La tossuderia d’un centenar de veïns en lluita acaba amb l’Ajuntament comprant tres edificis

Després d'anys de denúncies d'assetjament immobiliari i pors, els llogaters celebren l'operació municipal que sumarà 36 pisos al parc públic

Tres vegades, una per cada any que passava sense que es resolgués el conflicte, els veïns revoltosos d’unes finques d’Horta van idear una felicitació nadalenca irònica a la porta d’un pis buit del seu edifici. Es feia cada desembre, i com la situació no millorava, es va convertir en una tradició. “Bon Nadal de part dels veïns afectats de Letamendi i Mont-ral”, deia l’últim text, decorat amb retalls del Pare Noel, estrelles i boles de colors. Era el símbol de la lluita de 45 famílies que van decidir no marxar de casa quan els convidaven a fer-ho. Ara, dos anys i mig després, els veïns han sentit la campana que els indica que ha acabat el combat i que poden descansar. Tal com va avançar el TOT Barcelona, les darreres setmanes, el govern municipal estava ultimant l’adquisició de les tres finques i ara ja és oficial. L’Ajuntament ha comprat els tres edificis mitjançant el tanteig i retracte.

El cost final de la compra serà 1,4 milions d’euros. Un preu que la propietat —tres germanes que van rebre l’herència— considera especialment baix, ja que van estar a punt de col·locar els edificis pel doble de preu a un fons d’inversió immobiliària. Malgrat això, el cost més destacat sortirà de la rehabilitació que s’hi ha de fer. Són “uns habitatges amb una notòria i destacada falta de conservació i en un estat molt precari”, assenyala el govern municipal. Refer-los per arribar als estàndards de l’habitatge públic suposarà, doncs, uns 4,5 milions d’euros aproximadament.

Les obres i la gestió dels pisos, però, les acabarà de decidir l’entitat especialitzada en habitatge social Cohabitac, a qui l’Ajuntament cedirà el sòl adquirit. La proposta, que va en la línia del projecte d’entesa amb promotors socials i cooperatius que va llançar el govern municipal mesos enrere, hauria d’agilitzar els terminis de la rehabilitació, mantenint-los en entitats sense ànim de lucre.

A més, però, tal com ha pogut saber aquest diari, el paquet de venda inclou la compra d’un solar adjacent que actualment s’utilitza com a aparcament. La regidora del districte d’Horta-Guinardó, Rosa Alarcón, ha explicat que “justament ara fa uns dies” es va començar a parlar “amb els veïns de l’entorn” les possibilitats que s’obren amb l’adquisició d’aquest terreny. “Hi ha la possibilitat que sigui un equipament, però el que farem és treballar-ho amb els veïns per estudiar què pot ser”, ha apuntat la representant del PSC i màxima autoritat al districte.

La cara B d’aquesta operació, però, és la reducció dels pisos que s’hi donarà. Comptant els tres edificis, actualment hi ha més de 80 habitatges. Molts d’ells, buits, minúsculs i en unes condicions pèssimes. Quan s’hi faci la rehabilitació, podrien quedar només 36 pisos públics, segons uns primers càlculs municipals. Així, si actualment hi ha 45 nuclis familiars amb 105 persones vivint-hi, això deixaria, en el pitjor dels casos, nou famílies sense cobertura habitacional. Si això passés, l’Ajuntament s’ha compromès a oferir-los “un habitatge públic de lloguer el més proper a la zona com sigui possible”. Tanmateix, la mateixa regidora d’Habitatge, Lucía Martín, ha subratllat que encara no s’ha tancat el futur del projecte i que també “podria passar que totes les famílies puguin quedar-s’hi”. “Ja veurem si és necessari buscar reallotjaments fora del bloc”, ha apuntat, abans de resoldre: “Siguem optimistes”.

Assetjament immobiliari i una venda impossible

Malgrat aquest serrell, els veïns celebren haver aconseguit el que perseguien des de fa dos anys i mig. De moment, s’hi queden i tots tindran un lloguer assequible. Després d’haver resistit els intents d’expulsió per part d’una propietat que els va fer saber que no els renovaria cap contracte de lloguer que finalitzés, tot i viure a uns edificis amb mancances arrossegades durant anys, ara tot fa baixada. Els llogaters estan “en un núvol”, apunta el portaveu Joaquín Ortiz. “No us podeu imaginar la tranquil·litat que dona saber que podràs continuar vivint a casa teva. És indescriptible”, ha afegit el veí a la roda de premsa d’aquest matí.

Durant anys van denunciar assetjament immobiliari. La situació es va fer especialment tensa amb l’arribada de la immobiliària Renta Corporación, que els subornava perquè buidessin el pis i marxessin. Els veïns es van organitzar per fer-los la guitza, mentre picaven totes les portes polítiques per demanar que l’administració hi intervenís. “Féiem soroll en silenci. Picant, picant, picant”, diu vui Ortiz. Finalment, però, la companyia es va fer enrere. I després d’allò, alguns candidats més van treure el cap, però cap no ho va fer en ferm. Les propietàries començaven a desesesperar-se —ja que una d’elles necessitava vendre’l especialment— i van baixar el preu fins on van considerar el límit: un milió i escaig. Encara i així, la venda semblava impossible.

Finalment, però, l’Ajuntament ha fet un pas endavant i ha comprat les finques del número 103 del carrer Letamendi i del 37 i 39-41 del carrer Mont-ral per evitar maldecaps als veïns i sumar habitatges al parc públic a un preu poc habitual. De fet, el govern d’Ada Colau reivindica la compra com un moviment “per evitar l’especulació i l’expulsió d’un centenar de veïns i veïnes”.

Més enllà del posicionament dels partits al govern, però, també ha jugat un paper rellevant en aquesta història el grup d’Esquerra Republicana. Els seus representants van ser els primers a reclamar a l’Ajuntament que comprés els edificis, l’octubre del 2019, i també han format part de l’operació que ha acabat desbloquejant el conflicte. L’adquisició d’aquestes tres finques va formar part de la negociació de l’acord dels pressupostos municipals entre el govern i ERC. En el pacte final es va incloure una partida de 30 milions per comprar i rehabilitar edificis singulars per a habitatge o activitat econòmica. El cost d’aquesta operació surt, precisament, d’aquell fons.

Sobre la fórmula escollida per rehabilitar l’espai, mitjançant el conveni amb entitats socials especialitzades, Lucía Martín ha concretat que l’agilitat que dona aquesta opció estalviarà anys al projecte de reforma. Si ho fes l’Ajuntament, les obres podrien haver-se allargat fins a un període de “cinc o sis anys”, mentre que amb l’alternativa escollida les tasques podrien iniciar-se “el 2023”.

Amb tot, entre el mandat anterior i l’actual, el govern quantifica els habitatges adquirits en gairebé 900 pisos que ara són públics.

Nou comentari