Les obres de l’estació de la Sagrera progressen i ja se situen al 60% d’execució, però el projecte continua sense data oficial d’estrena. La ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha visitat aquest dilluns la dissortada infraestructura catalana i ha esquivat també concretar quan entrarà en funcionament, com ja va fer el seu predecessor José Luis Ábalos en venir a veure en persona les obres.
La titular del ministeri ha insistit en demanar “prudència” amb el calendari. Segons la dirigent socialista “encara és d’hora” per parlar d’una data. L’acte protocol·lari, més que aportar grans titulars, vol exhibir davant l’opinió pública l’actual bona marxa dels treballs després d’anys de paràl·lisi i escàndols. La novetat més significativa és la previsió d’Adif sobre l’arribada dels primers trens d’alta velocitat a l’estació buida el 2025. No hi faran pas parada –passaran de llarg– però és important perquè circularan per fi pel traçat definitiu.
Des de desembre de 2020 ja recorren l’espai els trens de Rodalies de la línia R1, sense aturar-s’hi tampoc. Properament se’ls sumaran els de la línia de Granollers (R2). Segons ha dit Adif durant la visita, “la intenció” és que aquesta operació comenci l’última setmana d’agost i duri 12 setmanes. El canvi d’itinerari comportarà afectacions per als passatgers, perquè caldrà tallar el servei de l’R2 entre Sant Andreu Comtal i el Clot-Aragó.
Les obres també impliquen la reurbanització d’una gran extensió al voltant i el canvi d’ubicació de l’estació de Sant Andreu Comtal, aquesta sí amb data d’estrena (segon semestre de 2022). Adif farà coincidir la posada en marxa d’aquesta parada amb el trasllat de les vies de les línies R2 i R11 d’aquest estiu.
50 milions de passatgers a la Sagrera
D’aquí 3 anys hi arribarien els AVE, però la resta de terminis continuen sense concretar-se. La ministra només ha dit que “queden fases per abordar”, i que “l’important” és que els trens “puguin començar a passar”. Adif ha afegit que actualment els operaris treballen en la base per on passaran els AVE, situada al nivell superior de la nova estació, on també hi haurà les vies destinades a fer manteniment de combois. Al nivell intermig hi haurà l’entrada de passatgers pel vestíbul de l’estació, i al nivell inferior serà per als trens de Rodalies. A la coberta hi ha previst un aparcament per a vehicles, com també n’hi ha un a l’Estació de Sants.
L’estació de la Sagrera ha de ser la gran estació de Barcelona i, de retruc, el major intercanviador de Catalunya. El 60% d’obra executada es tradueix en 540 milions d’euros gastats dels 920 que té de pressupost aquesta gegantina obra. El Ministeri de Transport preveu que la nova estació, quan estigui en marxa, doni servei a uns 50 milions de passatgers anuals. Hi han de confluir alta velocitat, trens Regionals i Rodalies, les línies de metro L4, L9 i L10 i autobusos urbans de Barcelona i interurbans. En aquest sentit, la ministra ha destacat que es tracta d’una operació “de gran escala” que fa possible “apropar els barris i les persones” de la ciutat.
L’impuls tardà (i europeu) de la Sagrera
Sànchez ha presumit de les obres de la Sagrera com a mostra de suport polític cap a Catalunya per part de la Moncloa: “Sintetitza el compromís del govern amb la millora de la xarxa de Rodalies”. “La constatació”, ha afegit, és que des del 2018 “s’han accelerat totes les actuacions amb un calendari amb fites clares”. “L’impuls” en les actuacions no és mèrit només del govern espanyol, ha reconegut, sinó que es deu en part als fons europeus Next Generation. Han suposat una inversió de més 1.000 milions d’euros a Catalunya, 750 milions dels quals destinats a la xarxa de ferrocarrils.
La segona tinenta d’alcaldia de Barcelona, Janet Sanz (BComú), ha assistit a la visita a les obres –no hi ha anat l’alcaldessa Ada Colau– i ha assegurat que el consistori està “molt content” amb el ritme de les obres. “La Sagrera ha passat d’agafar ritme a agafar forma, i els veïns ho podem identificar”, ha sostingut. Així i tot, no se n’ha estat d’avisar que Barcelona “s’ha de mantenir alerta” per tal que “no hi hagi cap més errada que impossibiliti el desenvolupament de les actuacions”.
