El Tribunal Suprem ha donat la raó a la plantilla del metro en un litigi amb el departament de Treball de la Generalitat de Catalunya que ve del febrer del 2019, segons la interlocutòria a què ha tingut accés el TOT Barcelona. L’alt tribunal ha desestimat el recurs de cassació presentat per la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·lava l’ordre administrativa que va donar en aquell moment Treball per augmentar els serveis mínims d’una vaga del metro durant el Mobile World Congress (MWC) 2019.
El comitè d’empresa del metro va convocar, durant les dates del congrés internacional de fa dos anys, una vaga per la crisi de l’amiant al suburbà, tancada amb la signatura del conveni col·lectiu aquest any. Tal com passa en casos en què empleats d’un servei essencial anuncien aturades, el departament de Treball va marcar uns serveis mínims per assegurar que el metro seguís en funcionament. El transport públic és un servei essencial perquè garanteix el dret a la llibertat de moviment protegit per la Constitució.
En aquest cas, la Generalitat va dictar inicialment que els serveis mínims haurien de ser del 50% en hores punta i del 30% en hores vall, quan hi ha menys passatgers al metro. Més endavant, però, Treball va decidir augmentar per als dies 26, 27 i 28 de febrer els serveis mínims al 65% en hores punta i al 45% en hores vall, adduint que hi havia risc d’episodi ambiental i que calia facilitar el transport públic perquè la situació podia implicar restriccions per al trànsit. Aquest canvi va portar el comitè d’empresa del metro –format pels sindicats amb representants a la plantilla– a presentar un recurs contenciós-administratiu contra la Generalitat i contra Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB), l’empresa del grup TMB que gestiona la xarxa del subsòl.
La providència del Suprem, consultada per aquest diari, acorda el rebuig al recurs de cassació presentat per la Generalitat contra la sentència del TSJC. El tribunal català va concloure, l’11 de març de l’any passat, que l’increment dels serveis mínims no va ser suficientment justificat i que, per tant, calia anul·lar l’ordre. Tot i no tenir cap efecte immediat, ja que la vaga va ser fa dos anys, marca un abans i un després per a situacions futures similars.
Per tal de defensar el canvi, Treball es va basar en un informe datat el 25 de febrer del 2019 i fet per la direcció general de qualitat ambiental del departament de Territori i Sostenibilitat. El TSJC, però, ja va advertir que el document parlava d’unes condicions climatològiques existents abans de la primera ordre sobre serveis mínims, així que no era proporcionat basar-se en aquesta informació per incrementar el nombre de treballadors que es quedarien sense dret a fer vaga aquelles jornades.
A més, el tribunal català ressaltava que l’informe sobre l’alerta ambiental avisava d’un possible episodi, “és a dir, una mera hipòtesi”, segons la sentència del TSJC. La Generalitat va argumentar que un hipotètic episodi de contaminació obligaria a restringir el trànsit i, per tant, calia incrementar el servei de metro davant de possibles limitacions a la circulació dels vehicles menys sostenibles.
Per tot plegat, el TSJC va estimar que el canvi era “absolutament mancat de motivació”. La Generalitat va recórrer la sentència al Suprem i ara, dos anys després, l’alt tribunal ha donat la raó a la plantilla del metro.
