La sensació que hi ha carrers de Barcelona que són com autopistes no només és més real del que es podria pensar, sinó que n’hi ha alguns que estarien en el top 5 de les més transitades de Catalunya. Segons les dades de l’Ajuntament sobre el volum de trànsit a la ciutat l’any 2018, la Diagonal, el carrer Aragó, la Gran Via i la Meridiana són els carrers més atrafegats de Barcelona amb una Intensitat Mitjana Diària (IMD) d’entre 50.000 i 89.000 vehicles, en funció del tram on s’hagin fet els mesuraments. Són les últimes autopistes urbanes de Barcelona, carrers que serveixen per creuar la ciutat de punta o que canalitzen tot el trànsit d’entrada i sortida.
Per fer-se una idea del volum de cotxes que això suposa, l’AP-7 té una IMD de 56.000 vehicles al dia al tram que va de Barcelona a Montmeló i de 54.000 al que uneix la capital catalana i Tarragona. L’única part de l’AP-7 que no resisteix la comparació és el tram Montmeló-Papiol, que té el dubtós honor de ser l’autopista amb més trànsit de tot l’Estat amb 114.000 vehicles diaris. Immediatament després hi anirien la Diagonal al seu pas per Torre Melina –a l’altura del Palau de Congressos, amb 89.000 cotxes al dia–, i els encreuaments d’Aragó amb Muntaner (85.000), Rambla de Catalunya (82.000) i Bailèn (79.000).
La parella Aragó-Gran Via ve de lluny
Des del punt de vista de la mobilitat interna de Barcelona, fa més de 50 anys que el carrer Aragó i la Gran Via funcionen a la pràctica com una espècie d’autopista urbana partida que serveix per creuar la ciutat de punta a punta sense problemes. A diferència d’altres grans avingudes com la Diagonal o la Meridiana, tant la Gran Via –al tram central– com Aragó es van convertir en vies de sentit únic després que el 1962 l’Ajuntament de Barcelona, aleshores dirigit per Porcioles, decidís reordenar el trànsit per donar cabuda a l’allau de cotxes i vehicles privats que començaven a inundar els carrers de la ciutat.
Segons explica el periodista Gabriel Pernau al seu llibre Barcelona i el cotxe: cent anys d’amor i odi (2001), “el 1962 l’Ajuntament va decidir instal·lar 151 semàfors i convertir 60 carrers que fins llavors eren de doble sentit en sentit únic”. Aleshores la Diagonal ja era el carrer amb més trànsit, amb 56.000 vehicles diaris, però les reformes viàries d’aquella dècada van col·lapsar els carrers de l’Eixample. Es va aprofitar que la Gran Via (50 metres) i Aragó (30 metres) eren més amples que la resta de la trama Cerdà per donar-los aquest estatus informal d’autopista urbana bicèfala i optimitzar els fluxos de trànsit entre els dos extrems de Barcelona.
Fluxos de vehicles a l’Eixample (2006) / Julián Massó/UPC
No seria fins als Jocs Olímpics que es produiria el següent gran canvi per als conductors interessats a creuar tot Barcelona. “La falta de vies alternatives entre els rius Besòs i Llobregat no es va resoldre fins al 1992 amb la inauguració de les rondes“, assenyala Pernau. “L’anella de cinturons, previst des dels anys 60, va eliminar fins al 25% dels cotxes de carrers com Aragó o València”. Al carrer Aragó, per exemple, es va passar de 120.000 vehicles diaris a 90.000, una xifra que s’ha mantingut estable fins a l’actualitat, almenys a la part més cèntrica, que funciona com una espècie de distribuïdor de trànsit cap als diferents districtes.
Contaminació i accidents
L’enorme flux de trànsit que passa per alguns carrers de Barcelona manté en guàrdia a associacions veïnals i ecologistes, que fa temps que pressionen per reduir la presència de cotxes a la ciutat i disminuir la contaminació. Fa un mes i mig un veí de l’Eixample va denunciar l’Ajuntament per la mala qualitat de l’aire de la ciutat. El RACC també ha posat l’accent en mesures per evitar l’exposició a la contaminació de les persones que surten a córrer per la ciutat i recomana evitar la Diagonal, tot i que l’advertència també seria extensible a molts carrers on el trànsit és intens durant tot el dia.
Un altre dany col·lateral del continu pas de cotxes són els accidents. El mapa de la sinistralitat que elabora cada any l’Ajuntament té un punt negre que es diu l’Eixample, el districte de Barcelona amb més incidents viaris. De les 15 cruïlles més conflictives de Barcelona –anomenades zones de risc pels tècnics municipals–, 10 estan al carrer Aragó, a la Gran Via i a l’avinguda Diagonal i només el 2018 van registrar 220 accidents amb víctimes (tan ferits o morts).
