 16 a 18 hores; o a totes dues. Tampoc responen quan s’implementaria la mesura ni quant de temps estaria vigent.
A nivell pràctic, el control per evitar l’ús del transport públic per part d’usuaris de títols socials es faria de forma informàtica. Les màquines validadores es poden programar perquè identifiquin bitllets i els impedeixin el pas.
Una mesura efectiva si va acompanyada d’un paquet d’iniciatives
El coordinador de l’oficina tècnica de l’associació Promoció del Transport Públic (PTP), Daniel Pi, argumenta que el veto a alguns usuaris durant les hores punta podria ser útil si es fa una “selecció bona” dels títols de transport. Així, opina que si els viatgers afectats són aquells que poden escollir el moment del dia en què viatgen, la mesura podria ser efectiva.
Tot i així, supedita l’èxit d’aquesta proposta a l’aplicació d’un paquet de mesures que l’acompanyin. “No hi ha cap mesura que sigui determinant per si sola”, justifica. Per tant, considera que si el veto que estudia l’AMB s’implanta amb altres propostes podria funcionar per impulsar el transport públic.
Pi defensa que “totes” les mesures que serveixin per afavorir la “normalitat” han de ser benvingudes. Això sí, remarca, aquests canvis han de ser “temporals”. En cas de no prendre la iniciativa per recuperar la confiança en el transport públic, vaticina que Barcelona podria arribar al “col·lapse” perquè l’ús del vehicle privat s’incrementaria i desbordaria la capacitat “física” de la capital catalana. “El pitjor que pot passar és que s’estigmatitzi el transport públic”, adverteix.
De fet, durant la pandèmia l’ús del vehicle privat ha augmentat. Dades de l’Ajuntament de Barcelona de finals d’abril mostraven que el 34,4% dels trajectes durant l’emergència sanitària es feien amb cotxe o moto i el 19,5% amb transport públic. Abans de la crisi, el 26% es feien amb vehicle privat i el 37,3% eren amb transport públic.
165 milions de validacions de títols socials l’any passat
Dades de l’any passat sobre l’ús del transport públic mostren que el 15% de les validacions van ser de títols socials, en total 165,5 milions. Així ho mostren xifres de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) facilitades a aquest diari. El 2019 es van registrar 70,6 milions de validacions de T-jove, 47,7 milions de T-16, 11,9 milions de T-mes bonificada –la T-mes va desaparéixer i ha estat substituïda per la T-usual– i 35,1 milions de T-FM/FN.
