La lluita d’un dissident rus per poder dormir amb la família a Barcelona

L'Ajuntament paga l'allotjament a un hostal a la dona i a la filla, però no al pare

La fugida d’Arsen Erkenov del règim rus va concloure el 21 de setembre de l’any passat a Barcelona. Va ser el dia en què va arribar d’Alemanya, on va viure cinc anys com a refugiat polític després de sortir de Rússia, per instal·lar-se a la capital catalana. Les autoritats alemanyes havien dictat una ordre de deportació a Rússia, així que va inciar el segon capítol de l’escapada de la repressió política. Ho va fer amb la seva dona, Oksana Erkenova, i la seva filla, Laura Erkenova, amb qui va començar un periple que l’ha portat a dormir al carrer barceloní mentre buscava la fórmula per aconseguir asil.

Les primeres dues setmanes a Barcelona les va passar amb la seva família en un hostal, on ell i la seva dona, embarassada de tres mesos, van cuidar la filla, que es va posar malalta. La filla, d’11 anys, pateix trastorn per estrès post traumàtic i autisme i requereix d’atenció per part dels pares, segons relata Erkenov en una conversa amb el TOT Barcelona.

Les dues primeres setmanes van acabar i els dos mesos següents van ser els més complicats de tots. “Estàvem algunes nits a hostals i després al carrer”, explica en un anglès depurat –parla també alemany, rus i ara comença a aprendre castellà i català–. Des de la seva arribada a la capital catalana, la família d’Erkenov s’ha dirigit al Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de l’Ajuntament de Barcelona en diverses ocasions. L’últim sostre que han aconseguit per als tres es troba a Santa Coloma de Gramenet, un hostal on dormen des del 25 de setembre. Però ha estat gràcies a la intervenció de l’ONG Veí a Veí, ubicada al barri de Sant Antoni (Eixample), que el pare pot dormir amb elles.

Arsen Erkenov i Oksana Erkenova miren la seva filla / A. L.

“Si no fos per en Rafa estaria dormint al carrer“, comenta. Es refereix a Rafa Martínez, president de Veí a Veí. “L’Ajuntament els va donar una habitació per a elles, però el pare havia de dormir al carrer”, recorda Martínez en declaracions a aquest diari. L’ONG està pagant els 11 euros que costa cada nit a l’hostal perquè el pare pugui estar amb la família. A més, els donen un cop de mà amb tràmits administratius, com ara l’escolarització de la filla, i amb menjar. “La nostra prioritat és estar junts”, expressa el pare. I detalla com, seguint l’exemple de la pel·lícula La vida és bella, intenten entretenir la filla perquè no s’adoni del context en què viu.

Dormen en un hostal situat al carrer Sant Just. És una habitació petita, amb tres llits –dos d’ells en una llitera–. Hi dormen Arsen Erkenov, la seva dona Oksana i la seva filla Laura. Ell es treu les sabates en entrar a l’habitació del quart pis de l’hostal i les saluda. La filla, pel-roja amb cabells llargs recollits en una cua, seu al llit embadalida per la tauleta i rodejada de dibuixos que ella mateixa fa. “Serà una artista, com els avis i com el pare”, diu, orgullós, Erkenov. I procura evitar paraules gruixudes quan recorda la repressió que va patir a Rússia. “Entén més anglès del que diu”, justifica el pare amb referència a la seva filla.

Bosses amb pertinences de la família Erkenov a l’habitació d’hostal on viuen / A. L.

De músic a dissident

Erkenov seu al llit per explicar la seva història. Tocava a un grup de música a Rússia, una activitat que compaginava amb l’emprenedoria i amb la crítica social per la situació que viuen al Caucas i a Txetxènia, entre d’altres. I remarca el moment en què la seva vida va fer un gir de 180 graus: quan els seus companys del grup li van suggerir que treballés per al règim rus i ell s’hi va negar. Va ser llavors quan van decidir deixar Rússia enrere i fugir. Ho van fer amb una primera parada a Malgrat de Mar, on van dir que anaven de vacances per no aixecar sospites. D’allà van emprendre un viatge a Alemanya, on s’hi van estar cinc anys fins que van haver de sortir-ne.

