Les sis sentències amb què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) tomba la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a Barcelona són celebrades com una victòria per les entitats que van recórrer-hi en contra. La Plataforma d’Afectats per Restriccions Circulatòries (PARC) aplega conductors que s’han considerat perjudicats per les limitacions i va promoure un dels contenciosos. Després de dos anys d’espera, els jutges li han donat la raó. El president de l’entitat, David Llort, avança que demanaran que els vehicles exclosos de la ZBE per no disposar d’etiqueta ambiental puguin tornar a desplaçar-se dins de Barcelona en horari laboral sense arriscar-se a multes mentre es dirimeixin els recursos que l’Ajuntament pot presentar contra el pronunciaments judicials, que no són ferms.
“Demanem que s’executi de forma provisional perquè, quant abans millor, els afectats puguin circular per Barcelona amb el seu cotxe”, assenyala Llort en declaracions al TOT Barcelona. El dirigent de la plataforma que va convocar diverses marxes de vehicles exclosos de la ZBE ha aplaudit la clatellada judicial als arguments amb què l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana van generalitzar les restriccions al trànsit a tota la trama de la ciutat circumdada per les rondes, que és com dir gairebé tota la capital.
“Per fi el temps i la justícia ens han donat la raó”, s’ha felicitat Llort, que afirma coincidir plenament amb el contingut de les sentències. Tot i que cadascuna de les resolucions respon a contenciosos presentats per diferents col·lectius, les conclusions de totes són idèntiques: els magistrats sotenen que la ZBE es va imposar sense valorar el perjudici econòmic per a conductors desfavorits i als negocis amb menys capacitat per renovar la flota de vehicles, basant-se en registres de nivells de contaminació que els jutges troben desactualitzats i no prou justificats.
“El que diuen les sentències és totalment real. Des de l’inici ens vam queixar a l’Ajuntament que les mesures no eren equitatives i que no se sustentaven en la llei”, addueix Llort. Assenyala que la PARC -sorgida pocs mesos abans que la ZBE s’instaurés- va acudir al jutjat perquè va sentir que els seus arguments eren ignorats pel govern municipal.
La “gravetat” de la contaminació
Alhora que anul·la l’ordenança que limita el trànsit, el TSJC recalca que no nega la “gravetat” de la polució a Barcelona i que va dur la Comissió Europea a denunciar l’Estat espanyol per incomplir els objectius de reducció de contaminació atmosfèrica, la raó en què l’Ajuntament es va fonamentar per establir la ZBE. En tot cas, les resolucions esmenten que els informes que emparen les restriccions indiquen que els valors límit de diòxid de nitrogen “se superaven de forma continuada” en dues estacions de medició de trànsit, les de Gràcia i l’Eixample, “però no en la resta d’estacions de fons de Barcelona”, que són vuit més. Els magistrats també asseguren que “la situació de la contaminació a Barcelona” quan es va promulgar l’ordenança ara revocada “presentava una tendència descendent”.
Llort explica que, abans que la ZBE es posés en marxa, la PARC va proposar a l’Ajuntament que la reducció del trànsit “es fes en zones on realment hi ha afectació perquè, sigui per geografia o per distribució, és més fàcil que se superin els índexs”. “Nosaltres sempre hem volgut un aire més bo però l’hem volgut comptant amb tothom i amb condicions equitatives”, postula Llort. La PARC defensa que es permeti adaptar els motors que es revelin més contaminants sense necessitat de substituir el vehicle i que, per disminuir la contaminació, es faci “com en altres ciutats d’Europa, amb restriccions a zones concretes i amb una dimensió més petita, no a tota la ciutat, com ha fet Barcelona”, distingeix Llort.
Des que la ZBE va entrar en vigor a inicis de 2020, la PARC ha facilitat models de recursos perquè els seus associats apel·lin contra les multes imposades per circular amb vehicles sense etiqueta ambiental en horari de restriccions. Llort assegura que, amb freqüencia, es troben que “l’Ajuntament no respon” als recursos i que “es caduca el termini i, de facto, la multa queda anul·lada”. “Ens trobem amb casos en què l’Ajuntament no es va dignar a respondre una persona que tenia 11 multes, de 200 euros cadascuna, i li van enviar una carta en què deien que, com havia passat el temps del recurs, s’oblidés de les multes, perquè quedaven anul·lades”, afirma.
