El contingut de les sis sentències amb què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) tomba la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a Barcelona és tota una clatellada als arguments amb què l’alcaldessa Ada Colau ha defensat generalitzar les restriccions al trànsit en horari laborable a la trama de la ciutat circumdada per les rondes, que és com dir gairebé tota la capital. Encara que cadascuna respon a diferents contenciosos presentats per diversos col·lectius, totes les resolucions -que no són fermes i que el consistori pot recórrer- arriben a una mateixa conclusió, dolorosa per a Colau: la ZBE es va imposar sense valorar els perjudicis econòmics per a conductors amb rendes baixes i per als negocis amb menys marge per renovar la flota de vehicles, basant-se en nivells de contaminació que els jutges troben desactualitzats.
El TSJC remarca en especial el dany que les limitacions a la circulació de vehicles sense etiqueta ambiental suposa per a les butxaques de llars de classe baixa i de negocis incapaços d’adquirir vehicles que s’adaptin a la normativa. Les sentències parlen del “sacrifici” que les restriccions al trànsit poden generar a veïns i transportistes.
Els cinc jutges -dos d’ells han emès vots particulars, però també són favorables a anul·lar la ZBE- addueixen que l’ordenança que regula les limitacions “introdueix unes importants limitacions a la mobilitat”, que “afecten a desenes de milers de vehicles” i que “incideix especialment en els titulars amb menor capacitat econòmica per a la renovació del vehicle”. “La limitació individual de mobilitat afecta especialment als col·lectius que no tenen capacitat econòmica per renovar el vehicle, singularment els residents i els professionals”, concreten.
En aquest sentit, recalquen que “la continuïtat en la circulació a la ZBE en dies i hores laborables” queda supeditada “a la capacitat econòmica dels afectats per l’ordenança” per comprar un model que sí que posseixi algun dels adhesius ambientals exigits: els de Zero emissions, Eco, C o B. Darrerament, l’Ajuntament s’ha plantejat incorporar els vehicles amb l’etiqueta de tipus B als prototips exclosos.
La Plataforma d’Afectats per Restriccions Circulatòries (PARC) és una de les demandants a qui el TSJC ha donat la raó dos anys després d’interporsar un recurs contra la ZBE. Aplega sobretot conductors particulars i petits autònoms que se senten perjudicats pel veto als models de benzina matriculats abans del 2000 i els dièsels anteriors a 2006. “Està a l’ordre del dia que ens contacti gent que no té mitjans per defensar-se. No és que es plantegin agafar o no el cotxe, sinó que ho han de fer perquè, amb la situació econòmica que tenen, es troben entre l’espasa i la paret, però l’Ajuntament de Barcelona els hi posa obstacles”, recrimina el president de la PARC, David Llort. L’entitat avança que demanarà l’execució provisional de la resolució mentre es dirimeixen els recursos que l’Ajuntament pugui interposar.
El TSJC esgrimeix que “no es ponderen suficientment les conseqüències econòmiques i socials que poden derivar-se d’aquestes mesures restrictives pels titulars d’un vehicle sense distintitiu ambiental”. “En el cas dels vehicles professionals, l’efecte limitatiu es projecta especialment en els col·lectius empresarials de menor capacitat econòmica per a la renovació del vehicle, com són els autònoms, microempreses o pimes”, enumeren els magistrats. Agreguen que les repercussions sobre els esmentats sectors “no apareix considerat” en el reglament impugnat.
Perjudicis per a negocis
L’alt tribunal també fonamenta que les restriccions a la circulació “pot suposar en alguns casos una privació de l’ús professional del vehicle sense distintiu ambiental, atesa l’amplitud de les mesures prohibitives”. Avisa dels “efectes sobre la competència i el mercat”, al·ludint a possibles perjudicis “en negocis relacionats amb l’automoció i, fins i tot, en altres negocis dins de la zona, afectats per l’‘efecte tancament’ o limitacions d’accés establertes per la ZBE”.
A més, el tribunal retreu que “no hi ha cap estudi del cost que suposa pels titulars dels vehicles afectats, singularment pels residents”. Alhora, troba que l’anàlisi de les conseqüències econòmiques i socials és “molt breu” i “no permet ponderar prou els diferents costos i càrregues” de l’aplicació de l’ordenança. Fins i tot, apunta que pot resultar perjudicial per a les arques municipals: anota que la normativa qüestionada sí que “contempla ingressos derivats de sancions” per transitar a la ZBE amb vehicles que hi han sigut desterrats però no es quantifica una eventual caiguda de la recaptació de l’impost municipal de circulació de vehicles.
En tot cas, els jutges es mostren escèptics sobre la capacitat de la mesura per descongestionar el trànsit a Barcelona. Afirmen que l'”impacte esperat és relatiu”, perquè la concentració de vehicles es preveia contraure “aproximadament en un 3% durant el primer any de moratòria als vehicles professionals” i en “un 7%” amb la finalització del període de gràcia als vehicles de mercaderies, que ha vençut aquest 2022.
Després de conèixer la sentència, el govern de Colau ha jutjat contradictori el posicionament del TSJC amb el judici obert a Europa contra l’Estat espanyol per incompliment dels topalls de polució a Barcelona i Madrid. També s’ha emparat en el fet que les institucions -des de l’Organització Mundial de la Salut fins a la Generalitat, passant per la UE i l’Estat- estan endurint les polítiques per fer minvar la contaminació atmosfèrica.
El TSJC puntualitza en les resolucions conegudes aquest dilluns que no nega la “gravetat” de la polució a Barcelona. També reconeix la potestat de l’Ajuntament per posar remei a la contaminació atmosfèrica. Tot i així, subratlla que s’ha desatès l’obligació de cercar sempre les “mesures menys restrictives” en la redacció de les lleis.
També sosté que l’ordenança que revoca parteix de dades de contaminació que titlla de “no actualitzades” perquè arriben fins a 2013, quan les primeres limitacions als trànsit van entrar en vigor l’1 de gener de 2020. Assenyala que les estadístiques que menciona constaten que els valors límit de diòxid de nitrogen “se superaven de forma continuada” en dues estacions de medició de trànsit, les de Gràcia i l’Eixample, “però no en la resta d’estacions de fons de Barcelona”, que són vuit més.
Els magistrats afirmen que “la situació de la contaminació a Barcelona” quan es va promulgar l’ordenança ara derogada “presentava una tendència descendent”. Consideren que l’anàlisi en què es basa l’aplicació de la ZBE resulta “coherent en el cas d’una zonificació per anells” que escurcés el trànsit en el punts on s’acrediti més polució, “però no per aplicar de forma uniforme idèntiques mesures limitatives”, distingeix. L’Ajuntament replica que els informes del Tribunal de Justícia de la UE proven que Barcelona continua encara excedint el límit de contaminació marcat als 27 estats comunitaris.
