Barcelona tornarà a escoltar el clam dels transportistes si la ministra de Transports del govern espanyol Raquel Sánchez no obeeix els precs del col·lectiu. “Estem a l’espera que el dia 30 de juny ens traslladin els avenços en la llei per no treballar en pèrdues”, explica Carlos Gonzàlez, que organitzà l’aturada a Barcelona. La data s’apropa i el preu de la benzina continua a l’alça.
L’última vaga, que començà el 14 de març, va allargar-se gairebé tres setmanes, amb camions aturats completament, problemes d’abastiment a la indústria i treballadors als carrers reclamant una millora de drets laborals i frenar l’encariment de la benzina i la llum. De fet, Plataforma va decidir suspendre la vaga temporalment el 2 d’abril, que no desconvocar-la, quan el govern accedí a reunir-se amb l’organització, i no només amb el Comitè Nacional de Transport per Carretera (CNTC), òrgan de representació de les companyies.
“A ningú li convé una altra vaga, però si la ministra no compleix la seva promesa, no ens quedarà cap altra opció”, incideix González, que denuncia la “impossibilitat” de prestar serveis sense tenir pèrdues. Per pressionar i preparar-se, representants dels camioners de Barcelona es reuniran el 25 de juny a Madrid amb les altres delegacions de Plataforma per decidir els passos a seguir.
Treballar sota el preu de cost
Al mes, ell consumeix entre 3.000 i 4.000 litres de gasoil. La bonificació de 20 cèntims per litre que establí el Govern espanyol per ajudar als conductors és una mesura irrisòria, segons González: “L’increment del preu del combustible des de març ja s’ha menjat aquests 20 cèntims, així que tornem a estar en les mateixes condicions, sinó pitjors”. Ell no és un dels més perjudicats, ja que treballa només en territori estatal i ja té el camió pagat, però alerta que “un conductor que fa viatges internacionals s’ha de canviar el camió cada 4 anys i molts utilitzen el rènting, el que ja suposa una despesa de potser 2.000 euros mensuals”.
La reivindicació més sonada és la de no treballar sota preu de cost. Segons l’Observatori de Costos, la mitjana de kilòmetres d’un camió articulat de servei nacional en càrrega general hauria de cobrar-se a 1,25 euros el quilòmetre el camió carregat, i 1,05 euros el quilòmetre amb el camió buit. “Aquests són els costos d’explotació amb un benefici mínim, i en l’actualitat els preus imposats per la majoria de carregadors estan entre els 0,70 i 0,80 euros, respectivament”, exposa Plataforma. González assumeix que “ningú es fa ric com a transportista” però reclama dignitat i justícia: “Només volem fer la nostra feina i sobreviure. No volem subvencions”.
González sosté que s’ha de sancionar els carregadors que no paguin sobre preu de cost. “S’ha d’aplicar la llei, senzillament”, afegeix. Una llei que, assenyala plataforma, es contempla a la Constitució, però no s’aplica al sector del transport. Els petits transportistes queden, així, a mercè del sistema de preus imposat per les grans companyies carregadores. González recorda que “arran la vaga de març, els carregadors van apujar el preu perquè es van trobar el sector buit; tanmateix, el maig ja tornava a estar tot igual”.
Una lluita que ve de lluny
Fa deu anys que Carlos González és camioner autònom, i no vivia una davallada com la provocada pel conflicte bèl·lic a Ucraïna des del 2008. Va ser aquell mateix any, amb l’esclat de la bombolla immobiliària, que González –aleshores treballador de la construcció– va quedar-se sense feina i va veure’s obligat a reconvertir-se laboralment. Va ser així com va formar-se per aconseguir els permisos pertinents per a ser camioner d’àmbit estatal. “No vull haver de tornar a començar”, declara.
Paral·lelament, també el sector dels transports patia les conseqüències de la crisi. Camioners crítics amb la CNTC van crear el 2007 la Plataforma per la Defensa del Sector del Transport de Mercaderies per Carretera Nacional i Internacional —en l’actualitat, només ‘Plataforma’—, amb l’ànim de “reprendre la defensa del sector que ja aleshores patia un greu deteriorament”. Una lluita que continuen fins avui dia.
