La rebaixa de preu de la T-Usual que va proposar Ada Colau dimecres no ha generat un consens immediat. El Consell d’Administració de l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) ha debatut aquest dimarts la mesura, a proposta del consistori, però ha ajornat deu dies la decisió perquè la comissió de finançament del transport públic abordi la viabilitat de la proposta. Tant el consell com la comissió els integren Ajuntament, Generalitat i AMB.
“L’acord ha estat acabar-ho d’estudiar a la taula de finançament que ja teníem d’aquí uns 10 dies, és aquest l’espai tècnic on estudiem de forma estructural el finançament del transport públic o propostes com aquesta”, ha valorat la tinenta d’alcaldia Janet Sanz, en sortir de la reunió. “Analitzarem i estudiarem com es pot tirar endavant aquesta proposta”, ha dit, sense deixar clar si AMB i Generalitat fan costat al consistori en la mesura anunciada en solitari. Sanz ha defensat de nou la idea i ha al·legat que també Madrid i València se la plantegen.
Fonts consultades de l’ATM expliquen al TOT Barcelona que el consell d’administració “no ha rebutjat” la rebaixa però recorden que “no estava a l’ordre del dia” i per tant s’ha debatut de forma limitada. “S’ha abordat i ara la comissió ho ha d’avaluar”, resolen.
L’alcadessa va anunciar per sorpresa a televisió que plantejaria reduir a meitat de preu aquest abonament del metro i bus, successor de l’antiga T-Mes, durant un període de 3 mesos. La mesura imita la decisió que ha pres Alemanya de subvencionar els desplaçaments en transport públic durant un trimestre per compensar la inflació que ha generat la guerra a Ucraïna, que castiga en especial les classes mitges i baixes. No obstant, Colau no havia pactat amb ningú aquesta proposta i el Govern de la Generalitat la va titllar ràpidament d'”electoralista” per no tenir en compte el cost que suposa per a les administracions implicades i el dèficit que ja acumula el finançament del transport públic.
En resposta a les crítiques rebudes, l’Ajuntament va matisar que oferia entre 11 i 12 milions d’euros per sufragar la rebaixa, que segons el Govern costaria entre 45 i 50 milions en ingressos que deixaria de rebre la xarxa de transport metropolitana. Això suposaria que el Govern català assumís uns 25 milions d’euros de sobrecost. El govern espanyol per ara no ha participat en el debat, malgrat que els comuns en formen part i l’Estat fa anys que té sota mínims la seva aportació al transport públic català.
