Els veïns de Vallcarca encaren la fi del mandat amb un sabor agredolç. Amb el projecte de reordenació del nucli antic ja aprovat i pendent d’execució, ha tornat a ressorgir un dels temes més polèmics del barri: la rambla verda que es va projectar l’any 2002 i que preveia enderrocar desenes d’edificis per obrir l’avinguda Vallcarca –llavors Hospital Militar–. Malgrat que des de llavors han passat per l’alcaldia socialistes, convergents i comuns, la faraònica reforma segueix a mig fer i ha deixat el barri ple de forats i blocs pendents d’expropiar.
La falta de consens polític per rematar la feina també té el seu reflex en l’àmbit veïnal, amb dues associacions que, tot i tenir voluntat de diàleg, parteixen de posicions molt allunyades. La Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) del 2002 contemplava actuacions tant al subsòl –construcció d’una subestació elèctrica o d’un dipòsit d’aigües pluvials, entre d’altres– com a la superfície, on s’havia dissenyat aquesta rambla verda per connectar la plaça Lesseps amb el viaducte de Vallcarca. Per ara no hi ha punts d’acord veïnal en cap dels dos nivells d’actuació.
Quatre anys de debats i discrepàncies
El 2015 el govern de BComú, acabat d’aterrar, va encarar els plans de transformació de Vallcarca amb vocació dialogant, però des del principi va quedar clar que seria impossible fer-los tots alhora. Les jornades participatives que havien començat un any abans, amb Xavier Trias a l’alcaldia, es van reconvertir en taules de diàleg per redefinir en primera instància només el projecte del nucli antic de Vallcarca, una zona de més de 15.000 metres quadrats que també entrava en el pla metropolità del 2002. I aquí ja es va produir la primera desavinença.
L’associació Gràcia Nord-Vallcarca, que defensa la rambla verda original, critica que el nucli antic “hagi monopolitzat tots els debats del mandat”. No va ser fins al passat desembre que es va produir la primera reunió per parlar de la segona part del MPGM i aquest mes de març se’n farà una segona, però amb el mandat liquidat ja no hi haurà gaire més avanços. Durant l’últim consell plenari de Gràcia, un dels consellers de BComú al districte, Robert Soro, va demanar a les associacions i als partits que mantinguin l’esperit “de consens i diàleg” que es va aconseguir durant el procés participatiu del nucli antic per recuperar la feina que queda per fer a l’avinguda Vallcarca després de les eleccions.
Salvar els edificis, principal escull
El futur dels edificis que estan pendents d’enderrocar és el principal punt de conflicte entre les dues entitats veïnals. L’associació Vallcarca Som Barri, que juntament amb altres entitats va liderar el procés participatiu per salvar el nucli antic del barri, reconeix que la rambla verda suposarà “una ampliació de l’espai públic i la revalorització de diferents espais de Vallcarca”, però considera que el pla de 2002 reflecteix “una manera de fer urbanisme que està totalment obsoleta”. Les obres de reforma “no poden fer fora del barri a més veïns”, defensen, en referència a la demolició de totes les cases que encara estan dempeus el tram que va des de l’avinguda Vallcarca i el carrer Bolívar fins a la casa modernista Comas d’Argemir, protegida com a bé cultural.
Aquesta aproximació és totalment contrària a la de l’AVV Gràcia Nord-Vallcarca. “L’associació va néixer fa 20 anys per defensar la rambla verda i seguim pensant que és la millor alternativa”, explica la secretària de l’entitat, Irene Güell. “On s’ha vist una rambla amb cases al mig?”, afegeix. “Es pot parlar de moltes coses i entenem que des del 2000 la societat ha canviat molt; però hi ha determinats col·lectius del barri que no volen que hi hagi canvis”, critica. L’associació recorda que durant el procés participatiu per reformar el nucli antic sempre van ser proactius i van col·laborar activament per tirar endavant el projecte. Ara esperen que la resta d’entitats mostrin la mateixa lleialtat.
Proposta alternativa de Som Barri per a la rambla verda de Vallcarca / XFDC
“No ens oposem a un eix verd, però pensem que s’ha de fer millor i no a qualsevol preu”, argumenta Som Barri, que aposta pel mateix esperit que va permetre tirar endavant la reforma de l’àmbit de Farigola –nucli antic– per encarar el debat sobre la rambla verda. A l’últim consell plenari de Gràcia, celebrat aquesta mateix setmana, el PSC va presentar una proposició per donar suport al projecte de l’MPGM del 2002, que va ser rebutjada amb els vots de BComú, ERC i la CUP. Les tres formacions van argumentar que prefereixen reforçar el diàleg que tot just s’ha posat en marxa i donar marge a les associacions per acostar posicions durant les reunions.
El subsòl també genera controvèrsia
La taula de treball sobre la rambla verda, que es va reunir al desembre, ja va deixar entreveure que el procés serà llarg i requerirà de concessions per part de tothom. Tal com va recollir l’Independent de Gràcia, el districte va marcar dues línies taronges-quasi-vermelles: considera que el dipòsit d’aigües pluvials –l’empresa municipal BCasa ja ha fet prospeccions– i la subestació elèctrica són dos instal·lacions “de ciutat” i recorda que l’MPGM del 2002 les considerava prioritàries. La subestació és menys problemàtica que el dipòsit: segons ha explicat Endesa a aquest diari, en cap moment s’ha plantejat construir aquesta infraestructura a Vallcarca ni té previst fer-ho.
Solar de l’antic ‘mueblé’ La Casita Blanca i ubicació del futur dipòsit / XFDC
En canvi, el dipòsit d’aigües pluvials generarà molta més controvèrsia. Els tècnics municipals van reconèixer a la reunió de desembre que és “una infraestructura dura, però necessària”. Es tracta d’un dipòsit de 150 metres de llarg, 20 d’ample i 15 d’alçada amb capacitat per a 27.000 metres cúbics. El disseny actual obligarà a enderrocar els edificis ubicats entre els carrers Ballester i Agramunt, just al primer tram de la zona afectada. El regidor de Gràcia, Eloi Badia, ja va avisar els veïns que amb el dipòsit hi ha poc marge de maniobra. Tot i així, el conseller de BComú Robert Soro va prometre que durant les taules de diàleg s’exploraran “ubicacions alternatives”.
