L’antiga fàbrica de Cacaolat, al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou, està a punt de dir adéu a gairebé una dècada d’abandonament. En els pròxims mesos podrà ser enderrocada per convertir-se en un bloc de gairebé 300 pisos. L’Ajuntament de Barcelona ha concedit una llicència d’obres majors que permetrà aixecar un edifici de 273 habitatges amb 345 places d’aparcament de cotxes i 133 per a motos.
El govern municipal va donar llum verda al projecte el passat 3 de desembre. Serà executat per l’empresa Hibuk Partners, que té un any per presentar tota la documentació complementària i finalitzar els tràmits abans de començar les obres. La transformació durarà un màxim de 3 anys. D’aquesta manera es posa fi a un llarg procés de compravendes i reclamacions sobre la propietat dels terrenys.
Façana catalogada
A més, Hibuk està obligada a mantenir la façana original del carrer Pujades, ja que està catalogada perquè “dota d’imatge representativa a tot el complex”, segons el Catàleg de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona. “La identificació de la fàbrica amb grans lletres de color blau i groc que coronen la façana principal proporciona a aquest edifici una imatge molt singular”, asseguren des del consistori.
L’edifici d’oficines, que data del 1955, porta la signatura de l’arquitecte Josep Soteras –que va participar en el disseny del Camp Nou– i l’enginyer industrial Francesc Espiau. Letona, llavors fabricant de Cacaolat, es va traslladar a les noves instal·lacions del Poblenou quan el sector encara estava per urbanitzar i les va anar ampliant durant els anys posteriors fins a ocupar gairebé tres quartes parts de tota l’illa.
La façana, molt sòbria, és un reflex del passat industrial de la zona. “La composició és molt regular, a base de franges horitzontals de travertí [un tipus de roca sedimentària] combinades amb franges de finestres metàl·liques, que únicament queda trencada a la banda dreta de la planta baixa on la façana es recula per tal d’alliberar els pilars metàl·lics de l’estructura”, matisa el Catàleg de Patrimoni.
Més altura
El projecte constructiu presentat per Hibuk Partners preveu aprofitar fins a l’últim metre quadrat de superfície edificable. Els immobles que actualment formen el complex de l’antiga fàbrica tenen diverses altures però són en general baixos: oscil·len entre les 3 i les 5 plantes. La llicència d’obres concedida per l’Ajuntament preveu que el bloc de pisos tingui una “planta baixa i set plantes” a la cantonada dels carrers Joan d’Àustria i Pujades i “planta baixa i sis plantes” a la cantonada de Joan d’Àustria amb Pallars, el que suposarà tenir gairebé 40.000 metres quadrats de superfície construïda –gairebé quatre vegades més que l’actual, segons dades del Cadastre–.
Una dècada d’abandonament
El procés de decadència de l’antiga fàbrica de Cacaolat va començar a principis del 2012, quan el Jutjat Mercantil de Madrid que dirigia el concurs de creditors de Clesa –propietat de la família Ruiz-Mateos i que en aquella època fabricava el conegut batut– va ordenar a la companyia que abandonés la planta del carrer Pujades per impagaments al fons Proactiva BCN La Marina, propietària de les instal·lacions. Van deixar un deute de tres milions d’euros.
Anys després Proactiva BCN La Marina també va entrar en concurs de creditors. El fons havia comprat els terrenys de la fàbrica a la pròpia família Ruiz-Mateos el 2008 per un dineral –160 milions d’euros–, just abans de l’esclat de la bombolla immobiliària. La paràlisi sobtada del mercat va fer fracassar el projecte –que originalment preveia la construcció de 320 pisos– i la companyia es va declarar en fallida per un deute de gairebé 100 milions.
A partir de llavors la situació d’aquest actiu immobiliari es va complicar molt. Proactiva BCN La Marina havia demanat un préstec per comprar els terrenys amb l’esperança de fer un negoci rodó amb la construcció dels pisos, però l’esclat de la crisi els va obligar a buscar compradors per la planta.
Un altre fons, South Boston, va comprar part del deute i quan es disposava a comprar la resta, el Deutsche Bank, que en aquell moment era assessor de l’operació, es va ficar pel mig i va començar un periple judicial entre les dues firmes per resoldre el contenciós, que ha acabat guanyant el fons.
Dotze anys i una nova crisi després, l’antiga fàbrica torna a intentar una reconversió milionària basada en l’habitatge privat. A diferència de la crisi anterior, la pandèmia no ha punxat el mercat de compravenda d’habitatge i el vell edifici ha quedat en col·locat en una zona residencial pròxima a dos parcs –el de l’Estació del Nord i el de la Ciutadella– i diverses modalitats de transport.
