L’última milla aparca al subsòl de Barcelona

Dues proves pilot estenen la paqueteria del comerç electrònic pels aparcaments públics de Barcelona

La paqueteria que genera el comerç electrònic s’ha fet un lloc al subsòl de Barcelona. Desenes d’aparcaments públics de la ciutat acullen dues discretes proves pilot per introduir-hi l’ús logístic com a complement de l’estacionament i alternativa als nombrosos desplaçaments en superfície per entregar les comandes digitals. És el que es coneix com a ‘última milla’, una mobilitat problemàtica per a les grans ciutats perquè incrementa la congestió i la contaminació als carrers.

L’Ajuntament va autoritzar l’estiu passat una experiència pilot als seus aparcaments –que gestiona l’empresa municipal B:SM–, mentre avança en paral·lel la que té en marxa la concessionària Saba. L’e-commerce viu un clar boom des del confinament i els resultats de les dues iniciatives són molt clars: clients i plataformes en línia s’hi han abocat de seguida. La demanda omple ràpidament cada nou espai que posen en funcionament els operadors. 

En vista que efectivament l’última milla ha vingut per quedar-se als aparcaments, el govern municipal prepara una modificació de l’ordenança que regula els usos econòmics al subsòl per legalitzar aquesta activitat abans que acabi el mandat. Com que actualment la normativa no contempla pràcticament res més que el lloguer clàssic de places d’estacionament, els acords per a altres usos s’han d’emmarcar en proves pilot provisionals, que tenen més limitacions que els contractes mercantils ordinaris.

“Els aparcaments han d’acabar esdevenint espais de serveis a la mobilitat i estem treballant en el canvi legal perquè puguin ser-ho”, promet la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón. Assegura que ja hi ha “un equip de juristes treballant” en la modificació de l’ordenança per trobar solució a l’actual manca de cobertura legal. 

Punts cèntrics i 24h per agilitzar lliuraments

Saba opera 25 garatges soterrats al centre de la ciutat, arran de l’externalització a 25 anys aprovada durant el mandat de Xavier Trias. L’empresa té experiència en aquest tipus de logística des de 2018, quan va signar el primer acord amb la distribuïdora barcelonina Geever, que transporta paquets d’una gran varietat de botigues virtuals. En 5 aparcaments molt cèntrics –Pg de Gràcia amb Mallorca, Diputació, Rambla Catalunya i Av Tarradellas I i III– va reservar una plaça d’estacionament per a la paqueteria.

A simple vista l’espai que ocupa Geever sembla un traster pintat de blau. El cubicle no és gaire gran, perquè la gran rotació del contingut fa que no necessiti gaire superfície. “Durant la nit una furgoneta elèctrica de la companyia hi deixa tots els paquets pendents de repartir i l’endemà es porten als destinataris amb mitjans sostenibles com patinets i bicicletes elèctrics o fins i tot a peu”, explica un portaveu de Saba. 

Un dels espais que té Geever en aparcament subterranis de Barcelona / Saba

Amb aquest tipus de mitjans de transport les entregues poden ser únicament a adreces properes, així que Geever necessita molta capil·laritat i busca tenir com més punts millor. També intenta estalviar-se viatges en buit, estirant els horaris de repartiment fins les 22h i fent-ne els 7 dies de la setmana: “Així han reduït a la meitat les entregues fallides”, rebla Saba. El balanç positiu d’aquell acord experimental ha portat aquest abril a segellar un principi d’acord amb la propietària de Geever, la companyia Districenter (Holding M. Condeminas), per entrar al seu accionariat. Saba, que està participada majoritàriament per CriteriaCaixa, preveu que la injecció de capital permeti fer un salt i aquest mateix 2021 compta ampliar fins a 9 els punts de distribució als seus aparcaments.