“Els meus pares eren artistes i vaig créixer en una zona bohèmia […] Físicament estava a Rússia però mentalment estava fora”, resumeix. El seu aspecte coincideix amb els seus orígens, ja que amaga els ulls rere unes ulleres a l’estil John Lennon, té una barba llarga i llueix dos collars vistosos, a més d’uns auriculars. Acompanya el relat del pare les riallades de la Laura, que juga amb la tauleta i dibuixa, aliena a la conversa. La nena està a l’espera d’una plaça a una escola de la Barceloneta, amb qui es van posar en contacte els pares gràcies a l’ajuda de l’ONG Veí a Veí. Al seu voltant, uns tomàquets, Nestea, Coca-Cola i mitja vida empaquetada. L’altra meitat de les seves coses, precisa, està en un magatzem de Veí a Veí, l’organització que l’ha permès dormir amb la seva família.

No hi ha diners per al pare

Quant a per què Ersen Erkenov no ha tingut dret a una habitació pagada per l’Ajuntament de Barcelona, com sí que hi tenen dret la seva dona i la seva filla, fonts municipals argumenten que “és una situació que pot donar-se tractant-se d’un allotjament d’emergència, sempre atenent a criteris de vulnerabilitat i emergència”. És a dir, que els recursos de què disposa el SAIER es destinen abans a elles que al pare. Les mateixes fonts destaquen que els criteris són “aplicats per professionals de l’atenció social després d’una valoració i estudi de la situació en cada moment i s’adapten segons puguin variar les circumstàncies o es detecti marge de millora en l’atenció realitzada.”

A més, posen en valor que la família Erkenov ha rebut ajuda del SAIER “en més d’una ocasió” des del setembre de l’any passat, quan va arribar a Barcelona. Ho ha fet en matèria d’habitatge, alimentació, serveis de salut, atenció psicològica o acompanyament social, entre d’altres. Paral·lelament, afegeixen les mateixes fonts, el SAIER està assessorant la família per tramitar la sol·licitud de protecció internacional i el permís de residència per raons humanitàries.

Precisament en aquest punt incideixen fonts municipals, ja que posen en relleu que és l’Estat l’administració que hauria de fer-se càrrec de persones sol·licitants d’asil. “L’atenció a les persones sol·licitants d’asil és una competència exclusiva de l’Estat”, remarquen. De totes maneres, quan el consistori detecta persones que es troben “en situació de desemparament” perquè no estan sent allotjats per l’Estat o perquè se’ls ha denegat la sol·licitud, afirmen que “des de l’Ajuntament se’ls allotja d’emergència” per evitar que quedin “en situació de carrer”.

Quant als recursos destinats a aquests tipus d’ajudes, fonts municipals xifren en 2,75 milions d’euros el pressupost dedicat aquest any, que es tradueix en unes 180 places en hostals i pensions pagades pel consistori cada mes. Recorden també que l’Ajuntament reclama, des de fa anys, la recuperació del Fons d’Acollida i Integració per a les comunitats autònomes i municipis, suprimit pel PP.

Finalment, ressalten l’existència del programa Nausica, adreçat a sol·licitants d’asil o persones amb protecció internacional que viuen a Barcelona i que necessiten ajuda malgrat tenir accés a prestacions del programa estatal d’asil. El servei Nausica ofereix allotjament, acompanyament i treballa per la inserció laboral i social. El pressupost per al programa ha augmentat un 50% aquest any, amb l’objectiu d’arribar a més d’un centenar de places i als 1,5 milions d’euros de dotació. L’any passat 142 persones van passar per Nausica, i aquest any ho han fet 135 fins ara.

Més informació

Nou comentari