Crisi sanitària, econòmica i social. Són els tres caps del monstre de la Covid-19, que està portant al límit moltes persones que, abans de la pandèmia ja es trobaven en situacions complexes. Les cues per demanar menjar a llocs com la parròquia Santa Anna segueixen sent llargues i les penúries augmenten, alienes a corbes de contagis o taxes d’hospitalització. El que també augmenta, però, és la solidaritat veïnal, que tot sovint supleix el que l’administració no és capaç de cobrir.
Jordi Castelos i Martina Puga es coneixen des de fa cinc anys. Ell assisteix des del 2015 a La Merienda, una organització nascuda fa set anys de la idea d’acompanyar les persones amb pocs recursos. “Amb un berenar és més fàcil donar caliu i companyia. Oferim un espai d’harmonia i tranquil·litat, obrim camins d’esperança”, resumeix la directora general, Martina Puga. També es dediquen a donar menjar i assessorament a tothom que ho necessita. Castelos només té bones paraules per a ella, que l’ha ajudat perquè pugui pagar el lloguer. “Gràcies a Déu per ells”, diu, amb referència a Martina Puga i La Merienda.
Castelos, nascut al carrer Nicaragua fa 56 anys, cobra la Renda Mínima d’Inserció, coneguda com a PIRMI, des de fa cinc anys. Són 664 euros al mes que el permeten viure, però “mirant cada cèntim”. El cop de la Covid-19 ha trastocat les seves finances, ja que entitats a què acudia per demanar menjar n’han deixat d’oferir i ha hagut de buscar alternatives. “El que em donen per menjar són entrepans, i el cos necessita més aliments per tirar endavant”, justifica. És per això que ha hagut de destinar una part superior de l’ajuda mensual a alimentació, cosa que l’ha impossibilitat pagar el lloguer.
Viu en una habitació d’un pis del carrer Gran de la Sagrera. Paga 290 euros a un company de pis, que és qui li relloga l’habitació. Així, gairebé la meitat de la PIRMI va al lloguer. En veure que les despeses en menjar li feien trontollar l’economia i que no arribava per pagar el lloguer, es va dirigir a Martina Puga. “Vaig parlar amb ella i es va oferir a donar-me diners”, recorda. Ella li va donar 200 euros. Mai abans havia hagut de demanar ajuda per pagar el lloguer, explica ell.
Ajudes per al lloguer a unes 40 persones
Castelos va ser vigilant de seguretat durant 20 anys però ara en porta 11 sense trobar feina. “Faig cursos per buscar feina, però a l’hora de la veritat no veus la llum”, relata. “El problema és l’edat”, lamenta, tot i que es mostra esperançat de cara al futur.
La directora general de La Merienda admet que la situació que pateix Jordi Castelos no és insòlita. De fet, l’organització que dirigeix ha destinat 4.000 euros fins ara a ajudar a 42 persones a pagar el lloguer i/o altres despeses de la llar, com ara subministraments –aigua, gas, llum, internet–. Actualment atenen unes 600 famílies, i aporten una mitjana de 200 euros a totes aquelles que necessiten una empenta financera per pagar-se la casa.
A més de les subvencions que reben, La Merienda disposa d’aliments donats per empreses, que els permeten estalviar en la compra de menjar i destinar recursos, per exemple, a lloguers o tràmits legals de persones que ho necessiten.
Càritas, també al peu del canó
Càritas es troba, també, al peu del canó per arribar on no arriben les administracions. Si bé abans de la pandèmia ja oferien ajudes econòmiques per pagar el lloguer, l’arribada de la Covid-19 ha fet que, entre el març i l’octubre, les aportacions d’aquest tipus s’hagin multiplicat per dos. Són dades facilitades per l’organització al TOT Barcelona, i mostren que s’han destinat 1.092.000 euros en aquest període a ajudes per a despeses vinculades a l’habitatge, ja sigui el lloguer o subministraments. D’aquest milió, el 72% –790.000 euros– ha estat exclusivament per ajudar a persones que viuen de relloguer i que no poden fer front a les mensualitats perquè han perdut la feina. La resta, uns 200.000 euros, s’han entregat per afrontar pagaments de subministraments o lloguers de pisos. La responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona, Míriam Feu, remarca la diferència entre lloguer i relloguer.
El fenomen del relloguer colpeja, especialment, aquells que es troben en situació irregular a l’Estat, segons destaca Feu. “A Càritas ajudem gent que no pot accedir a ajudes, com ara la que està en situació irregular”, comenta Feu, amb referència a tots aquells que no disposen de papers. “La solució que tenen és dormir al carrer o viure de relloguer, cosa que els fa estar desprotegits i els exposa a ser expulsats de la casa”, alerta. A diferència del relloguer, en el cas del lloguer l’arrendatari disposa de papers i pot oferir un contracte de feina i, per tant, té accés a un habitatge en condicions normals.
Càritas ha ofert una mitjana de 450 euros per pagar relloguers a un total de 1.300 llars, on s’inclouen tant famílies amb nens com persones soles. La tasca que porta a terme l’organització, que supleix una funció que correspondria a l’administració, va fer que el pressupost anual s’esgotés al juliol. Els recursos de Càritas provenen en un 80% de donacions privades i la resta són subvencions. Feu posa de relleu que, gràcies a l’allau de solidaritat i donatius privats, l’organització pot seguir endavant amb la seva feina.
Crítiques a l’administració
La responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas no estalvia crítiques per a l’administració pel que fa a la manca d’habitatge públic: “És un problema que ve d’abans, falten polítiques d’habitatge públic accessible per a tothom”. I demana implicació: “S’hi han de posar des de totes les administracions”. “El parc d’habitatge públic és petit i el preu no és del tot accessible”, afegeix.
El perfil de persones a qui ajuden és divers, tot i que solen ser treballadors que estan en ERTO i que no han cobrat la prestació estatal o que tenien feina en l’economia submergida i l’han perdut, segons precisa Feu. “Atenem a famílies amb nens que comparteixen pis i que no arriben per pagar el lloguer”, ressalta. A més, reben persones que o bé mai havien demanat ajuda a Càritas o bé feia anys que no la necessitaven. En concret, un 54% de les persones ateses respon a aquest perfil.
Una enquesta recent feta per Càritas mostra que el 49,7% de les famílies participants no disposa de recursos per pagar subministraments. De les 475 famílies enquestades, el 42,9% no té diners per pagar el lloguer o la hipoteca, el 17,3% s’ha plantejat o s’ha vist obligada a mudar-se a un habitatge més barat i, per últim, un 14,1% denuncia haver patit amenaces per marxar de casa.
