Unes 600 famílies a Barcelona esperen un sostre estable per poder refer la seva vida després d’un desnonament. És la llista d’espera de la Mesa d’Emergència de Barcelona, que porta anys col·lapsada com han denunciat en múltiples ocasions les entitats socials de la ciutat. El govern Colau surt a l’atac i recrimina al Govern català, per carta, que no mobilitzi prou pisos per resoldre el tap.
La regidora Lucía Martín (Bcomú) ha enviat una carta a la consellera Violant Cervera (JxCat) on li recrimina els magres resultats del pla Reallotgem, anunciat al desembre de 2020. Segons recorda Martín a la missiva, a la que ha tingut accés aquest diari, la Generalitat preveia captar entre 1.300 i 1.500 habitatges a tot Catalunya amb una inversió de 21 milions d’euros, dels quals 4,5 eren per procurar-li 300 pisos a la capital. Un any i mig després, assegura, “el programa només ha facilitat un lloguer estable a una quinzena de famílies”.
A més, sosté que els criteris per accedir-hi són excloents. Cita un informe fer per l’Ajuntament sobre 400 desnonaments ocorreguts entre el 13 de setembre i el 3 de novembre de 2021 i assegura que “només 68” dels casos “complien els requisits del programa”.
En aquest sentit, Martín demana a Cervera que inverteixi els 4,5 milions d’euros del Reallotgem que tocarien a Barcelona en programes municipals que segons ella “sí que funcionen”. Enumera polítiques com la compra de pisos al mercat lliure a través del tanteig i retracte, la construcció pública d’habitatges i allotjaments provisionals o la Borsa d’Habitatge Social. Fa valdre que la Mesa d’Emergència és en un 60% responsabilitat del Govern català i aprofita per recordar-li que l’Ajuntament ha comprat 1.300 pisos en 7 anys “mentre la Generalitat no arriba als 500” a Barcelona, a més de 2.000 pisos municipals en obres enfront una quarantena de l’administració catalana.
La Generalitat defensa el pla
Per contra, la Generalitat ja va defensar el seu pla Reallotgem el passat novembre. En una intervenció al Parlament, la consellera Violant Cervera va posar en valor aquesta línia d’actuació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya enfront l’ineficàcia de la moratòria estatal per teòricament havia d’impedir els desnonaments. “Tot i l’interès per part d’alguns sectors de mostrar que no funciona, la realitat és que hem rebut la petició de més de 36 adhesions en només dos mesos i s’han evitat 328 desnonaments dels 570 previstos entre setembre i octubre”, argumentava.
També feia referència al criteri d’accés que exclou els desnonaments aturats –que no s’han consumat– o amb data fixada més enllà de 30 dies. Argumentava que podrien quedar subjectes a un lloguer social obligatori un cop aprovat l’avantprojecte de Llei d’Habitatge al Parlament. “Incloure’ls al Reallotgem quan podran vehicular-se pel futur amb un lloguer social és empetitir la dimensió del programa i restar opcions a atendre més casos en el futur”, advertia.
