La Taula per l’Emergència Climàtica impulsada per l’Ajuntament de Barcelona s’ha posat en marxa aquesta tarda amb molta expectació, força soroll –300 assistents de 200 entitats– i unes quantes mesures concretes que entraran en vigor a la tardor perquè no es pugui dir que és una iniciativa buida de contingut. Entre les mesures més destacades hi ha l’habilitació d’un carril bus al carrer Aragó i la supressió d’un carril al carrer Mallorca. També es crearà un grup de treball que, entre altres coses, estudiarà la implantació d’un peatge urbà a Barcelona com a complement de la Zona de Baixes Emissions (ZBE).
“Són mesures fàcils d’implementar i que no han ni de passar pel ple”, ha assegurat la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, que ha defensat el paper de l’Ajuntament en una àrea en la qual té molt poques competències. “Aquestes mesures no són suficients, però són necessàries i Barcelona vol liderar el canvi de rumb per lluitar contra l’emergència climàtica”, ha dit. La primera sessió de la taula ha servit per posar noms i cares i després de l’estiu es reunirà en tres ocasions per redactar un Pla d’Acció que acompanyi la declaració de l’emergència climàtica, que es farà oficial l’1 de gener del 2020. “No volíem arribar amb les mans buides”, ha reconegut Sanz.
Mesures concretes
Mentre es treballa el Pla d’Acció, el govern municipal ha anunciat aquestes 10 mesures, que es desenvoluparan en els pròxims sis mesos i serviran per complementar l’entrada en funcionament de la Zona de Baixes Emissions. La ZBE prohibirà la circulació per Barcelona d’uns 125.000 cotxes molt contaminants i malgrat tot seguirà sent la mesura estrella a més curt termini, ja que suposarà el 90% de la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que s’assolirà el pròxim any. L’Ajuntament preveu que el 2020 hi hagi una reducció d’unes 210.000 tones equivalents de CO2 –el 6% del total anual– i més de 190.000 correspondran a la ZBE.
A banda de posar un carril bus al carrer Aragó –que desplaçarà uns 6.000 cotxes cap a altres vies–, s’aprofitaran les obres que hi ha en marxa al carrer Mallorca entre Meridiana i Diagonal per suprimir un carril, tot i que encara no se sap si s’ampliarà la vorera, es posarà un carril bici o simplement es faran més amples els carrils restants. També s’accelerarà el desplegament de les superilles de Sant Antoni i Horta i es començarà a redactar el projecte de les superilles de Sant Gervasi-La Bonanova, de l’Esquerra de l’Eixample (Consell de Cent) i de la Dreta de l’Eixample (Girona).
Pel que fa al peatge urbà, és una mesura que cada vegada agafa més força i que suposa un canvi de plantejament dels comuns, que fa un any no volien ni sentir-ne a parlar i ara ja estan disposats a estudiar-lo. Al març Sanz ja va avançar que si la DGT no feia més reduir la contaminació dels vehicles privats, el govern municipal no descartava. Ara es fa un pas més i s’estudiarà la seva implantació en el marc d’una reforma més ambiciosa de la fiscalitat que inclourà bonificacions per reciclar i una taxa per recollir escombraries. Les mesures es completen amb més carrils 30, projectes de generació fotovoltaica a edificis municipals i la millora de la qualitat de l’aire a 85 escoles.
El port i l’aeroport, en el punt de mira
Un altre punt per la lluita contra l’emergència climàtica, segons el govern municipal, és la limitació de la capacitat del port i de l’aeroport de Barcelona, una aspiració que ja va anunciar Colau fa uns dies. La intenció del consistori és tenir més presència en els consells d’administració de dues infraestructures clau per la ciutat que ara viuen d’esquenes al seu govern, ja que l’Ajuntament només disposa d’un representant al consell de port i a l’aeroport no hi té ni un interlocutor directe.
El desig de Sanz seria que totes dues infraestructures tinguessin el seu propi pla d’emergència climàtica, però de moment es conformen a seguir parlant i pressionar l’Estat perquè “replantegi” les dues infraestructures i que Barcelona tingui més veu a l’hora de decidir-ne el futur. Tant el port com l’aeroport tenen projectes d’ampliació aprovats i, tot i que és pràcticament impossible revertir-les, la intenció del govern municipal és influir tant com sigui possible a l’hora de decidir com es gestionen.
3 
