8,2 quilòmetres per a un recorregut de 13 minuts en cotxe. 55 minuts en transport públic. És la distància que separa l’avinguda Pearson del carrer de Micaela Chalmeta, l’un a Pedralbes i l’altre a la Marina del Prat Vermell. Els dos barris de Barcelona on la bretxa del preu lloguer és més brutal. Dos extrems que eixamplen la fotografia de dues cares d’una mateixa ciutat cada vegada més allunyades.
Llogar un habitatge al barri de Pedralbes té un cost mitjà de 1.699,09 euros mensuals, amb una superfície mitjana de 116 m2. És gairebé el doble de la mitjana de Barcelona, que el 2021 va ser de 918,84 euros, segons dades de la Generalitat i l’INCASÒL. Fer-ho a la Marina del Prat Vermell-AEI Zona Franca costa 430,59 euros (amb una superfície mitjana de 71 m2), més de la meitat del preu mitjà de la capital. Certament, el nivell de renda familiar disponible és també una altra bretxa social: a Pedralbes és de 51.394 euros mentre que a la Marina és de 12.466 euros.
Aquests dos barris són els extrems de la ciutat. A la part baixa del preu dels lloguers també hi ha Baró de Viver, Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana, que estan en poc més de 500 euros mensuals. A la part alta, acompanyen Pedralbes els barris de les Tres Torres (1.544 euros), Sant Gervasi-Galvany (1.365 euros), Vila Olímpica de Poblenou (1.308 euros) i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (1.236 euros).
Només tres districtes superen la mitjana
Si ens fixem en els districtes, Sarrià-Sant Gervasi és el més car amb un lloguer mitjà de 1.245 euros, i el més econòmic és Nou Barris, amb 684 euros mensuals. Curiosament, només tres districtes tenen preus per sobre de la mitjana dels 918 euros de Barcelona. A més de Sarrià-Sant Gervasi hi ha Les Corts (1.054 euros) i la Dreta de l’Eixample (1.007 euros).
Però Barcelona és un cas particular, on les diferències socials arrelen més profundament en la configuració dels barris? "Barcelona té dues velocitats econòmiques, socials i culturals, però San Francisco, Boston i totes les grans urbs també. És inevitable i no hi ha factors particulars per a Barcelona, sinó que és una dinàmica de totes les grans ciutats que, com la capital catalana, generen una productivitat brutal i atrauen moltes persones perquè hi ha feina, bons salaris, professions més qualificades i tota mena de sinergies. I de resultes d'aquest èxit, neixen els problemes d'accessibilitat a l'habitatge, les grans diferències entre barris i l'expulsió de la ciutat de veïns que ja no poden pagar els lloguers al seu barri", argumenta en conversa amb el TOT Barcelona el catedràtic d'Economia Aplicada de la UPF José García Montalvo.
Els lloguers baixos són rendibles per al propietari
De fet, aquest expert remarca que les diferències en el preu del lloguer en barris són "una conseqüència del tipus de persones que atrau". Així, prossegueix Montalvo, "un barri car atrau gent amb un bon sou, i un barri barat, gent amb rendes més baixes". "I així es va configurant el mercat immobiliari", sosté. A més, les zones amb lloguers més alts capten més inversions tant públiques com privades, de manera que la bretxa entre barris "no para d'accentuar-se de forma inevitable".
García Montalvo també posa èmfasi en el fet que el parc d'habitatge existent en cada barri acaba determinant aquest "cercle viciós", ja que "els pisos petits, sense ascensor i més modestos es venen a preu baix al mercat, de manera que comprar-ne un en un barri desafavorit és molt rendible". "Compres un pis per 80.000 euros i el llogues per 430: la rendibilitat és més alta que la dels pisos que estan a la venda a preus desorbitats, que per molt que els lloguis a 1.700 euros trigaràs molt més a recuperar la inversió", reflexiona.
Una bretxa difícil de corregir
Ara bé, García Montalvo considera que les polítiques públiques ho tenen francament difícil per fer més petita la bretxa de l'accés a l'habitatge. Posa en qüestió que decisions com obligar a reservar un 30% dels pisos d'una promoció a lloguer assequible siguin eficients: "Pot comportar tota mena de problemes econòmics i de convivència en un edifici". I remarca que "això no és gratis per a una administració, que ha de compensar el constructor per expropiar-li aquest 30% que ja ha pagat a preu X pel solar en un determinat barri".
Posa un exemple: "Si es construeix un bloc de lloguer a Pedralbes, un 30% dels veïns pagarien per exemple 500 euros de lloguer i la resta 1.300. Entesos, però les despeses de comunitat no les paguen com la resta? És obligat per llei, i en aquests casos poden ser gairebé com el seu lloguer perquè disposen de molts serveis", diu Montalvo. També també addueix diferències culturals o d'hàbits socials que hi ha "entre persones de rendes molt diferents i que poden ser difícils de compaginar".
De moment, a Barcelona ni tan sols es podrà limitar el preu del lloguer màxim, després que el Tribunal Constitucional hagi tombat la llei catalana. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat que presentarà esmenes a la llei espanyola del lloguer de forma directa als ministres implicats perquè considera que aquesta llei concernirà especialment la capital. I és que és la ciutat de l’Estat amb més persones que viuen de lloguer, més de 500.000, o el que és el mateix, el 40% de la seva població resident.
