El sector immobiliari gira l’esquena a l’operador d’habitatge de Colau

El concurs per donar entrada a un soci privat a Habitatge Metròpolis Barcelona ha quedat desert després de rebre una sola oferta que no s'ajustava al plec

La posada en marxa d’Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), l’operador metropolità que havia de construir 4.500 habitatges de lloguer protegit en la pròxima dècada, està sent més complicada del que es preveia. Per segona vegada en pocs mesos el concurs per donar entrada a un soci privat ha quedat desert, segons ha avançat La Vanguardia i ha pogut confirmar el TOT Barcelona. El passat mes de març l’AMB ja va prorrogar sobtadament el termini de presentació d’ofertes perquè no n’havien rebut cap i aquesta setmana ha hagut de declarar-lo desert perquè l’única que havien rebut no s’ajustava al plec de condicions.

Segons han explicat a aquest diari fonts de l’AMB, l’empresa que s’havia presentat al concurs, CEVASA, havia presentat “una oferta condicionada a una sèrie de requisits” que no estaven contemplats en la licitació. Davant de la falta d’ofertes vàlides, l’AMB ha començat a estudiar “les temes que dificulten la incorporació del soci privat per tal de veure com s’ha de plantejar”. A finals de juny, l’Ajuntament i l’AMB van posar sobre la taula 52 solars a Barcelona i 12 més a l’àrea metropolitana per donar garanties als possibles socis i desencallar el procés.

El sector privat no ho veu clar

En aquell moment, quan encara no s’havia rebut cap oferta malgrat la pròrroga de quatre mesos, fonts municipals van explicar al TOT Barcelona que diverses empreses interessades en el projecte havien demanat una llista de “solars potencials que es posaran a disposició d’HMB en el futur per poder fer números”. Fonts del sector immobiliari ja havien advertit que el projecte tenia algunes llacunes i alguns promotors fins i tot admetien en privat que els números, tal com estaven plantejats, no sortien de cap manera.

Habitatge Metròpolis Barcelona era una de les mesures estrella del govern d’Ada Colau per l’anterior mandat. Ara mateix és propietat a parts iguals de l’AMB i de l’Ajuntament de Barcelona i ambdues institucions buscaven una constructora a qui vendre el 50% de la companyia per fer habitatge públic. La idea era que les administracions aportessin els solars i l’empresa privada s’encarregués de la construcció a canvi d’uns marges de beneficis limitats. Des del principi la mateixa concepció del projecte va rebre moltes crítiques del sector privat, que ha tornat a girar l’esquena a l’operador.

Més informació

Nou comentari