La Mina no ha estat aquest dilluns l’escenari de cap desnonament. I això és notícia, després de gairebé dues setmanes amb llançaments programats i executats cada tres dies al barri. Aquest matí n’hi havia programat un a l’edifici ubicat al número 1 del carrer d’Ernest Lluch, però el procés s’ha aturat després que el Consorci de la Mina n’hagi demanat la suspensió cautelar. Fonts pròximes al cas han explicat al TOT Barcelona que des de l’ens no s’havia avisat els Mossos d’Esquadra de què es tractava d’un dels desnonaments de la seixantena de pisos públics ocupats -la majoria dels quals situats a la rambla de la Mina- i que, per tant, tampoc hi havia prou efectius disponibles per tirar-lo endavant. En cas d’haver-se executat, aquest hauria estat l‘onzè llançament completat des del passat 18 de juny. Tot i l’actuació policial, les famílies afectades van poder tornar a ocupar quatre dels deu domicilis desallotjats només unes hores més tard esbotzant la porta.
Cal recordar que aquests habitatges repartits entre sis blocs propietat del Consorci van ser ocupats el vespre de l’11 de juliol del 2017 després de set anys buit. Els immobles havien de servir per reallotjar els veïns del bloc Venus, un edifici molt degradat que ja a principis dels 2000 es va determinar que havia d’anar a terra. Tanmateix, les diferències entre les taxacions dels vells pisos i el preu dels nous habitatges -que tenien més metres quadrats i, per tant, eren més cars- van resultar un escull insalvable per a la majoria de les famílies afectades. Com els afectats no tenien els recursos econòmics per accedir al reallotjament, els pisos que s’havien construït per a ells van quedar buits i sense adjudicar. Oficialment, es mantenia que els domicilis es guardaven per als veïns del Venus, però el fracàs del primer procés d’expropiació va paralitzar l’esperat reallotjament, deixant els habitatges en terra de ningú.
Els tribunals avalen la recuperació de tres dels quatre pisos
Gairebé nou anys després d’aquell vespre de juliol, les persones que van ocupar aleshores els habitatges s’estan enfrontant a un procés de desnonament que ja ha deixat sis famílies -la majoria vulnerables i sense alternativa- al carrer. Més enllà de la vulnerabilitat acreditada de bona part dels residents, el principal argument al qual s’agafen els veïns és el fet que es prometés a algunes de les famílies que es regularitzaria la seva situació a través d’un lloguer social al voltant dels 220 euros. Aquesta situació és un dels arguments que ha esperonat la reocupació dels pisos un cop desallotjats. Es dona la circumstància que els tribunals han avalat tres d’aquestes quatre reocupacions, al·legant que no hi ha “motius d’urgència” per procedir al desnonament exprés, donat que reses fa pensar que el reallotjament de Venus hagi de ser imminent. També argumenten que la mesura no seria “proporcionada”, ja que els afectats són famílies vulnerables i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs no els ha ofert una alternativa “raonable”.
