Al districte de Sant Martí hi ha deu solars que es podrien dedicar a pisos, que tenen l’Ajuntament de Barcelona com a propietari i que encara no reben cap ús. Ho denuncia la plataforma anomenada Comissió d’Habitatge de Sant Martí, que reuneix diverses entitats veïnals, i que s’ha dedicat a comprovar la propietat d’una desena de terrenys que porten anys estancats sense donar resposta a la principal demanda dels veïns del districte segons l’última Enquesta de Serveis Municipals: facilitar l’accés a l’habitatge.
El recull que ha preparat l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, Ens Plantem, la Taula Eix Pere IV i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) assenyala governs de tots els colors, des del de Jordi Hereu (PSC) fins al d’Ada Colau (BeC) passant pel de Xavier Trias (PDECat). Des de l’agrupació d’entitats critiquen que “tots ells han vist passar pel seu mandat algun d’aquests terrenys i els han deixat, a la pràctica, sense ús” tot i l’emergència sorgida arran de la crisi. Els càlculs de la comissió situen al voltant de 800 els pisos que es podrien fer en el conjunt de solars.
L’actual govern ha confirmat a aquest diari que els espais assenyalats són públics –en la majoria dels casos exclusivament– i s’hi pot construir habitatge, però ha matisat els casos un a un i ha justificat algun retard assegurant que “les promocions d’habitatge se sotmeten a nombroses tramitacions administratives”. Els veïns, insatisfets amb les respostes de les administracions, han empaperat els carrers del districte per visibilitzar la situació i preveuen diverses accions els pròxims dies en la mateixa línia.
Cap dels solars és a punt
El document que recull tots els solars, al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, mostra com la majoria d’ells estan situats a la perifèria de Sant Martí, a les zones menys massificades. Cap dels projectes ni tan sols ha iniciat la fase de construcció i alguns es troben en situacions especialment complexes. És el cas dels terrenys de Zamora 60 (1), Pere IV 62 (2) i Agricultura 121 (5). Segons fonts municipals, encara estan en una fase “molt inicial” perquè cal reordenar el territori a nivell “urbanístic” i decidir què es farà en el conjunt de propietats, que també inclouen privats. En aquests casos, falten anys perquè iniciïn els tràmits per fer habitatge.
Mapa amb els solars municipals que s’haurien de dedicar a habitatge. / Cedida
Més avançats estan els projectes dels carrers Ciutat de la Granada 95 (3), Maresme 89 (9) i Veneçuela 96 (10). En aquests casos, des del govern asseguren que ja s’han adjudicat els contractes per planificar els edificis i ja s’està treballant-hi. Experts consultats per aquest diari calculen que es triga aproximadament entre tres i sis mesos. Tot i així, un cop s’hagin redactat els plànols encara caldrà fer un nou concurs per decidir quina empresa farà les construccions i, temps després, iniciar les obres.
En la mateixa situació es trobaria el solar de Puigcerdà 100 (8) –on estan planificats 60 pisos–, si bé aquest va amb un retard especial. Un document de l’Ajuntament de Barcelona de l’any 2016 assegurava que aquest terreny estava previst que comencés les obres “en 2017 o 2018” i actualment ni tan sols s’ha finalitzat la redacció del projecte. Segons el govern d’Ada Colau, això cal entendre-ho com una conseqüència habitual d’estar treballant “el volum” de promocions d’habitatge “més gran de la història” de Barcelona. “Hi ha 72 projectes de pisos assequibles en solars a tota la ciutat” i, per tant, “és bastant normal que hi hagi modificacions de calendari”, asseguren des de l’àrea d’Habitatge.
El govern no recomana habitar una fàbrica
A part cal comptar els dos solars del carrer Marroc 170-180 (6 i 7), que el govern compta com a un sol i que afegeix que estan al voltant d’un entorn “encara sense urbanitzar”. Les explicacions municipals asseguren que ja s’estan preparant els carrers i apunten que no es pot començar un projecte d’habitatge sense urbanitzar l’espai del voltant, però des de les entitats recorden que l’Ajuntament té la propietat d’aquells terrenys des de fa més de set anys i tot just van començar les obres fa dos mesos.
El darrer cas, el d’Emilia Coranty 25-27 (4), una nau industrial encabida dins el conjunt de Can Ricart, i els activistes la proposen com un espai que podria incorporar-se també a les promocions previstes, ja que està catalogat per fer “equipaments o habitatge no convencional”. Tanmateix, fonts municipals remarquen que “la configuració arquitectònica de l’edifici no faria recomanable fer-hi habitatge” ja que només té una planta i és de molts metres d’alçada.
Amb tot, la plataforma veïnal Comissió d’Habitatge afegeix, a més, cinc espais que ara mateix estarien destinats a ser oficines pel 22@ però que l’Ajuntament, si hi tingués voluntat, podria transformar per dedicar a habitatge, asseguren. Són al carrer Ramon Turró 161, Roc Boronat 75, Fluvià 128, Paraguai 6 i Llacuna 26.
