Un clàssic de cada estiu a Barcelona són les converses sobre l’aire condicionat massa fort –o massa fluix– al transport públic. Actualment tots els autobusos i tota la xarxa de metro té refrigeració, encara que no l’engegui cada dia. Alguns vagons del metro i de busos, però, compten amb un sistema de refrigeració més avançat que prioritza el contrast tèrmic en comptes d’una temperatura fixa.
Al metro això té especial rellevància, per la calor crònica a les andanes. L’entramat de túnels i l’arquitectura de les estacions no permet climatitzar-les. Per això quan els passatgers pugen a un comboi després d’una bona estona d’espera acalorats poden sentir que fa massa fred al tren, tot i que la temperatura real no sigui excessivament baixa. Per això els combois més nous disposen d’un sistema de refrigeració que té en compte aquest contrast i intenta suavitzar-lo.
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) explica amb tot detall al seu web com funciona el sistema de climatització de la flota subterrània. La temperatura dels vagons del metro “es fixa en el control central de la climatització del tren, gràcies a un comandament que té tres posicions: alta, mitjana i baixa”, divulga l’operadora pública. A la majoria dels trens –sèries 500, 2000, 2100, 3000 i 4000– les tres posicions equivalen respectivament a temperatures de 25, 23 i 21 graus centígrads.
Doble sonda als trens més nous
No obstant, hi ha 4 tipus de trens més moderns que poden matisar el fred segons el contrast tèrmic. Es tracta dels combois de les sèries 5000 que circulen per la L3 i la L5, els de la sèrie 6000 de la L1, els de la sèrie 9000 que es fan servir a la L2 i L4 i finalment els de la sèrie 7000 que es poden trobar a la L1 i L3 en fase de proves.
Aquests trens tenen doble sensor de temperatura: els esperables a l’interior del tren però també sondes a l’exterior dels vagons “per mesurar la temperatura de l’aire de les estacions i els túnels”. Els equips de climatització usen aquesta informació per aplicar “un algoritme que té en compte la temperatura objectiva i la temperatura exterior”, “evita que hi hagi massa contrast” i “facilita que la sensació sigui més agradable” per als viatgers.
Al metro hi ha climatització tot l’any, com a mesura de qualitat de l’aire. Simplement estan graduats a la posició de temperatura “alta”, que no refreda gaire l’ambient. El sistema de captació d’aire no és tan diferent del domèstic: està situat al sostre i agafa aire de l’exterior del vagó, el filtra perquè no entri la pols i li rebaixa la humitat, a més de barrejar-lo amb part de l’aire que ja hi ha a l’interior per generar ventilació. De fet, un terç de l’aire que respirem dins del vagó prové de l’exterior i la resta és aire recirculat. Cada 2,5 minuts s’ha renovat l’ambient del tren.
L’aire condicionat als autobusos
Els autobusos són tota una altra història, tot i que també tinguin refrigeració adaptada a cada moment de l’any. No funciona tot l’any, sinó que es fa servir de l’1 de juny al 30 de setembre, amb un marge d’un mes i mig perquè els conductors puguin activar-la si ho veuen necessari o el passatge els ho demana. Aquest marge va del 15 d’abril al 31 de maig i de l’1 d’octubre al 15 de novembre. Així doncs hi ha 5 mesos a l’any en què no es preveu usar gens la climatització als busos.
TMB considera que 22º és la temperatura de confort de referència, però deixa un marge de 2 graus més o menys per ajustar-se als dies de més calor o fred. No obstant, com passa al metro, els models més nous tenen millors sistemes de climatització. Tenen programat un diferencial fix de 8 graus entre la temperatura que fa dins del bus i la de fora, prioritzant que no hi hagi un contrast excessiu en comptes d’uns graus concrets.