No són els únics paquets que entren i surten dels aparcaments de Saba, però. En molts casos no és la comanda qui va fins al destinatari sinó al revés: una part dels clients de l’e-commerce prefereix recollir la compra en un lloc fix d’horari ampli, com taquilles o comerços, per no dependre de repartidors i abaratir l’enviament. És el que es coneix com a click&collect. Amazon hi ha vist un potent complement a la seva flota de furgonetes –per la que podria haver de pagar una costosa taxa municipal, a més– i s’ha llançat de cap a pels aparcaments oberts 24 hores

El gegant americà ha instal·lat els seus lockers a 15 ubicacions de Barcelona a través de Saba aquest desembre de 2020. Se sumen a les 15 que va començar a col·locar fa quatre anys una firma madrilenya, PUDO (Pick Up, Drop off). “Amazon té una potència que costa molt d’assolir per a altres empreses i en una setmana pot instal·lar 5 lockers on li calgui”, exemplifica Saba. Interpreta l’interès del gegant americà pels garatges per la constatació que hi ha “moviment polític” sobre la fiscalitat de l’última milla en superfície: “El model actual [les furgonetes] serà insostenible a curt termini”.

La perifèria també necessita última milla

Els aparcaments 100% municipals, que opera B:SM, també mouen fitxa amb una altra prova pilot de paqueteria iniciada aquest estiu. S’hi han posat més tard que Saba, però l’embranzida és considerable. D’una banda, compta ja amb més 580 taquilles en 10 aparcaments, d’Amazon i de Correus. “De moment tenim dos operadors però ja estem negociant amb dos més perquè també s’incorporin a la xarxa”, detalla al TOT Barcelona el director de Solucions de Mobilitat Urbana de B:SM, Josep Maria Deulofeu. 

“La idea és ser un espai neutral i obert a tots els operadors del mercat: quants més lockers tinguem millor, fins on arribi la demanda”, afegeix. “Veiem que resulten molt pràctics i còmodes per les devolucions”, comenta. L’aparcament cedeix a l’operador logístic un determinat espai i connexió a internet. Els ingressos que percep l’Ajuntament són baixos, però els costos també són mínims: és l’empresa qui instal·la, manté i renova en cas necessari les taquilles. 

Un rider de Geever en un aparcament de Barcelona / Saba

D’altra banda, B:SM també ha firmat acords amb Geever per a convertir places d’estacionament en micro centres de distribució. Ja n’hi ha a 8 aparcaments i la intenció de les dues parts és obrir-ne més, més aviat situats en barris perifèrics. La ubicació la tria la pròpia operadora, no el consistori: “Els trien en funció d’on tenen forats a la seva xarxa, nosaltres no tenim cap preferència”, exposa Deulofeu. “Resultem bastant interessants pels operadors d’última milla, perquè tenim 45 aparcaments distribuïts per tota la ciutat, no només al centre”, agrega.

B:SM també està encantada amb l’èxit de les proves pilot i ja té ganes que l’ordenança inclogui l’última milla en aparcaments per expandir encara més aquest ús. “Està funcionant molt bé i des del principi el número de paquets diaris és força elevat”, celebra el directiu municipal. “El sector dels aparcaments està en evolució i ja ha iniciat el canvi de model”, considera. A més de distribució d’última milla, els aparcaments de B:SM van incorporant també altres serveis com electrolineres, transports compartits (sharing) i espais tancats per a bicicletes. 

Una de les ‘gàbies’ per aparcar bicicletes en aparcaments municipals / B:SM

El propi usuari s’autogestiona amb el seu smartphone per fer servir moltes d’aquestes funcionalitats. I aquesta ha estat la raó de fons per la que la prova pilot municipal ha estat més lenta que la privada: abans calia sí o sí dotar de bona cobertura 3G i 4G totes les plantes dels aparcaments públics subterranis. La digitalització es va completar fa un any aproximadament. La següent passa serà explorar sinergies amb altres eines digitals pròpies de la mobilitat a peu de carrer, com per exemple l’app de B:SM per a la càrrega i descàrrega. El temps dirà si també l’abastiment en superfície pot soterrar-se i de quina manera, però en qualsevol cas queda clar que les mercaderies ja s’han fet un lloc al subsòl i no en marxaran.

Més informació

Nou comentari