El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat aquest dilluns la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de l’Ajuntament de Barcelona per “deficiències en la seva elaboració, manca d’informes determinants i per ser excessiu en l’àmbit geogràfic d’aplicació i en el tipus de vehicles exclosos, entre d’altres”. D’aquesta forma, l’organisme considera que l’acció de l’Ajuntament per limitar el trànsit de cotxes contaminants en una zona de 95 quilòmetres quadrats, que inclouen la capital, així com municipis limítrofs (Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat), no està prou motivada. Igualment, considera que l’Ajuntament sobrepassa les seves competències en regular a través d’una ordenança municipals aspectes que escapen a les seves competències i considera que és massa ambiciós a l’hora d’excloure alguns dels cotxes contaminants que, a hores d’ara, tenen el veto de circular per aquesta àrea.
El màxim òrgan judicial català argumenta en sis sentències d’una setantena de pàgines cadascuna els motius pels quals dona la raó a l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya, al Gremi Provincial de Tallers de Reparació i Manteniment d’Automòbils de Barcelona, al Gremi de Transport i Maquinària de la Construcció de Catalunya, a l’Associació General d’Autònoms-Pimes Transportistes de Catalunya, a la Federació Catalana de Transport de Barcelona (Transcalit), a l’Associació de Transportistes Agrupats Condal (ASTAC Condal), a Transprime Spanish Shippers Council, a la Plataforma d’Afectats per les Restriccions Circulatòries, a la Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers (FECAV) i a l’Associació d’Empresaris de Transport Discrecional de Catalunya (AUDICA).
El TSJC convé que “si bé l’objectiu mediambiental de millora de la qualitat de l’aire i reducció de la contaminació atmosfèrica entra en les raons d’interès general, la mateixa jurisprudència exigeix que les limitacions i requisits que poguessin establir-se siguin proporcionals i el menys restrictius o distorsionadors per l’activitat econòmica“. És per això que la justícia fa un paral·lelisme amb la situació de la pandèmia de la covid-19 i assegura que la mesura de l’Ajuntament produeix un “efecte de confinament” als vehicles sense etiqueta ambiental, en prohibir la seva circulació.
La mesura, atenent les dades del parc de vehicles del 2017, era força ambiciosa, perquè afectava el 55% de vehicles censats a la capital, de la següent forma: un 33% dels turismes un 40% d’autocars i autobusos, un 56% de les furgonetes i un 59% dels camions. En xifres absolutes, això suposen 31.535 furgonetes, 24.979 camions i 120.000 motocicletes, aproximadament. No consten dades dels turismes, tenint en compte la memòria d’impacte econòmic i social que es va fer el 2017.
El tribunal assegura que l’Ajuntament aplica una mesura de “màxima restricció” en prohibir que els cotxes més contaminants puguin circular de dilluns a divendres i de 7 h a 20 h per aquesta àrea afectada. “La limitació pot privar d’utilitat al vehicle en qüestió”, considera el TSJC, en la línia del que pretenia l’executiu municipal. Així mateix, argumenta que la mesura afecta directament aquella gent amb un poder adquisitiu més baix, ja que disposen de menys capacitat per renovar el seu vehicle particular per un de menys contaminant.
“A l’expedient no es fa una anàlisi suficient de les alternatives, ni de les conseqüències econòmiques, socials i sobre el mercat i la competència que produeixen les mesures, ni s’avaluen prou les despeses i beneficis que implica el projecte de disposició per als seus destinataris, així com les càrregues administratives que suposa la promulgació de l’ordenança”, diu el TSJC.
Totes les resolucions contenen els dos vots particulars concurrents dels magistrats Maria Fernanda Navarro de Zuloaga i Eduardo Paricio Rallo. Són expressions de disconformitat amb alguns dels aspectes de la sentència, però que, en cap dels dos casos, són contraris a la decisió d’anul·lar l’ordenança municipal de la ZBE. Dit d’una altra forma, aquests dos jutges expressen el mateix sentit del vot, però amb uns altres arguments.
L’Ajuntament no ho té tot perdut
Això no significa que l’Ajuntament hagi perdut la batalla judicial. De fet, encara li queda un recurs més: presentar una suspensió d’execució, una mesura on el consistori pot demanar aturar la sentència del TSJC. És per això que demà continua en vigor la ZBE, perquè la sentència no és ferma i el tribunal està pendent dels arguments que pugui aportar l’administració. Sigui com sigui, per revocar el sentit de la sentència, cal que l’ens local argumenti i aporti fonaments jurídics de pes que puguin tombar la sentència del màxim estament judicial de Catalunya. Mentre tot aquest nou procés dura, l’Ajuntament pot demanar aturar l’efecte de la resolució dictada, que a hores d’ara suposa fulminar la ZBE, tal com està convençuda. Sigui com sigui, si s’acaba presentant aquest escrit, el TSJC s’haurà de tornar a reunir per deliberar si accepta el requeriment de l’administració pública o no.
L’Ajuntament assegura que amb aquesta mesura s’han salvat 125 morts prematures a l’any des que s’ha implementat, així com la fi de 609.000 desplaçaments de vehicles altament contaminants.
La situació és tan paradigmàtica que tot just fa una setmana el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, dels comuns, va assegurar que el consistori estudia de la mà de la resta d’administracions, com puguin ser l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Generalitat, més mesures restrictives. L’anunci va generar tanta polèmica que el primer tinent d’alcalde, el socialista Jaume Collboni, va demanar “tranquil·litat”. La mà dreta de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va refredar les expectatives de Barcelona en Comú, que planteja un nou veto als vehicles de gasolina matriculats a partir del gener del 2000 i dels dièsel a partir del gener del 2006. Aquest grup pertany a la categoria Euro 4, que forma part dels que tenen l’etiqueta groga i que al mateix temps se’ls cataloga amb la lletra B. “No és el moment d’ampliar la Zona de Baixes Emissions”, va refermar Collboni.
De totes maneres, el mateix Badia ja va deixar clar durant la roda de premsa, i fent servir la mateixa paraula, “tranquil·litat”, que la mesura encara no té un calendari previst, que no s’aplicarà de forma immediata i que s’avisarà amb prou antelació perquè la gent es plantegi fer el canvi de cotxe o apostar pel transport públic.
Compareixença d’urgència
Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Barcelona ha fet una compareixença d’urgència, només tres hores i mitja més tard que s’hagi conegut la resolució del TSJC. La valoració de la sentència l’ha feta el mateix regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia.
